Els infants descobreixen el món a través de les paraules que senten cada dia: a casa, a l’escola, al carrer, a les pantalles. Quan parlem de sostenibilitat, canvi climàtic o natura, no només transmetem informació: estem ajudant-los a construir la manera com entenen el planeta, el seu lloc al món i el paper que hi poden tenir. Per això, el llenguatge que fem servir importa tant com el missatge de fons.

No es tracta només d’explicar què és reciclar o què vol dir cuidar l’aigua; es tracta de com ho expliquem, amb quin to, amb quines imatges i amb quines emocions associades. Les paraules poden generar por, culpa i impotència… o bé curiositat, responsabilitat i esperança.

Un llenguatge que cuida: senzill, proper i esperançador

Els infants no necessiten grans tecnicismes per entendre la sostenibilitat. El que necessiten és un llenguatge que connecti amb el seu dia a dia i amb el que ja coneixen.

Algunes idees clau:

• Paraules senzilles i imatges concretes
  En lloc de parlar de “reduir la petjada ecològica”, podem dir “fer servir només el que necessitem”. En lloc d’“ecosistemes”, podem parlar de “llars dels animals i de les plantes”.

• Metàfores visuals
  Comparar el planeta amb una casa compartida, un jardí o una biblioteca ajuda molt a entendre la idea de cura i responsabilitat compartida. Per exemple: “El planeta és com una casa on hi vivim tots; si la cuidem entre tots, sempre hi haurà un lloc agradable on viure”.

• Evitar la culpa, potenciar la corresponsabilitat
  En comptes de “si no recicles, fas mal al planeta”, és més sa dir “quan separem bé els residus, ajudem el planeta a respirar millor”. El focus passa de la culpa a la capacitat d’ajudar.

Parlar de problemes… però també d’alternatives

És important que els infants entenguin que hi ha reptes ambientals seriosos, però que també hi ha moltes persones i projectes treballant per millorar les coses.

Podem explicar, per exemple:

• Que hi ha escoles que estalvien aigua i energia.
• Que hi ha ciutats que milloren el transport públic i els espais verds.
• Que hi ha famílies que comparteixen objectes, els reparen i els reutilitzen abans de llençar-los.

Quan els infants veuen que hi ha adults compromesos, que existeixen solucions i que ells també hi poden contribuir, la sostenibilitat deixa de ser un pes i es converteix en una oportunitat de participar.

Recursos pràctics per educar en sostenibilitat a través del llenguatge

Els infants aprenen millor mitjançant el joc i les dinàmiques que els permeten implicar-se de manera activa. Per això, és essencial comptar amb recursos que facilitin la transmissió de valors ambientals d’una manera propera, divertida i significativa.

Una proposta molt efectiva són les “càpsules de llenguatge i emoció”, que consisteixen a crear murals amb paraules com “reutilitzar”, “compartir” o “plantar”, i vincular-les a reptes quotidians. Per exemple, triar-ne una cada dia i fer una petita acció relacionada.

A continuació, presentem alguns recursos per incorporar la sostenibilitat a l’educació dels més petits:

• Catàleg d’activitats del Compartim un Futur: amb tallers i visites guiades, els nostres educadors transmeten valors ambientals de manera entretinguda i adaptada a totes les edats. Les activitats fomenten la participació i el pensament crític, i connecten amb situacions reals.
• Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC): es poden consultar materials al web escolesxesc.cat, com contes, vídeos i fitxes didàctiques centrats en el llenguatge i la sostenibilitat.
• Guia Hàbitat: al portal habitat.escolesxesc.cat, hi ha activitats dinàmiques per a les etapes d’infantil i primària amb propostes de reflexió i acció col·laborativa.

Si els infants s’impliquen en la cura del medi ambient, no només enriquiran el seu vocabulari, sinó que aprendran hàbits i actituds positius cap a la natura.

L’exemple com a llenguatge educatiu

El que fem parla tant com el que diem: quan els infants veuen que a casa o a l’escola es reutilitzen objectes, que es parla amb respecte del medi i que es valoren els petits gests, això reforça el missatge. És una comunicació no verbal però molt potent. Per exemple:

• Reutilitzar joguines, roba o objectes i dir “ho fem perquè volem cuidar el planeta”.
• Fer servir un vocabulari coherent quan se separen residus: “aquesta llauna va al contenidor groc perquè volem recuperar materials”.

Aquest enfocament ajuda a consolidar valors, fomenta l’autonomia dels infants i converteix cada gest quotidià en una oportunitat d’aprenentatge.

Parlar de sostenibilitat amb infants és, en el fons, sembrar llavors. Cada paraula pot ser una invitació a cuidar, a preguntar, a imaginar futurs diferents.

Si triem un llenguatge proper, respectuós, positiu i carregat de possibilitats, ajudarem els infants a entendre que el planeta no és només un escenari llunyà, sinó la seva casa compartida; i que ells no són només espectadors, sinó protagonistes capaços de contribuir al canvi.