La Judit Solana Pons és llicenciada en Ciències Biològiques per la UAB i ha treballat en entitats ecologistes i, ha estat tècnica de medi ambient de dos municipis. Actualment és tècnica de medi ambient de l’Ajuntament del Papiol, un dels municipis més petits del territori metropolità, tant en extensió com en població. Conversem amb ella sobre Medi ambient, sostenibilitat i educació ambiental.

El fet de començar a treballar en medi ambient a l’àmbit municipal, va ser vocacional o circumstancial?

De fet va ser circumstancial. Jo treballava a l’entitat ecologista CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius) i participava en el Consell de Medi Ambient del meu municipi, Castellbisbal. Des d’aquest consell, vam proposar a l’Ajuntament de Castellbisbal fer una campanya conjunta amb els comerços per fomentar l’ús del cabàs a l’hora d’anar a comprar: “On vas sense cabàs”. En aquell moment, va ser una campanya força innovadora. Estem parlant de l’any 1996. La campanya consistia en evitar que les botigues donessin bosses d’un sol ús: si anaves a comprar amb una bossa per no haver de demanar-la al comerç, a les botigues et donaven un val per entrar en un sorteig setmanal de cinc carros de la compra. El fet de col·laborar amb l’Ajuntament de Castellbisbal per portar a terme aquella campanya, i d’altres que van venir després, va fer que m’adonés que m’agradava molt treballar pel medi ambient des de l’àmbit local, i que m’hi volia dedicar.

Com és ser tècnica de medi ambient d’un municipi petit? Tinc entès que anteriorment ho vas ser de Castellbisbal, municipi tres vegades més gran en població que el Papiol. Canvia molt la gestió ambiental i concretament la part d’educació? És més o menys complicat implementar canvis en la gestió i educació ambiental en municipis petits que en mitjans o grans?

Ser tècnica de medi ambient d’un municipi com el del Papiol comporta treballar molts àmbits diferents. És un repte constant, tant parles de soroll, com d’olors, de residus, d’educació ambiental, d’horts municipals, de contaminació atmosfèrica… T’ocupes de tots els temes mediambientals, tant de la gestió com de l’organització. Aprens moltes coses i molt variades. En ajuntaments més grans, els tècnics solen centrar-se en una part de tot el tema mediambiental. En el meu cas, a l’Ajuntament de Castellbisbal, tractava molt el tema d’educació ambiental. Tot i que l’educació ambiental també és un àmbit molt ampli, engloba tot el que ens relaciona amb el nostre entorn i per això pots treballar-ho amb diferents sectors de la població i, en aquest sentit, també pots tractar un munt de temes diferents, potser de manera més àmplia i intensa que en un poble petit.

Crec que en els municipis petits és més fàcil donar eines per aprendre a prendre decisions coherents en cadascuna de les situacions en què ens trobem diàriament, perquè tothom es coneix i es relaciona. És més fàcil transmetre la capacitat per actuar de manera responsable a una persona que et coneix i confia en tu. En un ajuntament petit, també és més fàcil relacionar-te amb la resta de departaments i aconseguir treballar transversalment, i involucrar-los en el respecte vers el medi ambient.

El Papiol té present el seu entorn natural més proper com a escenari on fer educació ambiental (visites al Parc Natural de la Serra de Collserola, per exemple)?

Tota la població del Papiol està molt vinculada al Parc de Collserola, ja que l’accés al Parc des del centre del nucli urbà és molt fàcil i ràpid. L’escola, per exemple, l’ha incorporat dins del seu currículum. A través d’una metodologia competencial i interdisciplinar realitzen activitats d’aprenentatge mediambiental. Cada cicle desenvolupa un projecte i el treballa al bosc. Per exemple, van a l’Ermita de la Salut per treballar temes de patrimoni, aprofiten la sortida per descobrir les espècies autòctones i al·lòctones que hi ha al nostre entorn, etc.

L’escola també està fent passes per renaturalitzar-se. De la mà d’una arquitecta paisatgística estan treballant per convertir els patis en espais naturals on els infants tinguin contacte amb la natura, tot recreant el nostre bosc, amb desnivells naturals i molta vegetació, plantació de xiprers, heures, troncs… D’altra banda, cal agrair a les administracions supramunicipals l’oferiment d’activitats gratuïtes a les escoles que en un altre cas no es podrien arribar a portar a terme. Així, l’escola del poble anualment escull activitats del programa Compartim un futur de l’AMB.

