Des del Compartim un Futur, el programa d’educació ambiental de l’AMB, hem seleccionat, per aquest curs 2019-2020, 11 instituts als quals acompanyem en la realització d’una de les nostres propostes de projectes d’Aprenentatge per Servei (ApS).

Aquest és el cas de l’Institut Bitàcola de Barberà del Vallès, en què els alumnes de 2n i 3r d’ESO han posat en marxat el projecte “Dràstics amb els Plàstics” amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de reduir els plàstics que usem en el nostre dia a dia.

Parlem amb l’Anna Ausina, responsable del projecte a l’Institut Bitàcola:

Quin ApS heu triat i per què?

Sobretot perquè era un projecte ambiental, molt proper al centre d’interès del nostre alumnat. Els divendres pel clima i la revolució que s’està iniciant davant l’emergència climàtica és un tema que també s’ha de treballar als instituts. La mobilització ciutadana és necessària, però també cal molta pedagogia i cal dotar a l’alumnat dels recursos necessaris per poder  explicar la necessitat del canvi en els nostres hàbits de vida i consum. Des del centres educatius cal activar el pensament crític i fer reflexionar sobre les problemàtiques mediambientals.

A través de quines assignatures treballareu aquest projecte?

A l’Institut treballem de manera globalitzada i tenim nou hores per realitzar un projecte que doni un servei a la comunitat; és el que anomenem espai en xarxa. Aquesta assignatura fusiona les hores de socials, tecnologia i visual i plàstica i treballen conjuntament alumnes de 2n i 3r d’ESO.

Quina és la part que trobes més interessant de la metodologia ApS?

Sobretot que partim d’una necessitat real de la població o d’un col·lectiu, d’una demanda externa; d’aquesta manera l’alumne li troba sentit al seu aprenentatge. Allò que crea servirà per a alguna cosa i tindrà una repercussió i, per tant, ho haurà de fer bé, involucrant-se  i   responsabilitzant-se de les tasques, l’encàrrec s’ha de complir i donar solució al problema o demanda sol·licitada  perquè hi ha una necessitat real que cal satisfer.

Quines possibles complicacions creus que pot tenir aquesta metodologia? Com podríem solucionar-les?

Bàsicament els problemes surten per part del professorat, ja que sovint pensem que amb aquest tipus de metodologia no satisfem el contingut del currículum. Cal, per tant, anar un pas més i pensar més en les competències que els alumnes assoleixen treballant d’aquesta manera que no pas amb el contingut. Adquirim la responsabilitat ciutadana, l’autonomia i iniciativa personal i més enllà de saber quins tipus de plàstics podem trobar al mercat, l’important és el treball en valors la reflexió sobre els hàbits de consum.

Creus que la col·laboració amb una entitat com l’AMB dona més pes o més sentit al projecte?

Sí, sobretot per tenir un acompanyament i un assessorament i per teixir una xarxa amb una entitat externa, la qual és una font de recursos i idees.

Què t’agradaria que s’emportessin els i les alumnes al finalitzar el projecte?

Que aprenguin molt i que l’aprenentatge sigui significatiu, que allò que han après sigui per sempre, que tinguin consciència ambiental i que assumeixin la responsabilitat dels seus actes. Però, sobretot, que siguin membre actius de la societat i que un aprenentatge servei serveixi de llavor per iniciar els adolescents en la participació ciutadana.