Coral Regí, directora de l’escola Virolai, de les primeres a tenir hort i pioneres en la xarxa d’escoles d’agenda 21 escolar.
Biòloga de formació i amb una experiència de gairebé 20 anys al capdavant de l’escola.
Com descriuries aquest darrer trimestre de curs arran de l’estat d’alarma i el posterior confinament a causa de la COVID-19 per al col·lectiu de mestres?
A l’escola hem estat des del primer moment al costat dels alumnes. El més important no era educar els nens i fer una continuïtat en l’aprenentatge, sinó mantenir-hi el vincle. Jo crec que mantenint el vincle amb les famílies i els infants, adaptat a les edats de l’alumnat, els garantíem que formaven part d’una xarxa, que no estaven sols. Això és el que hem treballat durant aquests 3 mesos.
Quines necessitats o tipus de necessitats creus que tindran els alumnes un cop tornin al centre educatiu?
Durant tot aquest temps l’alumnat ha après moltes coses. Em posen nerviosa certs pensaments que diuen que els infants han deixat d’aprendre o que han deixat de fer coses, perquè el confinament ha servit als infants per aprendre molt pel que fa a valors, convivència o saber superar situacions.
És un aspecte molt important compartir i recuperar tot el que han après: l’alumnat ha estat molt valent i autònom i ho hem de valorar i mantenir, i tindrem, potser, una escola més activa i propera a l’alumnat.
L’educació emocional formarà part del currículum educatiu a partir d’ara?
Sí, ha de formar part de la vida de l’escola. Ha de ser real i vital i és evident que sempre hi ha estat, però ara és imprescindible que incorporem plenament i com un eix central l’acompanyament i educació emocional. Si finalment hi ha un altre confinament, nosaltres sabem que no ho tenim tot controlat i ara els infants han captat aquest sentiment; és per això que nosaltres hem d’educar en la incertesa. És a dir, que com a persones no ho tenim tot controlat i que haurem d’aprendre a ser forts i superar les incerteses. Ho resoldrem incorporant l’educació emocional en el currículum oficial? No, per mi es resoldrà en el dia a dia de les escoles.
Quin tipus de recursos educatius serien els més adients per oferir-vos des de l’Administració durant el proper curs escolar?
Com que serà un curs una mica mixt ens interessen molts recursos que, d’entrada, continuaran sent recursos telemàtics perquè sembla que probablement l’alumnat podrà estar a l’escola, però potser serà difícil sortir o que vinguin experts o persones externes a dins. Per tant, hi haurà molts recursos que mantindrem en format telemàtic i val la pena educar valorant moltíssim els serveis, com per exemple tenir aigua corrent o el manteniment dels mercats oberts, i hi ha una tasca per part vostra de saber explicar tot això.
A partir d’aquí, necessitem donar als alumnes molts elements d’esperit crític perquè siguin capaços de diferenciar les coses essencials de la vida de les que no ho són. Abans potser vivíem en un entorn on valoràvem les coses supèrflues i potser ara val la pena aprofitar la situació per extreure allò essencial.
Creus que tots els alumnes tindran més en compte i reflexionaran sobre les connotacions ambientals, en positiu, que s’han observat en el període de confinament (reducció significativa de la contaminació, observació d’animals en zones on era difícil veure’ls per culpa de l’ocupació humana…)?
Cal recuperar els objectius de desenvolupament sostenible atenent a la força de la natura, a la humilitat com a espècie davant la natura, i assumir la nostra fragilitat com a espècie. Cal mantenir un entorn cuidat i potser coses que abans semblaven imprescindibles, com anar en cotxe, a partir d’ara ho podrem valorar d’una altra manera, amb criteris diferents, tot i que encara hi hem de treballar.
No ens interessa que els infants tinguin un plantejament sostenible o el compromís de reducció del diòxid de carboni perquè és el dia del planeta, sinó que ho sàpiguen perquè hi ha un fonament teòric i un plantejament raonat clar.
Vull insistir que, en els moments posteriors al que sembla que serà una crisi econòmica i social, serà quan sorgiran les demagògies i populismes i podran haver-hi idees com “consumim molt perquè l’economia no quedi ressentida”. Implica, doncs, que s’haurà de treballar el pensament i l’esperit crític.
Penses que aquesta crisi provocarà un canvi en el sistema educatiu català?
A les escoles hem incorporat la tecnologia de 0 a 1.000 i potser hem de trobar un terme mitjà d’utilització racional de la tecnologia. L’autoregulació dels alumnes és important i hauran d’aprendre al llarg de la vida fins a tenir capacitat de superació, no ho aprendran per aprovar sinó per ells mateixos.
Aquests dies s’ha parlat molt de la bretxa social i de l’abandonament escolar i això no es resol amb una escolarització universal, sinó amb escoles on l’alumnat aprengui de manera rellevant i personalitzada. És a dir, no n’hi ha prou amb anar a escola, sinó que l’escola ha d’acollir amb respostes emocionals i donant recolzament a cada infant, sense deixar-ne perdre. Insisteixo: els nens i nenes han d’anar a escoles on puguin trobar respostes a allò que necessitin.
Finalment, expressa un “desig ambiental” per a les properes generacions.
Sigueu humils, apreneu tot el que la natura us ofereix.
Aquesta supèrbia que ho teníem tot controlat ha fet que a una setmana de l’inici de la pandèmia no ens preocupéssim perquè formem part del primer món. Jo crec que cal ser capaços de tenir humilitat, admiració a la natura i pensar que formem part d’un engranatge i incorporar-ho. Si aprenem a formar part d’aquesta xarxa, sense situar-nos al centre del món, serem respectuosos, ja que sabrem que si estirem massa aquesta xarxa es pot trencar.