El Papiol és un poble petit però té dues entitats excursionistes que constantment organitzen caminades pel Parc i col·laboren amb l’Ajuntament en diferents activitats: netejar el Parc, inventariar arbres d’interès local, arranjar fonts, potenciar la nostra ZPQA (Zona d’Especial Protecció Acústica), etc.

Cal fer menció, també, que tenim uns horts municipals ubicats molt a prop del Parc de Collserola, des d’on s’organitzen tallers mediambientals conjuntament amb la Biblioteca Municipal, adreçats al públic familiar.

Heu avaluat d’alguna manera la informació que us proporcionen els indicadors per mesurar els resultats de les campanyes d’educació ambiental (recollida selectiva, disminució del consum d’aigua, eficiència energètica a la llar…)?

Només hem avaluat la recollida selectiva, i hem detectat que quan hem fet campanyes per potenciar-la, hem aconseguit incrementar-la, però puntualment. A l’inici de l’any 2014 vam portar a terme una campanya per incrementar la participació en la recollida selectiva de totes les fraccions, especialment l’orgànica. Va ser una campanya força intensa, vam visitar totes les cases, vam repartir cubells airejats i bosses compostables a tots els veïns del municipi. Vam conèixer  els veïns que compostaven a casa seva, vam instal·lar diversos punts informatius, vam incrementar els tallers sobre residus a l’escola, etc… El resultat va ser que a final de l’any es van recollir 33 tones més de brossa orgànica respecte de l’any anterior. Va ser una campanya que mostrava un to amable, que explicava com funcionava la recollida selectiva i el reciclatge, i que donava mitjans per facilitar-ho. Vam aconseguir modificar els hàbits de bona part de la població. L’any 2015, però, vam tornar a les xifres de 2013.

El Papiol segueix el sistema de gestió de residus Residu Mínim des de fa més de 18 anys. Creus que fins ara ha estat un sistema d’èxit?

Al Papiol no tenim contenidors grocs (el que recull només envasos) perquè seguim un model de recollida de residus diferent al de la majoria de municipis catalans, Residu Mínim, que basa en la separació a casa de quatre fraccions bàsiques: brossa orgànica, vidre, paper-cartró i brossa inorgànica (envasos i resta de residus inorgànics). És un sistema més simple i còmode pel ciutadà, ja que només ens hem de preocupar de separar bé la matèria orgànica, el paper i el vidre. La resta es recull en el contenidor de la brossa inorgànica i envasos.

Aquest sistema aprofita millor els nostres residus, les quatre fraccions van a plantes de tractament i així s’aprofita al màxim. Amb aquest sistema aconseguim recollir i reciclar més envasos que la majoria de pobles catalans.

Responent a la pregunta: rotundament sí; el model de recollida Residu Mínim ens ha permès assolir uns dels millors percentatges de recollida de residus de l’àrea metropolitana.

Quins aspectes ambientals creus que cal potenciar al Papiol?

La relació poble-riu. L’accés al riu és molt complicat i això dificulta que els veïns gaudeixin de l’entorn del riu Llobregat. A banda de fer un accés segur al riu per a vianants i bicicletes, caldria potenciar activitats a la llera del riu per aconseguir que la població s’hi acostés. És un dels reptes d’un futur proper.

Creus que ens els propers anys l’educació ambiental prendrà més protagonisme dins les línies de treball dels ajuntaments?

Sí, cal potenciar l’educació i la participació perquè tothom pugui comprendre i interpretar el seu territori, i decidir com ha de ser en el futur. Però hem de buscar altres fórmules per aconseguir un canvi real i permanent, un canvi cultural, de mentalitat. Fer-ho diferent perquè no estem aconseguint el que volem. Necessitem la col·laboració de tothom i, per tant, hem de buscar la corresponsabilitat, que tothom s’hi impliqui. No ens podem quedar només en dir a la gent què ha de fer; hem de convidar-los a ser proactius i buscar solucions. I s’hi ha de posar tothom, no només els ciutadans, també les empreses o activitats econòmiques.