Entrevista a Elena Veza, tècnica de l’Oficina de Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de l’AMB

Explica breument la teva formació i trajectòria professional. 

Pel que fa a la formació, soc enginyera tècnica industrial química per la UPC de Terrassa i llicenciada en ciències ambientals per la Universitat de Vic. També he cursat un màster en prevenció de riscos laborals, amb les tres especialitats, a IUCT Mollet del Vallès, i a més a més he fet diversos cursos sobre la petjada de carboni i l’economia circular, així com en lideratge i gestió d’equips (el darrer, en lideratge en governança amb la col·laboració publicoprivada a ESADE).

Pel que fa a l’experiència laboral, vaig començar a l’empresa privada en temes de medi ambient i prevenció de riscos laborals, però des del 2006 treballo a l’AMB en diferents serveis i tasques, sempre relacionades amb el medi ambient. Actualment soc a l’Oficina de Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de l’Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana.

Quins projectes rellevants sobre qualitat de l’aire porta a terme l’Oficina de Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de l’AMB?

Des del 2017 col·laborem amb les diferents administracions que tenen competències en qualitat de l’aire per a l’optimització dels mesuraments de contaminació atmosfèrica en els diversos municipis, ordenances marc, formacions, projectes europeus i congressos, així com per a la comunicació dels episodis de contaminació que es produeixen.

Pel que fa als mesuraments, actualment disposem de cinc sensors de baix cost que mesuren la qualitat de l’aire de llarga durada en cinc municipis metropolitans de diferents tipus: amb zones de baixes emissions (ZBE) o bé en procés d’implantació; amb estació de mesurament fixa i sense, i tant amb alta com amb baixa densitat de població.

També disposem del visor de qualitat de l’aire per tal que la ciutadania pugui veure els nivells dels diferents contaminants, així com la previsió a 48 hores.

Quant a la sensibilització dels infants, des del 2021 s’ha fet un projecte de manera puntual en alguns municipis, però aquest primer trimestre de curs es farà a onze centres, amb un total de 408 participants. Aquest projecte és un complement del projecte APS Vigilants de l’aire, i consisteix en el fet que l’alumnat conegui de primera mà quina és la qualitat de l’aire de l’entorn del seu centre educatiu mitjançant la instal·lació de captadors passius i el seguiment de les concentracions en una plataforma digital. Aquesta informació els permet proposar accions al centre i a l’ajuntament per millorar la qualitat de l’aire del seu entorn.

No hem de perdre de vista que el recent Pla qualitat de l’aire amb horitzó 2027, aprovat per la Generalitat a principis d’agost, així com el text final de la Directiva europea COM/2022/542 (en tràmit), proposen unes reduccions importants respecte als límits vigents que hi havia per als diferents contaminats (NO2, PM10, PM2,5). Per tal d’assolir-los calen accions en tots els àmbits (construcció, indústria, agricultura, ramaderia, transport i ciutadania).

La qualitat de l’aire és un dels temes que es tracta a les activitats del programa Compartim un Futur. Com s’ha col·laborat entre l’Oficina de Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire i la Secció d’Educació Ambiental?

La col·laboració entre l’Oficina i la Secció sempre és proactiva amb la intenció de sumar esforços i optimitzar els recursos econòmics i personals disponibles. El complement que he mencionat dels mesuraments reals pels propis alumnes que fan l’APS Vigilants de l’aire li dona el valor afegit d’aproximar empíricament el món científic als infants, ja que la metodologia emprada s’utilitza en molts municipis per disposar d’informació dels nivells d’òxids de nitrogen a escala autonòmica, estatal i europea.

A més, també he fet alguna formació tècnica sobre qualitat de l’aire a l’equip educatiu per explicar, principalment, quines són les línies estratègiques de l’AMB i els objectius de reducció en l’àmbit europeu, perquè puguin comentar-ho també en les activitats educatives.

Has dit que també tens formació en prevenció de riscos laborals. Com has pogut aplicar-ho en el programa educatiu?

Des del principi, els meus coneixements en prevenció de riscos laborals els he aplicat en diferents camps, com ara el control de les olors en les depuradores metropolitanes, l’elaboració de les fitxes de control i seguiment, la metodologia emprada per al mesurament i la col·laboració amb altres administracions en la preparació de jornades i ordenances.

Des del 2016 he col·laborat en la creació dels protocols de seguretat de les instal·lacions (depuradores i plantes de tractament de residus) que es visiten en el programa educatiu: actualització i revisió del contingut, recorreguts, riscos, equips de protecció individual, plànols dels recorreguts i equips de protecció, i punts de reunió, a més d’accions a fer conjuntament amb els responsables i tècnics PRL de les plantes i la Secció d’Educació Ambiental de l’AMB. Els protocols són uns documents indispensables per garantir el bon funcionament de les visites educatives. L’equip educatiu, a més, fa les sessions de formació amb els responsables de prevenció de riscos laborals de les diferents instal·lacions per tal de conèixer sobre el terreny el que queda recollit en aquests documents.

Expressa un desig ambiental per a les generacions futures. 

El meu desig és saber transmetre correctament els coneixements ambientals per tal que les generacions futures puguin aplicar-los i actualitzar-los amb la intel·ligència artificial (IA) o altres tecnologies noves i, d’aquesta manera, minimitzar els reptes ambientals relacionats amb la qualitat de l’aire i el canvi climàtic. Tot i això, no hem de perdre de vista que la nostra generació encara tenim molta feina per endavant. 

Un altre desig que tinc és que la visibilitat de la dona en el món científic per a les noves generacions sigui un aspecte normalitzat pel fet de tenir referents.