Avui entrevistem l’Irene Montolí, psicòloga de la Fundació Canigó i la persona que, amb molta dedicació i sensibilitat, ha liderat l’organització de les visites i activitats del programa Compartim un Futur per als usuaris i usuàries de l’entitat. La seva mirada pròxima, compromesa i profundament humana ens ajuda a entendre com l’educació ambiental pot transformar hàbits, generar autonomia i enfortir vincles amb l’entorn.

1. Què és la Fundació Canigó i quina missió té? Ens pots explicar també quines activitats i serveis oferiu?

Els orígens de la Fundació Privada Canigó es remunten a l’any 1946, amb la creació de l’Escola d’Educació Especial Canigó. El 1977 s’hi van annexionar un taller i un pretaller, amb la finalitat d’atendre els alumnes que, per la seva edat i característiques, necessitaven una ocupació que els apropés a l’experiència laboral. Posteriorment, les famílies dels alumnes van assumir la responsabilitat de la gestió, i el 20 de gener del 1978 van constituir l’Associació de Pares Canigó, aprovada i inscrita pel Govern Civil el 20 de març del 1978.

El setembre del 1991 l’Escola d’Educació Especial va desaparèixer definitivament per donar lloc al Centre Ocupacional i el Centre Especial de Treball (CET) Bugaderia Canigó. Amb la finalitat de vetllar pels interessos dels seus membres i protegir-los, es va constituir la Fundació Privada Canigó com a entitat sense ànim de lucre i subjecta a la Llei de fundacions privades de la Generalitat de Catalunya.

La seu de la Fundació està situada a l’avinguda de Vallvidrera, 22, de Barcelona, on també hi ha el Centre Ocupacional i el CET Bugaderia Canigó. Per altra banda, la Llar-Residència Canigó està situada a l’avinguda de Vallcarca, 52, de Barcelona. Atenem persones adultes amb diversitat cognitiva, i els oferim serveis terapèutics, ocupacionals i laborals, assessorament i servei de llar.

2. Com va començar la col·laboració amb el programa d’educació ambiental Compartim un Futur? Què us va motivar a participar-hi i què us agradaria que qui hi participa s’endugués d’aquesta experiència?

Va sorgir la sensibilitat perquè el nostre funcionament fos més ecològic i sostenible, i vam començar a implementar mesures com el reciclatge selectiu, la cura i el respecte per les zones verdes i els animals que envolten el centre. A poc a poc ens vam adonar que tots necessitàvem formar-nos i vam explorar quins recursos educatius hi havia disponibles.

Vam topar amb l’AMB i ens vam quedar meravellats amb el munt d’activitats que oferien. Vam veure l’oportunitat de vertebrar uns continguts molt enriquidors en el nostre projecte social, enfocats a entendre i practicar la reducció, la reutilització i el reciclatge.

Aquestes tres R van ser el primer pas per fer un canvi d’hàbits a la feina i, més endavant, vam veure l’oportunitat d’apropar-nos al coneixement del medi natural i de l’entorn de la ciutat, amb visites comentades a entorns naturals i instal·lacions d’interès mediambiental.

3. Com valoreu la participació de persones de la Fundació en les activitats ambientals? S’han produït canvis d’actitud, de consciència ambiental o d’hàbits en el dia a dia?

L’aprofitament de les activitats, sens dubte, hi té un impacte molt positiu, tant pel que fa al desenvolupament cognitiu com al canvi d’hàbits. Per exemple, si d’una manera adaptada expliquem el cicle de l’aigua, donem més sentit al fet de dir-li a una persona que no en malgasti.

Tot està connectat, i el fet de saber-ho dona sentit i valor a la nostra acció. La il·lusió de descobrir quina ajuda ens ofereixen les plantes o l’esforç que costa potabilitzar l’aigua fa que reguem amb més cura.

Un altre exemple molt útil va ser la tranquil·litat que ens va aportar saber que a Barcelona hi ha dipòsits fluvials enormes i entendre com funcionarien en cas que hi hagués una dana.

4. Quin consell donaríeu a altres entitats socials, educatives o d’inclusió que vulguin incorporar projectes vinculats al medi ambient?

Potser, perquè tingui un sentit real, cal pensar quines necessitats específiques tenen l’entitat i els seus usuaris en aquest àmbit. De vegades són coses molt senzilles, com evitar esmorzars embolicats amb plàstic, saber com reciclar, evitar el mal ús de l’aigua o, per exemple, acompanyar la por que es pugui tenir d’una inundació. Es tracta d’observar problemes i entendre la formació o activitat com a part de la solució.

Després de comunicar les necessitats al servei d’assessorament educatiu de l’AMB (que sempre són molt atents), atenem els grups de manera flexible, agrupant les persones segons els seus interessos. També és bo saber que hi ha un catàleg molt ampli i que es poden adaptar les activitats a persones amb diversitat, fent-ne unes de més vivencials i altres de més intel·lectuals. Cal destacar que els educadors i educadores són professionals que presenten els temes de manera adaptada i hi posen molt d’interès i motivació perquè tothom participi en les activitats i tingui una bona experiència.

5. Expresseu un desig ambiental per a les generacions futures.

Pensant en les persones que assistim a la Fundació Canigó, ens agradaria que Barcelona fos una ciutat més adaptada a les persones amb diversitat, amb més espais verds plens de fauna i flora, que el trànsit estigués més restringit a unes zones i que, al voltant de les escoles, fundacions i residències, tinguéssim més zones peatonals adaptades. En definitiva, desitgem un entorn comunitari més tranquil, pacificat i verd, on poder viure i relacionar-nos amb els veïns.