Catalunya consolida l’impuls de la ciència ciutadana

Els dies 17 i 18 de novembre del 2025, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) va acollir el II Congrés de Ciència Ciutadana, una trobada que ha confirmat que Catalunya és un territori capdavanter en participació ciutadana en la recerca científica.

El congrés, organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), amb el suport d’una àmplia xarxa d’institucions, va reunir investigadors, docents, administracions, entitats i comunitats locals d’arreu del país.

Un ecosistema en plena expansió

Amb una vintena de taules rodones, tallers i microxerrades, el congrés va mostrar la gran diversitat de projectes de ciència ciutadana que ja són una realitat a Catalunya sobre diferents àmbits:

  • Medi ambient i biodiversitat
  • Salut i recerca biomèdica
  • Educació científica
  • Urbanisme i dades obertes
  • Innovació social i tecnologia participativa

Hi van participar més de cinquanta entitats, amb projectes que van des de la qualitat de l’aire fins al seguiment d’espècies, o iniciatives educatives amb alumnes com a cocreadors de coneixement.

Cap a la professionalització

Un dels eixos centrals del congrés va ser la necessitat d’avançar cap a la institucionalització i professionalització de la ciència ciutadana.

Els participants van destacar que aquesta metodologia ha deixat de ser un recurs eventual per convertir-se en un instrument amb protocols, estàndards i capacitat real de proporcionar informació a les polítiques públiques.

Es va posar en relleu:

  • La importància de la qualitat i validació de les dades generades pels participants.
  • La necessitat de reforçar-ne l’impacte social.
  • La conveniència de crear xarxes estables entre administració, universitats, centres de recerca i entitats ciutadanes.

Projectes que transformen comunitats

Entre els casos exposats, destaquen iniciatives que involucren veïns en la detecció de canvis ambientals, programes de salut comunitària en què pacients col·laboren en la definició d’indicadors, i propostes de cocreació urbana per repensar espais públics.

Aquesta dimensió comunitària va ser un dels aspectes més celebrats del congrés: la ciència ciutadana no només obté dades, sinó que crea vincles, empodera col·lectius i dona resposta a necessitats reals del territori.

El paper de l’AMB

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hi va tenir una presència destacada amb projectes com:

  • BioplatgesMet, de monitoratge ambiental de les platges
  • Els vigilants de la calor, un projecte d’aprenentage servei (APS) del programa Compartim un Futur

En aquest darrer cas, es va fer un taller per explicar l’origen del projecte i com es va adaptar al format d’APS. També es van recollir propostes molt útils per a futures edicions.

Presentació del projecte BioplatgesMet, de l’AMB.

Mirant cap al futur

El congrés va cloure amb una crida a mantenir l’impuls i ampliar les sinergies sorgides al llarg de les dues jornades. Els participants van coincidir que el repte principal és garantir que la ciutadania no només contribueixi a recollir dades, sinó que participi activament en totes les fases del procés científic: des de la definició de preguntes de recerca fins a la interpretació i aplicació dels resultats.

Podeu veure el vídeo del congrés aquí: