Els embassaments són una de les principals fonts d’abastament d’aigua per a la població, l’agricultura i la indústria, però la sequera dels darrers anys ha posat en alerta les autoritats i els ciutadans. Quin és l’estat actual dels recursos hídrics al territori metropolità i què podem esperar aquest 2025?
Què ha passat els darrers anys?
Les reserves d’aigua dels embassaments han patit un descens notable i s’han quedat en nivells per sota de la mitjana històrica. Aquesta situació afecta l’ecosistema i incrementa el risc d’incendis forestals durant els mesos més calorosos.
La sequera és un problema recurrent, però els anys 2023 i 2024 han estat especialment crítics, ja que la manca de pluja ha agreujat la situació.
![](https://blogs.amb.cat/educacioambiental/wp-content/uploads/sites/2/2025/02/image.jpg)
Tot i que en els últims mesos hi ha hagut una certa millora, no ha estat suficient per revertir completament la sequera, especialment a les conques internes, on les reserves d’aigua dels embassaments són baixes, actualment al 33,01 % de la capacitat total segons les dades del 13 de gener del 2025. Això representa un descens del 19,63 % respecte a la mitjana dels darrers cinc anys, segons l’Agència Catalana de l’Aigua.
El 2024 ha estat marcat per un estiu sec, cosa que ha fet empitjorar encara més la situació que arrossegàvem de l’any anterior.
Quin paper hi té la neu?
Un dels elements clau en la gestió de l’aigua és la neu. L’acumulació de neu a les muntanyes serveix com a reservori natural que durant la primavera i l’estiu allibera aigua gradualment als rius i els embassaments.
En les últimes dècades, l’augment de les temperatures que ha provocat el canvi climàtic ha fet disminuir la quantitat de neu dels reservoris, cosa que afecta directament la disponibilitat d’aigua durant els mesos més secs de l’any. Aquesta realitat suposa un repte afegit en la gestió dels recursos hídrics.
Què es preveu per a aquest any?
El 2025 es presenta com un any incert pel que fa a la disponibilitat d’aigua. Si no plou de manera abundant a l’hivern i la primavera, la sequera podria empitjorar. Tot i que hi ha hagut precipitacions de manera intermitent, la manca de neu i la inestabilitat climàtica posen en risc l’abastament d’aigua.
Per evitar conseqüències greus per a l’economia i la societat, serà essencial apostar per la dessalinització, la gestió eficient del consum i la producció d’aigua regenerada a partir d’aigües reutilitzades. El 2025 serà decisiu per definir estratègies d’adaptació a les noves realitats climàtiques, i l’AMB ja treballa en aquest sentit.
Conclusió
La sequera ja és una realitat que forma part del nostre territori a conseqüència de la crisi climàtica que patim. Per fer-hi front, minimitzar-ne l’impacte i assegurar la sostenibilitat dels recursos hídrics a llarg termini, és imprescindible una resposta conjunta de les institucions, els ciutadans i el sector privat.
A Compartim un Futur treballem per sensibilitzar la població sobre les bones pràctiques de consum i la importància d’una gestió eficient de l’aigua. A través d’activitats educatives, com ara visites guiades a depuradores i potabilitzadores o tallers sobre el cicle de l’aigua, fomentem el coneixement i el compromís per poder actuar amb criteri a la llar.
El curs passat vam elaborar un recurs educatiu molt significatiu en aquest sentit: l’exposició itinerant Cuidem l’aigua, és vida!. L’objectiu és transmetre coneixement sobre el cicle integral de l’aigua dins el metabolisme urbà metropolità i fer créixer el sentit crític de la població envers l’aigua com a recurs, així com donar consells per reduir i optimitzar-ne l’ús.
Enllaços d’interès:
- https://aca.gencat.cat/ca/laigua/estat-del-medi-hidric/recursos-disponibles/estat-de-les-reserves-daigua-als-embassaments/index.html
- https://aplicacions.aca.gencat.cat/visseq/estat-actual
- https://aca.gencat.cat/ca/laigua/consulta-de-dades/dades-obertes/
- https://www.3cat.cat/el-temps/vivim-la-pitjor-sequera-del-darrer-segle-i-no-dona-senyals-de-millora/noticia/3260996/