“El contacte amb la natura, l’art o la bellesa sabem que causen un gran impacte perquè arriben directament a les emocions”

Com a cap del Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental, ens podries explicar què és per a tu l’educació ambiental i com es treballa des de l’AMB?

L’educació ambiental bàsicament és un procés a través del qual el que pretenem és generar canvis en els hàbits, intentar facilitar que les persones adquireixin nous coneixements. Fins i tot, idealment el que volem és també influir en els valors d’aquestes persones. És un procés de transformació col·lectiva que intentem que succeeixi d’una manera relativament ràpida, sobretot en el context d’emergència climàtica que tenim. Això és difícil perquè, com bé sabeu, en la societat actual tots estem influïts per moltíssims factors, immersos en la societat de consum. L’educació ambiental és només una d’aquestes línies d’influència. Per tant, és molt important quan dissenyem els programes d’educació ambiental tenir en compte aquesta complexitat que ens envolta.

Aquest procés d’adquisició de nous hàbits o nous coneixements ha de servir sobretot perquè les persones puguin despertar el seu esperit crític i tinguin més eines i millors per resoldre els problemes ambientals que ens trobem. Sobretot ha d’anar encarat a l’acció, a generar i facilitar canvis.

El Programa metropolità d’educació per a la sostenibilitat 2030 (PMES2030) ha estat aprovat pel Consell Metropolità el 15 de juny. Quins objectius impulsa?

El PMES2030 està molt alineat amb el que és el Congrés Nacional d’Educació Ambiental (CNEA) i el que cerca és afavorir la transformació col·lectiva. És a dir, mobilitzar per canviar hàbits, conductes de consum… sobretot tenint en compte els límits planetaris. Això ho fem en el marc de les competències de l’AMB; per exemple, mantenint les visites a les instal·lacions d’aigua i de residus, les activitats als parc metropolitans o bé treballant també perquè el programa tingui una coordinació amb els ajuntaments i amb l’activitat educativa que hi fan. Tot això per facilitar recursos i sumar esforços també amb els consells de sostenibilitat, els centres educatius, amb les entitats socials, etc.

Vetllem especialment per la integració de la diversitat; parlem de perspectiva de gènere, de necessitats educatives que requereixen un suport específic, etc. Continua sent un programa universal, és un programa per a tothom i volem que arribi al màxim de gent. En el nostre cas no hem volgut prioritzar mai el que són les escoles verdes o sostenibles, per exemple, sinó que el nostre programa arriba a escoles on a vegades hi ha factors d’alta complexitat i no tenen oportunitat d’accedir a aquests recursos.

I finalment també volem encarar reptes que són ineludibles, com les noves tecnologies. Ens estem plantejant introduir la realitat augmentada i segurament haurem de pensar en la intel·ligència artificial perquè és el que demana la societat, i hem de garantir que el programa sigui contemporani i suficientment atractiu, això sí,  sense perdre la nostra essència.

Amb relació als objectius, hi ha establertes mesures concretes d’actuació? Quines en destacaries?

Hi ha moltíssimes accions previstes perquè és un programa que abasta des de l’any actual, 2023, fins al 2030. Us en puc citar alguns exemples.

Primer, tenir molt en compte el disseny d’activitats dirigides a persones que necessiten un suport específic. No hem de pensar només en col·lectius que tenen risc d’exclusió social, sinó en tota la ciutadania, tots els col·lectius. El disseny d’activitats que anomenen “universals” són flexibles i adaptables a la realitat que ens trobem a les aules dels centres educatius o amb altres grups.

Integrar les noves tecnologies, perquè veiem que l’ús de dispositius mòbils dispersa l’atenció de gran part de l’alumnat, que abans estava més concentrat que ara en les visites a les instal·lacions. Per tant, hem plantejat diferents mesures amb aquest repte en ment, com introduir la realitat augmentada per visualitzar les parts dels processos de tractament de residus que o bé no es veuen en les visites, o bé costen més d’entendre.

També reptes com el de la circularitat, no només en l’àmbit dels residus materials, que és el més conegut, sinó per exemple, en l’àmbit de la gestió del cicle integral de l’aigua. Serà molt important parlar dels recursos hídrics alternatius: de l’ús de les aigües regenerades, de l’ús de les aigües freàtiques, de les diferents qualitats de l’aigua segons l’ús que li donem.

Tot això són exemples del que hem d’anar integrant progressivament en el nou programa educatiu.

Pel que fa a l’objectiu del PMES2030 sobre enfortir les xarxes i aliances entre diferents agents, com penses que es pot aconseguir i quin paper hi té el CNEA?

El CNEA, de fet, està sent la casa que ha permès que ens trobem, primer administracions, però després també universitats i altres entitats. Qualsevol persona individual o entitat que vulgui adherir-se i crear xarxa ho pot fer, i estar implicat en el procés transformador que genera el Congrés.

El CNEA ha aconseguit consolidar-se, celebrant-se cada dos anys per renovar el que és l’estratègia d’educació ambiental de Catalunya. És una plataforma ideal per intercanviar coneixements i experiències tenint en compte que els recursos que tots tenim són limitats i que és molt important, doncs, poder focalitzar-se cadascú en els seus àmbits d’expertesa i territori.

Fa més de 40 anys que es treballa en educació ambiental a Catalunya. Quina és la teva visió amb relació al que s’ha aconseguit? Quina tipologia de missatges cal traslladar a la ciutadania?

La meva visió és optimista. Si treballem en educació ambiental, per força hem de ser optimistes alhora que realistes, que són conceptes completament compatibles. Sí que m’agradaria, però, perquè jo ja porto força anys treballant en aquest àmbit, que les coses anessin més ràpid.

És important evitar els missatges catastrofistes, perquè els missatges negatius al final porten a la inacció, a la desesperança, a l’angoixa… i les persones necessitem esperança i poder imaginar un present i un futur per poder generar canvis. I és més, en l’àmbit pràctic, per exemple, en la situació actual de sequera sabem del cert que podem fer coses diferents. Sabem que podem adaptar-nos si usem els recursos hídrics disponibles d’una manera més eficient, tenint en compte, doncs, el que comentava abans, que no tots els usos requereixen una qualitat d’aigua com és l’aigua potable i que també podem disminuir els nostres consums. Podem fer servir sistemes de reg eficients, podem fer servir recursos hídrics alternatius, és a dir, que tenim solucions i les hem d’aplicar. Aquest és el repte.

Per acabar, podries expresar un desig ambiental per a les generacions futures?

El meu desig seria que les generacions actuals poguessin experimentar que hi ha models de consum i models d’ús del temps diferents, alternatius. I que aquests igualment generen progrés i benestar. Al CNEA hem tractat aquests models a partir de l’economia social i solidària, però també hi ha empreses més “convencionals” que fan esforços per canviar els seus sistemes productius i aquí també hi hem de posar el focus si volem que el canvi sigui a gran escala i no només dels convençuts.

I consumir també vol dir experimentar l’ús del temps de maneres diverses: la desconnexió esporàdica del món digital ens permet observar més, connectar amb l’entorn i les persones de manera més directa. De fet, el contacte amb la natura, l’art o la bellesa sabem que contribueix a moure la nostra part emocional i sensitiva, que és la que realment genera canvis de calat, des de dins. Per tant, penso que és molt important poder generar aquestes experiències i el meu desig seria que ho aconseguíssim des de l’educació ambiental.