Quan pensem en educació ambiental, sovint ens venen al cap imatges de contenidors de colors, de plàstics separats o de consells per reciclar millor. Separar residus i reciclar és important, sens dubte. Però l’educació ambiental és molt més que això.

L’educació ambiental és entendre la relació profunda entre les persones i el planeta. És comprendre que la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació o l’escassetat de recursos no són problemes aïllats, sinó peces d’un mateix sistema. I és, sobretot, aprendre a mirar el món amb una mirada crítica, responsable i compromesa.

Al programa Compartim un Futur entenem l’educació ambiental com un procés que ajuda a fer preguntes, a connectar realitats i a construir consciència. No es tracta només d’explicar què passa, sinó d’ajudar a entendre per què passa i quin paper hi tenim cadascú de nosaltres.

Parlar d’educació ambiental és parlar d’emergència climàtica i de salut planetària. És parlar de com la qualitat de l’aire afecta la nostra salut, de com l’accés a l’aigua condiciona la vida de milions de persones, o de com la degradació dels ecosistemes impacta directament en el nostre benestar. El planeta no és un escenari extern: és el sistema que fa possible la nostra vida.

Per això, en les activitats del programa, l’aigua no és només un cicle tècnic, sinó un dret i un recurs desigual. És una responsabilitat compartida. Quan descobrim que en molts llocs del món dones i nenes han de caminar quilòmetres per aconseguir-ne, l’educació ambiental esdevé també una eina per parlar de drets, de desigualtats i de justícia.

Quan parlem de residus, no ens quedem només amb el lloc on llençar-los. Parlem d’origen, de consum, de models de producció i de conseqüències ambientals i socials. Quan abordem el tèxtil, l’energia, l’alimentació o la mobilitat, l’educació ambiental ens permet veure les connexions entre les nostres decisions quotidianes i els grans reptes globals.

L’educació ambiental també ens ajuda a entendre que els impactes del canvi climàtic no afecten tothom de la mateixa manera. Que hi ha territoris més vulnerables, persones més exposades i comunitats amb menys capacitat d’adaptació. I que, per tant, parlar de medi ambient és també parlar de responsabilitat, d’equitat i de futur compartit.

Educar ambientalment no és adoctrinar ni imposar. És generar espais de diàleg, de reflexió i de comprensió. És ajudar a construir criteri. És fomentar el pensament crític. És acompanyar infants, joves i adults a entendre que cada gest forma part d’un sistema més gran.

Separar residus és un bon començament, però l’educació ambiental ens convida a anar més enllà: a revisar hàbits, a qüestionar models, a imaginar alternatives i a sentir-nos part activa del canvi.

Perquè l’educació ambiental no és una activitat puntual ni un conjunt de normes. És una manera d’entendre la relació amb el planeta. Una manera de viure amb més consciència, més responsabilitat i més respecte per totes les formes de vida.

I és des d’aquesta mirada que, al Compartim un Futur, continuem treballant per apropar l’educació ambiental a escoles, entitats i ciutadania, amb l’objectiu de construir, entre totes i tots, un futur més saludable, més just i més habitable.