“L’educació ambiental és molt important per permetre consolidar aquest canvi cultural que necessitem implementar avui en dia. Si no, tota la feina de transició energètica seria en va”

Quines són les principals actuacions que s’han dut a terme en els últims quatre anys?

Per una banda hem fet un esforç rècord en energia solar fotovoltaica planificant totes les cobertes d’equipaments terciaris dels ajuntaments metropolitans i els aparcaments públics en superfície per instal·lar-hi energia solar fotovoltaica. A més a més, hem fet un esforç ingent d’execució d’instal·lacions solars, arribant al final d’aquest any als 15 megawatts d’instal·lacions solars en coberta. I el que és més important, consolidant i definint nous models per executar energia solar fotovoltaica més ràpida i a cost inicial zero amb el que es coneixen com a models ESCO o models PPA. També hem treballat amb fotolineres, pèrgoles solars amb punts de recàrrega de vehicle elèctric, que precisament tenen un component sensibilitzador i acosten l’energia solar fotovoltaica i la recàrrega de vehicles elèctrics a la via pública. D’alguna manera, serveixen per sensibilitzar la ciutadania en aquest nou model energètic d’una manera molt condensada i senzilla.

En la banda de l’eficiència energètica ens hem dedicat a l’optimització de potències de subministraments dels edificis i enllumenats públics dels ajuntaments metropolitans arribant a un potencial enorme per, a partir d’aquestes factures molt ben optimitzades, iniciar un desplegament d’auditories d’eficiència energètica massiu en 80 edificis i dos enllumenats públics, que executarem precisament amb aquest mateix model ESCO d’inversió inicial zero.

Finalment, hem posat en marxa La Teulada, un servei d’assessorament a ciutadania i a pimes per fomentar l’autoconsum solar des d’una perspectiva independent i d’un consell neutral que podem donar com a administració pública.

Quins són els principals objectius i línies estratègiques amb horitzó 2030 que destacaries?

Tenim bàsicament dos eixos estratègics; el primer, aconseguir que el 2030 els ajuntaments metropolitans siguin neutres en emissions i això ho farem instal·lant 150 megawatts pic d’energia solar fotovoltaica i, per altra banda, reduint el 40 % el consum d’energia d’aquests edificis i enllumenat públic. I en segon lloc, tenim l’eix de ciutadania i pimes per fomentar comunitats energètiques amb aquest suport que hem començat a posar en marxa de La Teulada, i que ha de permetre accelerar aquest desplegament d’energia solar fotovoltaica en el sector privat.

Ens podries explicar quines són les funcions d’aquest servei d’assessorament, com s’ha de sol·licitar i qui ho pot fer?

La Teulada ha arrencat aquest mandat, fa pocs mesos. És un servei d’assessorament universal, presencial en 4 municipis pilot i virtual (les 24 hores) en qualsevol municipi de l’àrea metropolitana. Això permet a la ciutadania i PIMES obtenir un consell neutral i independent respecte a l’energia solar fotovoltaica d’autoconsum, l’autoconsum compartit i les comunitats energètiques. És un servei al qual es pot accedir a través de la web de l’AMB, a través del telèfon mòbil o del WhatsApp, o fins i tot concertant cita prèvia en aquests municipis on hem arrencat de manera pilot l’assessorament presencial.

Quin paper creus que té l’educació ambiental en la transició energètica?

L’educació ambiental és essencial per consolidar la feina d’emergència que estem fent avui en dia. Si tota la feina de transició energètica i d’adaptació al canvi climàtic que estem fent avui no té una continuïtat en les futures generacions, haurà estat en va. Per tant, és molt important per permetre consolidar aquest canvi cultural que necessitem implementar avui en dia.

Quins tres missatges voldries que es traslladessin a la ciutadania per fomentar aquesta transició?

En primer lloc, ha de ser un canvi ràpid, ja que malauradament no tenim temps per perdre, tenim molt poc temps per evitar que aquest canvi climàtic sigui irreversible. En segon lloc, ha d’estar basat en la ciència, en dades i no en intuïcions o en apriorismes. I finalment, cal que prenguem consciència que és un canvi que comportarà adaptacions en la nostra manera de consumir i en la nostra manera de viure. No són canvis greus, són canvis als quals ens podem adaptar perfectament, però hem de prendre consciència que a l’“edat del petroli” no hi podem tornar i que, per tant, perquè aquesta transició sigui possible cal que sigui ràpida, basada en dades i prenent consciència de les modificacions en el nostre patró de consum i de vida que haurem d’incorporar.