El 18 d’agost va entrar en vigor el Reglament sobre la restauració de la natura de la Unió Europea. Aquest reglament és un marc normatiu que promou la recuperació dels ecosistemes i la restauració dels que estan degradats, que avui dia són el 80 % del total. Un dels millors punts d’aquest reglament és que inclou tant zones terrestres com zones marines, amb la qual cosa recull la globalitat dels efectes del canvi climàtic i la necessitat de mitigar-los i adaptar-nos-hi.
Quins són els objectius principals?
- Aturar la pèrdua de zones verdes i augmentar-ne la implementació a les zones urbanes, així com de cobertes arbòries.
- Restaurar la connectivitat natural dels rius i les funcions naturals de les planes al·luvials connexes.
- Aturar i revertir el davallament de pol·linitzadors com ara les abelles i les papallones.
- Restaurar i rehidratar les torberes d’ús agrícola.
- Assolir una tendència positiva en els indicadors de biodiversitat dels ecosistemes forestals.
- Contribuir al compromís europeu de plantar un mínim de 3.000 milions d’arbres des d’ara fins al 2030.
Aquest reglament és molt transversal, ja que tracta aspectes de molts àmbits territorials i ambientals.
En resum, els estats membres han d’adoptar mesures de restauració de com a mínim el 20 % de les zones terrestres i el 20 % de les zones marítimes de la UE des d’ara fins al 2030. Per al 2050, les mesures s’hauran d’aplicar a tots els ecosistemes que necessitin restauració.
A partir d’aquest marc general, cada estat membre ha d’elaborar un pla nacional amb les mesures específiques adaptades a cada situació ecològica dels ecosistemes degradats.
Com afecta aquest reglament al territori metropolità?
Al territori metropolità tenim tot un ventall d’espais agrícoles, urbans, forestals, litorals i fluvials que estan constantment sotmesos a estrès i canvis causats per la proximitat a les grans ciutats i zones industrials. Alguns exemples són els parcs fluvials i els deltes del Llobregat i del Besòs, els ecosistemes humits de la zona propera al Llobregat (especialment els protegits, com la Ricarda i Cal Tet i Ca l’Arana), els espais dunars, la serra de Collserola i part de la serralada de Marina.
Tots aquests espais s’enfronten a diferents reptes, com ara la regressió de les platges a causa dels temporals, la conservació de les zones dunars, la millora de la biodiversitat a les platges i espais fluvials, la integració urbanística de les infraestructures als espais fluvials i la conservació dels espais agroforestals.