Una metròpolis de ciutats

Per pensar el futur s’ha d’entendre la realitat i confrontar-la amb els camins que altres metròpolis han estat adoptant, però sobretot cal tenir en compte les exigències del nostre temps.

Per això cal observar com la realitat actual ha evolucionat des dels anys 70 i com funciona la metròpolis en la seva economia, els seus equipaments, però també com viuen i actuen els seus ciutadans.

La realitat metropolitana en els anys setanta s’explicava amb la gran importància del nucli central de Barcelona concentrant la major part dels itineraris i la densitat de treball i habitatge. Hi havia, clarament, un node central i una perifèria comarcal. En canvi, l’escàner de l’Àrea Metropolitana de Barcelona actual ens fa comprendre que tenim una Metròpolis feta de ciutats diverses amb identitat pròpia i ben interconnectades que poden créixer seguint les demandes socials, mediambientals i econòmiques.

L’observació de la situació urbanística ens pot fer comprendre el funcionament de les aigües, les conques, els grans espais verds -que son més d’un 50% del sòl metropolità-, la diversitat de la mobilitat i del transport públic, el metabolisme i els serveis urbans, els equipaments, l’activitat econòmica, les centralitats cíviques i econòmiques.

La situació actual ens fa pensar que en el futur necessitarem articular estratègies conjuntes que hauran de ser metropolitanes, al mateix temps que podrem reforçar-ne la idiosincràsia.

En l’exposició Metròpolis Barcelona, vigent fins el 25 d’abril a l’Edifici Disseny Hub de Barcelona, veurem els temes més punyents, així com les grans oportunitats urbanístiques que la realitat quotidiana moltes vegades no ens deixa veure, com la capacitat de les grans portes metropolitanes, la riquesa dels espais intersticials i productius que poden ser reciclats, el potencial mediambiental metropolità.