Durant els mesos de gener i febrer s’ha celebrat el IV Congrés Nacional d’Educació Ambiental (CNEA), sota el lema “Ara fem futur”. El congrés s’ha consolidat com l’espai de referència per a la reflexió, el debat i la construcció col·lectiva en educació ambiental a Catalunya.
Amb un format híbrid —quatre sessions en línia i una jornada final presencial a Manresa— el congrés ha reunit centenars de professionals amb un objectiu comú: reflexionar sobre com projectar i fer possible el futur des de l’educació ambiental, teixir aliances i impulsar una transformació col·lectiva davant els reptes ecosocials.
El CNEA està organitzat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Barcelona.
Un cicle de sessions en línia amb origen al Decàleg del II CNEA per reflexionar i obrir debat
El congrés va començar el 26 de gener, el Dia Mundial de l’Educació Ambiental, amb la sessió inaugural “Imaginar el futur per canviar el present”, a càrrec de Jorge Riechmann, que va posar sobre la taula la necessitat de transformar els imaginaris col·lectius per avançar cap a societats més sostenibles.
El cicle va continuar amb la sessió “Tres fils, una trena: docents, educadores ambientals i investigadores”, amb la participació de Joan Manel Riera, Marta Gual i Lluís Sala, que van reivindicar la connexió imprescindible entre el món educatiu, la pràctica ambiental i la recerca.
A la tercera sessió, “Educació ambiental en temps d’IA: cap a una convivència conscient”, Alfonso Peña i Neus Lorenzo van abordar els reptes i oportunitats que planteja la intel·ligència artificial en l’àmbit educatiu i en la manera com aprenem i ens relacionem amb el coneixement.
Finalment, la sessió “Educació ambiental: influència o referència?” va comptar amb la participació de Fernando Valladares i ClimaBar (Carmen Huidobro i Belén Hinojar), que van reflexionar sobre el paper de la comunicació ambiental en un context marcat per la infoxicació i la necessitat de generar impacte real en la ciutadania.
Aquestes sessions han permès generar coneixement compartit i plantejar preguntes clau sobre com educar per a la transformació real.
Manresa: espai de trobada, treball i acció compartida
El congrés va acabar el 26 de febrer a Manresa, al Conservatori Municipal de Música, amb una jornada presencial centrada en la trobada, el debat i el treball col·lectiu. La jornada es va iniciar amb la benvinguda institucional a càrrec de Pol Huguet (regidor d’Acció Climàtica i Educació) i Jordi Sargatal (secretari d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya).
Tot seguit, Jose Maria Llorach, el primer president de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), va fer una mirada als orígens amb la intervenció “D’on venim? 50 anys de l’itinerari del Bosc de Santiga”, un espai que també va servir per retre un emotiu homenatge a Manel Cervera i valorar la seva trajectòria i contribució a l’educació ambiental a Catalunya.
A continuació, es va celebrar la taula rodona “On volem anar?”, moderada per Teresa Franquesa i amb la participació de Jorge Riechmann, Arnau Amat i Neus Lorenzo, que va oferir una mirada compartida sobre els reptes i horitzons de futur de l’educació ambiental.
Durant el matí, també hi va haver la relatoria gràfica de Clara Tenit, que va recollir i sintetitzar visualment les idees clau de la jornada amb una mirada creativa i integradora dels continguts.
La jornada també va incloure vuit espais de treball simultanis, que van permetre abordar el futur de l’educació ambiental des de perspectives diverses, com l’educació formal i no formal, la comunicació, la recerca, la participació ciutadana o la gestió del territori, entre altres àmbits emergents. A partir d’aquests espais, es van generar idees i propostes compartides que donen continuïtat al procés de reflexió col·lectiva iniciat en les sessions prèvies.
A més, es van organitzar dues sortides al territori per conèixer experiències locals de sensibilització i educació ambiental. Aquestes visites van permetre descobrir projectes concrets i inspiradors, i veure com es poden impulsar iniciatives arrelades al territori amb capacitat de generar impacte real en la ciutadania.
En conjunt, la sessió va evidenciar la voluntat de passar de la reflexió a l’acció i de reforçar una comunitat educativa compromesa amb la transformació ecosocial.
A més, l’organització del congrés va treballar per reduir l’impacte ambiental de l’esdeveniment. En aquest sentit, s’han compensat les emissions associades a l’ús de la sala i a la mobilitat dels assistents, estimades en 3,1 tones de CO₂. Els crèdits adquirits per compensar aquestes emissions provenen del Programa voluntari de compensació de gasos amb efecte hivernacle de la Generalitat de Catalunya (bossa 5).
Un pas més: el conveni per consolidar el CNEA
Més enllà dels debats i les trobades, aquesta edició del congrés ha fet un pas important cap al futur amb la signatura d’un conveni entre les quatre administracions organitzadores del congrés per impulsar i consolidar el CNEA. Aquest acord té com a objectiu donar continuïtat al congrés i convertir-lo en un espai de trobada periòdic, en el qual es pugui reforçar la col·laboració entre institucions per implantar línies de treball i accions concretes en educació ambiental a Catalunya; és a dir, per impulsar una acció transformadora real en el territori.
L’AMB i el programa Compartim un Futur
Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i a través del programa Compartim un Futur, continuem treballant per portar aquestes reflexions al territori, a les activitats educatives que impulsem als centres educatius i municipis i a la ciutadania en general. Espais com el CNEA permeten compartir experiències, generar coneixement i reforçar una comunitat educativa compromesa amb els grans reptes ambientals del present i del futur.
Enllaços d’interès:
Tota la informació relativa al congrés està disponible a cnea.cat, així com al canal de YouTube del CNEA.