Amb l’arribada de la primavera, sovint tenim la sensació que la qualitat de l’aire millora. Els dies s’allarguen, les temperatures són més suaus i passem més temps a l’exterior. Aquest canvi d’ambient fa que percebem l’aire com més net i agradable.
Tanmateix, la realitat pot ser més complexa del que sembla. Per entendre què passa, cal tenir en compte tant les emissions de contaminants com les condicions meteorològiques que en determinen la concentració.
Quins contaminants trobem a les ciutats?
Quan es parla de qualitat de l’aire, es fa referència a diferents substàncies presents a l’atmosfera, especialment en entorns urbans. Una part d’aquestes substàncies són contaminants atmosfèrics generats principalment per activitats humanes, com el trànsit rodat, determinats processos industrials o la producció d’energia.
Els principals contaminants són:
- El diòxid de nitrogen (NO₂), estretament vinculat al trànsit de vehicles amb motor de combustió.
- Les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), que poden provenir del trànsit, de processos industrials o de la resuspensió de pols en l’ambient urbà.
- L’ozó troposfèric (O₃), que es forma a l’atmosfera a partir de reaccions químiques en presència de radiació solar.
A la primavera, també hi poden haver altres partícules que no tenen origen humà, com el pol·len. Tot i que pot provocar al·lèrgies o molèsties respiratòries, no es considera un contaminant atmosfèric.
Què passa a l’atmosfera quan arriba la primavera?
Durant l’hivern són més habituals les situacions d’estabilitat atmosfèrica. Quan l’aire es manté estable i hi ha poc vent, els contaminants poden quedar atrapats a prop del sòl, especialment en zones urbanes amb molta activitat. Això pot provocar episodis puntuals de mala qualitat de l’aire.
Amb l’arribada de la primavera, en canvi, es produeixen canvis meteorològics que influeixen en el comportament de l’atmosfera. L’augment de la radiació solar escalfa la superfície terrestre i afavoreix el moviment de l’aire. Aquest dinamisme facilita la circulació de masses d’aire i contribueix a renovar l’aire de les ciutats.
Per què la qualitat de l’aire pot variar tant?
La qualitat de l’aire no depèn només de la quantitat de contaminants que s’emeten, sinó també de com es distribueixen a l’atmosfera. Factors com el vent, la temperatura o la circulació de l’aire influeixen en la dispersió o l’acumulació d’aquestes substàncies.
Quan l’atmosfera és més dinàmica i hi ha ventilació, els contaminants es dispersen amb més facilitat i la seva concentració disminueix. En canvi, en situacions d’aire estable, es poden acumular i fer augmentar els nivells de contaminació.
Això explica que una mateixa ciutat pugui presentar una qualitat de l’aire molt diferent segons el dia, fins i tot sense canvis significatius en les emissions.
Quin paper hi té la mobilitat?
El trànsit de vehicles amb motors de combustió és la principal font de contaminació en entorns urbans i té un impacte directe en la qualitat de l’aire i en la salut de les persones.
Per aquest motiu, a l’àrea metropolitana de Barcelona s’impulsen mesures per reduir les emissions associades a la mobilitat, com la promoció del transport públic, la mobilitat a peu o en bicicleta i la implantació de zones de baixes emissions.
Més enllà del que percebem
La qualitat de l’aire és el resultat d’una combinació complexa de factors: les emissions que generem, les condicions meteorològiques i el model de ciutat. Per això, la percepció que en tenim no sempre coincideix amb les dades.
En aquest context, des del programa Compartim un Futur es promouen activitats educatives com L’aire que respirem o Agents de l’aire net, que permeten entendre què hi ha realment a l’aire, com es mesura la qualitat de l’aire i quins factors la condicionen. A través de l’observació, l’experimentació i la reflexió, aquestes activitats fomenten una mirada més crítica sobre l’entorn.
Un repte col·lectiu
Millorar la qualitat de l’aire és un repte compartit que implica tant decisions individuals com polítiques públiques orientades a construir ciutats més saludables i sostenibles.
Perquè, més enllà de la sensació que ens dona la primavera, respirar un aire més net depèn del conjunt d’accions que duem a terme cada dia.