Quan un producte es converteix en residu, ja porta associada una petjada climàtica important: originàriament, per fer-lo s’han hagut d’extreure matèries primeres, s’han utilitzat aigua i energia per transformar-les, s’ha envasat i s’ha transportat fins al punt de venda i, finalment, s’ha recollit i gestionat com a residu. Cada etapa del cicle de vida d’un producte genera emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Si, a més, no separem correctament les fraccions i barregem la matèria orgànica amb la resta, dificultem la recuperació de materials i incrementem encara més l’impacte climàtic. Reduir, reutilitzar i separar bé no són només bons hàbits ambientals: són una de les formes més directes per reduir la petjada de carboni des de casa.
Per què els residus tenen impacte climàtic?
Producció i transport
Darrere de cada producte hi ha una cadena de processos: extracció de recursos naturals, transformació industrial, envasat i distribució. Tots aquests passos requereixen energia, majoritàriament d’origen fòssil, i comporten emissions que es podrien evitar o reduir si allarguéssim la vida útil dels productes i reduíssim el consum prescindible.
Gestió incorrecta dels residus
Quan els residus es destinen a l’abocador, especialment la fracció orgànica, la seva descomposició en absència d’oxigen genera metà, un gas d’efecte hivernacle molt més potent que el CO₂ a curt termini. Si s’incineren sense una valorització energètica eficient, també es generen emissions directes de CO₂ i altres contaminants.
Pèrdua de recursos
Quan no reciclem ni reutilitzem, desaprofitem materials valuosos (metalls, plàstics, fibres, vidre…) i cal tornar a extreure i processar noves matèries primeres. Això implica repetir tot el cicle d’impactes: consum d’energia, emissions i pressió sobre els ecosistemes.
Una bona gestió de residus és, per tant, una eina clau de mitigació del canvi climàtic.
Quin impacte té cada tipus de residu?
La fracció orgànica, si es diposita correctament al contenidor marró, es pot transformar en compost per als sòls o en biogàs per generar energia. Quan es llença barrejada amb la fracció resta i acaba a l’abocador, es converteix en una font important d’emissions de metà.
Els envasos lleugers i els plàstics concentren molta energia incorporada en la seva producció. Si no es reciclen, cal fabricar-ne de nous a partir de petroli o gas, i els impactes es multipliquen. La reducció d’envasos d’un sol ús, la reutilització i el reciclatge són fonamentals per disminuir aquestes emissions.
Els metalls i el vidre són materials altament reciclables: es poden fondre i tornar a utilitzar moltes vegades sense perdre qualitat. El reciclatge d’aquests materials suposa un estalvi energètic molt significatiu respecte a la producció a partir de matèria primera verge.
Els residus tèxtils tenen una petjada climàtica elevada per l’ús d’aigua, terres de conreu, productes químics i energia en la seva fabricació. Allargar la vida de la roba mitjançant la reparació, el lloguer, la reutilització o la donació és una de les vies més eficients per reduir-ne l’impacte.
Els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) contenen metalls crítics i substàncies perilloses. Un reciclatge adequat permet recuperar materials estratègics i evita emissions associades tant a l’extracció minera com a una gestió incorrecta.
Com reduïm aquest impacte?
A l’AMB acostem la realitat de la gestió de residus a la ciutadania perquè es pugui veure, sobre el terreny, què passa amb el que llencem.
- Visites a plantes de tractament de residus, ecoparcs, plantes de compostatge i deixalleries per conèixer de prop com es gestionen i es recuperen els materials.
- Sortides a la Vall de Joan, l’antic dipòsit controlat del Garraf avui renaturalitzat, que mostren la transformació d’un gran abocador en un espai amb valor ambiental.
- Activitats per a tot tipus de públics, com Canviem la petjada o Menys és més, que treballen la relació entre residus, consum i canvi climàtic de manera entenedora i dinàmica.
- Recursos sobre reutilització i reparació per aplicar en el nostre dia a dia, incloent-hi equipaments com el projecte Millor Que Nou, que posen l’accent en la reparació i la reutilització per donar una segona vida als objectes.
Què podem fer com a ciutadans?
Sense culpabilitzar ningú i tenint en compte la realitat de cada llar, hi ha gestos assequibles amb un impacte climàtic rellevant:
- Separar correctament cada tipus de residu.
- Reduir el consum de productes d’un sol ús.
- Reutilitzar bosses, envasos, roba i materials.
- Reparar abans de substituir.
- Donar o intercanviar allò que ja no es fa servir.
- Reciclar bé i portar els residus especials als punts adequats.
Són accions petites, però multiplicades per centenars de milers de persones a l’àrea metropolitana esdevenen una eina potent de lluita contra el canvi climàtic. Cada residu ben gestionat és una emissió menys. Les grans estratègies climàtiques es construeixen també a partir del que fem quan comprem, quan separem i quan decidim donar una segona vida a un objecte.
Reduir més, separar millor i reutilitzar sovint és una manera directa de cuidar el clima i de construir, plegats, un futur més just i habitable.
Enllaços relacionats:
https://www.amb.cat/web/medi-ambient/sostenibilitat/canvi-climatic