Aprovació del Reglament sobre la restauració de la natura de la UE

El 18 d’agost va entrar en vigor el Reglament sobre la restauració de la natura de la Unió Europea. Aquest reglament és un marc normatiu que promou la recuperació dels ecosistemes i la restauració dels que estan degradats, que avui dia són el 80 % del total. Un dels millors punts d’aquest reglament és que inclou tant zones terrestres com zones marines, amb la qual cosa recull la globalitat dels efectes del canvi climàtic i la necessitat de mitigar-los i adaptar-nos-hi.

Quins són els objectius principals?

  • Aturar la pèrdua de zones verdes i augmentar-ne la implementació a les zones urbanes, així com de cobertes arbòries.
  • Restaurar la connectivitat natural dels rius i les funcions naturals de les planes al·luvials connexes.
  • Aturar i revertir el davallament de pol·linitzadors com ara les abelles i les papallones.
  • Restaurar i rehidratar les torberes d’ús agrícola.
  • Assolir una tendència positiva en els indicadors de biodiversitat dels ecosistemes forestals.
  • Contribuir al compromís europeu de plantar un mínim de 3.000 milions d’arbres des d’ara fins al 2030.

Aquest reglament és molt transversal, ja que tracta aspectes de molts àmbits territorials i ambientals.

En resum, els estats membres han d’adoptar mesures de restauració de com a mínim el 20 % de les zones terrestres i el 20 % de les zones marítimes de la UE des d’ara fins al 2030. Per al 2050, les mesures s’hauran d’aplicar a tots els ecosistemes que necessitin restauració.

A partir d’aquest marc general, cada estat membre ha d’elaborar un pla nacional amb les mesures específiques adaptades a cada situació ecològica dels ecosistemes degradats.

Com afecta aquest reglament al territori metropolità?

Al territori metropolità tenim tot un ventall d’espais agrícoles, urbans, forestals, litorals i fluvials que estan constantment sotmesos a estrès i canvis causats per la proximitat a les grans ciutats i zones industrials. Alguns exemples són els parcs fluvials i els deltes del Llobregat i del Besòs, els ecosistemes humits de la zona propera al Llobregat (especialment els protegits, com la Ricarda i Cal Tet i Ca l’Arana), els espais dunars, la serra de Collserola i part de la serralada de Marina.

Tots aquests espais s’enfronten a diferents reptes, com ara la regressió de les platges a causa dels temporals, la conservació de les zones dunars, la millora de la biodiversitat a les platges i espais fluvials, la integració urbanística de les infraestructures als espais fluvials i la conservació dels espais agroforestals.