Entrevista a Elena Veza i Noemí Guinovart sobre el 4t Congrés de Qualitat de l’Aire

Amb motiu del 4t Congrés de Qualitat de l’Aire, que se celebrarà els dies 16 i 17 d’octubre a la Fira de Sabadell, conversem amb Elena Veza, tècnica de l’Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana de l’AMB, i Noemí Guinovart, cap de la Secció d’Educació Ambiental del mateix departament. Ens expliquen com s’articula la feina de l’AMB en l’àmbit de la qualitat de l’aire, tant des de la perspectiva tècnica com des de l’educativa.

1. Expliqueu breument la vostra formació i les tasques que dueu a terme dins l’Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana de l’AMB.

Elena Veza (EV):
Soc enginyera tècnica industrial química per la UPC de Terrassa i llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Vic. També tinc un màster en Prevenció de Riscos Laborals amb tres especialitats cursat a l’IUCT de Mollet del Vallès, i diversos cursos en petjada de carboni, economia circular, lideratge i gestió d’equips, entre els quals el de Lideratge en governança i col·laboració públicoprivada d’ESADE.

A l’AMB faig tasques de gestió, coordinació i control relacionades amb l’adaptació i mitigació del canvi climàtic i amb la qualitat de l’aire. Col·laboro en projectes europeus i altres iniciatives, i des de la primera edició formo part de l’equip organitzador del Congrés de Qualitat de l’Aire, on també participo com a moderadora i ponent.

Noemí Guinovart (NG):
Soc llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona, amb un postgrau en Gestió d’Estacions Depuradores d’Aigües Residuals i un màster en Enginyeria i Gestió Ambiental per la UPC.
Des de fa deu anys soc cap de la Secció d’Educació Ambiental a l’Àrea d’Acció Climàtica, des d’on gestionem el programa d’educació ambiental Compartim un Futur, juntament amb tot l’equip.

2. El 4t Congrés de Qualitat de l’Aire se celebrarà els dies 16 i 17 d’octubre a la Fira de Sabadell. Quins en seran els principals eixos temàtics?

EV:
El congrés se centrarà en sis eixos principals:

  1. Horitzó 2027 i nova Directiva europea: reptes i oportunitats derivats de la nova legislació de la UE en matèria de qualitat de l’aire.
  2. Salut: efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut pública, incloent-hi la justícia ambiental, el neurodesenvolupament i la qualitat de l’aire en entorns escolars.
  3. Aire interior: estratègies per millorar la qualitat de l’aire en espais tancats, com escoles i llocs de treball.
  4. Planificació: eines de mesura i planificació, amb projectes com el Pacte Verd Europeu o els resultats del projecte RI-URBANS.
  5. Pudors: emissions odoríferes i el seu impacte en la qualitat de vida, amb sessions específiques sobre gestió de pudors.
  6. Focus sectorials: sessions dedicades a àmbits com el port de Barcelona, el sector petroquímic de Tarragona o la mobilitat en zones rurals.
3. Com afecta la nova Directiva europea als plans d’actuació de l’AMB? Es preveuen noves mesures des de la vostra àrea?

EV:
La Directiva 2024/2881 és més restrictiva pel que fa a les concentracions límit permeses dels diferents contaminants —mesura que serà efectiva el 2030— i preveu revisions cada cinc anys. Suposa un pas més enllà del Pla de qualitat de l’aire horitzó 2027 (PQAH 2027), aprovat per la Generalitat de Catalunya, i estableix que tots els estats membres hauran d’adaptar la seva normativa abans de finals del 2026.

Des de l’AMB fa més de deu anys que impulsem accions per millorar la qualitat de l’aire i, per tant, la salut de la ciutadania. El 2024 hem elaborat un mapa de concentracions actuals de tres contaminants (NO₂, PM₁₀ i PM₂,₅) i la seva afectació sobre la població metropolitana. Això permet visualitzar quins territoris superarien els nous límits si no s’actua.

Actualment estem ultimant el Programa metropolità de qualitat de l’aire 2030, que recull els àmbits i accions del PQAH 2027 i hi incorpora les noves exigències europees adaptades a les competències metropolitanes. L’objectiu és assolir els nous valors límit mitjançant accions concretes en diversos sectors.

4. Des de la vessant educativa, dins el programa Compartim un Futur, quines accions esteu prioritzant per al coneixement i la millora de la qualitat de l’aire en els entorns escolars? I com traslladeu aquest missatge a la ciutadania?

NG:
L’eix de la qualitat de l’aire al nostre programa inclou diverses activitats educatives adreçades tant a públic escolar com a ciutadania i entitats de formació no reglada. Principalment treballem amb alumnes de primària i secundària, però també amb famílies i grups d’educació en el lleure. Totes aquestes activitats es poden consultar als catàlegs disponibles al web del programa.

Hi abordem quatre grans blocs:

  • Tipus i fonts dels contaminants atmosfèrics
  • Efectes sobre la salut i el medi
  • Bones pràctiques per prevenir la contaminació
  • Mesures que impulsa l’AMB per reduir els nivells de contaminació

Pel que fa específicament als entorns escolars, cal destacar el projecte d’aprenentatge servei (ApS) Els vigilants de l’aire, que oferim als centres educatius des de fa vuit anys. En els darrers cursos hem reforçat la seva dimensió científica: els alumnes col·loquen captadors passius per mesurar els òxids de nitrogen al voltant del centre, reben formació prèvia, segueixen el procés a través d’una plataforma digital i analitzen els resultats per fer propostes de millora comunitària.

Pel que fa a la ciutadania, treballem des de la mirada de la salut ambiental. L’activitat L’aire que respirem combina coneixement científic sobre la contaminació atmosfèrica, els seus efectes i les possibles accions individuals per reduir-la: cada petit gest compta.

5. Finalment, quin desig ambiental voldríeu expressar per a les generacions futures en l’àmbit de la qualitat de l’aire?

EV:
El meu desig és que sapiguem transmetre coneixements ambientals sòlids a les noves generacions, perquè puguin aplicar-los i actualitzar-los davant dels reptes del canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica. També voldria que la visibilitat de les dones en el món científic fos un fet normalitzat, amb referents clars per a les nenes i joves. En aquest sentit, al Congrés hem impulsat l’espai “Dones per l’Aire Net!”.

NG:
Desitjo que l’educació doni criteri i veu a les persones joves per entendre d’on provenen els contaminants i poder escollir maneres de moure’s i consums més sans. Però també perquè siguin capaces d’exigir polítiques valentes que prioritzin la salut a l’espai públic. Que entenguin que la qualitat de l’aire no és un tema tècnic ni llunyà, sinó un dret quotidià i compartit, sostingut per mil gestos petits i per decisions col·lectives.