Saps quins criteris compleixen els productes amb una ecoetiqueta? Aquest sistema ajuda a identificar opcions sostenibles i fomenta hàbits de consum més responsables. Descobreix com funciona i quin impacte té l’ecoetiquetatge sobre el medi ambient i el mercat.
Què és i d’on prové?
Les etiquetes ecològiques o ecoetiquetes són un sistema de certificació que identifica productes i serveis que compleixen criteris ambientals rigorosos. A través d’etiquetes o segells, els consumidors poden identificar fàcilment opcions més sostenibles, la qual cosa promou un consum responsable i conscient.
La creixent preocupació per l’impacte ambiental de la producció i el consum va impulsar el desenvolupament de sistemes d’ecoetiquetatge a partir de la dècada de 1970. Davant la proliferació d’afirmacions ambientals poc verificables, van sorgir iniciatives governamentals per establir estàndards clars i fiables. Alguns exemples destacats són l’Àngel Blau (Alemanya), la Flor del Nord (països nòrdics) i l’Etiqueta Ecològica de la Unió Europea.
A l’Estat espanyol, Catalunya va ser pionera en la creació d’un distintiu de garantia de qualitat ambiental propi. El cas català és molt excepcional, ja que és poc comú que una comunitat autònoma faci una ecoetiqueta pròpia. Actualment, hi ha més de 460 ecoetiquetes o estàndards ambientals oficials presents en el mercat mundial.
Tipus d’ecoetiquetes al món i com es poden identificar
- Etiquetes obligatòries (tipus I): són etiquetes obligatòries, regulades per normatives específiques de cada país. Tenen en compte tot el cicle de vida del producte i es fixen segons la categoria del producte com pintures i vernissos, allotjaments turístics, productes mobiliaris, productes de paper, equipaments electrònics…
- Etiquetes de productes ecològics: són voluntàries, amb criteris transparents gestionats per una entitat (pública o privada) que en dona suport. Poden tenir en compte tot el cicle de vida d’un producte o només una part, que és l’aspecte que les diferencia de les de tipus I.
- Autodeclaracions ambientals (tipus II): una empresa dona informació ambiental del seu producte de manera voluntària sense una verificació externa. També són conegudes com a autodeclaracions empresarials.
- Declaracions ambientals de producte (DAP) (tipus III): es dirigeixen a un públic més professional i qualificat per interpretar-les. Donen informació d’interès de manera més detallada sobre els aspectes ambientals més significatius del producte.
És important mencionar que en el cas de les ecoetiquetes de tipus II (autodeclaracions ambientals) hi ha una cara dolenta, ja que algunes empreses o entitats han desenvolupat l’anomenat blanqueig verd (greenwashing), que es basa a aparentar tenir un producte o servei responsable amb el medi ambient, però, a la pràctica, no tenir-lo o, fins i tot, tenir-ne un que no ho és gens.
Percepció social i reptes de l’ecoetiquetatge
L’ecoetiquetatge involucra tres grans eixos: el social, l’econòmic i l’ambiental; per tant, és probable que sorgeixin avantatges o conflictes quan s’apliquen aquestes etiquetes.
Alguns estudis sobre l’EU Ecolabel diuen el següent:
- Molts consumidors no tenen un coneixement profund de les ecoetiquetes i poden confondre-les amb altres segells de qualitat o amb etiquetes comercials.
- La confiança en les ecoetiquetes pot variar significativament, ja que els consumidors poden considerar més fiables les etiquetes oficials i regulades.
- Els consumidors afirmen que les ecoetiquetes influencien les seves decisions de compra, però la influència no és tan gran com la d’altres factors com ara el preu o la marca.
Un dels reptes més importants que hi ha en el cas dels productes ecològics és que es perceben com a més cars. Això és cert parcialment a causa, entre d’altres coses, del seu procés de producció, que és més costós perquè sovint implica l’ús de materials sostenibles, pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient i certificacions que en garanteixen la qualitat ecològica (per exemple, en el cas d’aliments i tèxtils). Tot i això, els preus d’altres produccions no varien, com ara els detergents, les pintures o el paper.
En un món on la sostenibilitat és fonamental, l’ecoetiquetatge representa un pas important cap a un consum més responsable. Els consumidors, en optar per productes ecoetiquetats, no només milloren el seu benestar, sinó que també col·laboren a millorar la salut del planeta. Això crea un cercle virtuós en el qual la demanda de productes sostenibles impulsa la innovació i el desenvolupament de pràctiques empresarials responsables, i contribueix a reduir la contaminació, conservar els recursos naturals i consolidar, per tant, un futur més verd i sostenible per a tothom.