Explica breument la teva formació i trajectòria professional.

Amb família d’arrels pageses i des de ben petit molt vinculat a la terra, vaig estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona per després cursar un màster en gestió i restauració del medi natural. Tot seguit, vaig treballar un parell d’anys en una empresa dedicada al control de plagues en el marc de l’agricultura ecològica a la zona de Ponent, feina que compaginava amb la col·laboració en diferents projectes de recerca del Departament de Botànica de la Universitat. En paral·lel, i de forma voluntària, era cap de monitors a l’Agrupament Escolta Torxa i participava activament en altres entitats esportives i culturals de la meva ciutat, Igualada.

Després de l’experiència professional i personal acumulada vaig decidir fer la tesi doctoral en el camp de l’etnobotànica i l’agroecologia, tesi que defensava el 2018 amb el títol “La recuperació dels coneixements tradicionals relatius a la biodiversitat com a eina per al desenvolupament d’un model agroalimentari més sostenible: estudi etnobotànic de la comarca de l’Anoia, desenvolupament de nous cultius amb espècies silvestres i acceptació per part dels consumidors dels productes elaborats amb espècies silvestres i varietats tradicionals”.

Així, puc dir que soc doctor gràcies, en bona part, a la gent gran que han fet arribar fins avui uns coneixements ancestrals de com usar les diferents plantes silvestres i varietats agrícoles que tenim a tocar, però que massa vegades no sabem ni que existeixen i no fem servir. I precisament per això i per contribuir a generar uns sistemes agroalimentaris més locals, sostenibles i justos, l’any 2016 decidim crear amb diversos companys el Col·lectiu Eixarcolant. Amb molta satisfacció, puc afirmar que des d’aleshores Eixarcolant s’ha convertit en la meva dedicació personal i professional.

Quina és la missió principal del Col·lectiu Eixarcolant i com contribueix a la sostenibilitat ambiental?

Tal com avançava a la pregunta anterior, l’objectiu general d’Eixarcolant és fomentar un sistema de producció, distribució, consum d’aliments i desenvolupament socioeconòmic més sostenible, ètic i just, emprant com a eina la recuperació de les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals.
Posem a disposició dels pagesos, els emprenedors alimentaris, l’administració i els consumidors informació sobre quines espècies i varietats locals podem incorporar als sistemes agraris i a la cadena de valor alimentària. A més, desenvolupem eines per millorar les cadenes de valor actuals. D’aquesta manera, generem resiliència al canvi climàtic, incrementem la sobirania alimentària, millorem la biodiversitat i preservem els serveis ecosistèmics, entre molts altres exemples.

Com integreu l’educació ambiental en els vostres projectes? Quins són els missatges clau que voleu transmetre?

De poc serveix recuperar o generar coneixements que no arriben a la ciutadania. Així, un dels eixos clau d’Eixarcolant és la divulgació, la formació i la comunicació. Hi treballem mitjançant eines diverses, com ara llibres, jocs de taula, activitats divulgatives per a tota mena de públics, formacions i també a través de les xarxes socials com a canal comunicatiu. Tothom té a prop, encara que visqui enmig d’una gran ciutat, plantes silvestres comestibles de les quals se’n pot aprendre el nom, o petites accions a l’abast per canviar positivament el que hi ha darrere del que consumim. Procurem ser sempre propositius i transmetre el missatge que com a societat tenim les eines necessàries per generar noves dinàmiques i que tan sols es tracta que de mica en mica les anem identificant i emprant adequadament.

Quins creus que són els reptes principals per fer arribar la vostra iniciativa a més col·lectius o territoris? Ens pots explicar alguna experiència especialment significativa o impactant?

Segurament aquí convé obrir el focus i aportar una mirada de context. En una societat majoritàriament urbana, que té necessitats tan importants com l’accés a un habitatge digne o a una feina que posi les persones al centre i deixi espai per al desenvolupament personal i vital, és lògic que cada cop es desconnecti més de l’entorn, la pagesia i el que hi ha darrere dels aliments que ingerim. Paradoxalment, això passa en un moment en què l’interès social per la sostenibilitat, la proximitat o els aliments de qualitat és altíssim. Per tant, un dels reptes més importants és poder fer que aquests desitjos es tradueixin en realitats en unes vides on massa vegades les necessitats i urgències del dia a dia fan que no quedi espai per a res més. D’aquesta manera, el simple gest d’una persona menjant-se per primer cop una fulla d’ortiga —degudament triturada o cuita perquè no piqui— ja és un motiu per tenir esperança.

Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.

Que tothom tingui la possibilitat de créixer i viure en un entorn saludable i en contacte amb la terra. Que socialment i políticament siguem conscients que el que fem avui condiciona el demà, i que tenim a les mans deixar a les generacions futures un gran deute o una herència valuosa. Tant de bo sigui la segona opció.