El bosc, una aposta de futur

El bosc, una aposta de futur

Heu pensat mai com seria la metròpolis sense arbres? Doncs ben diferent de com és ara, perquè la major part del territori metropolità està format per àrees de gran valor ambiental i social, com ara parcs naturals, zones fluvials, platges i terres agrícoles. Tots aquests espais, juntament amb les zones verdes urbanes i periurbanes, configuren la infraestructura verda metropolitana, en la qual els boscos urbans tenen un paper clau perquè aporten grans beneficis en relació amb el benestar i la salut de les persones, i milloren la qualitat ambiental del territori metropolità. L’espai forestal metropolità està format per pinedes, alzinars, rouredes, alberedes, salzedes, avellanoses i altres boscos i bosquines de ribera que, intercalades amb prats, herbassars i conreus formen el mosaic agroforestal metropolità. Tot i que no ho sembli, gairebé el 27 % de la superfície de la metròpolis està ocupada per grans àrees forestals plenes d’arbres que s’estenen pel territori i que es connecten i  interactuen amb altres formacions més enllà de la metròpolis. Coneixeu les pinedes d’Ordal? Heu passejat algun cop pels alzinars o les rouredes de les valls del Parc Natural de la Serra de Collserola? Gairebé el 27% de la superfície de la metròpolis està ocupada per boscos En un territori densament poblat com l’àrea metropolitana de Barcelona, els boscos tenen un paper molt rellevant. Ens aporten molts beneficis, sobretot de cara a regular la temperatura i a refrescar i netejar l’aire. També ens proporcionen aliments i matèries primeres i afavoreixen el benestar i la salut de les persones. Tot aquest conjunt de beneficis aportats en relació amb l’ecologia i la societat s’anomenen serveis ecosistèmics. I a vosaltres? Quins beneficis creieu que us aporten els boscos metropolitans? Més enllà dels beneficis més visibles, els boscos regulen el cicle hidrològic i tenen un paper destacat com a embornals de carboni, que es pot mantenir més enllà de la vida dels arbres, gràcies a una gestió adequada i sostenible dels productes que se’n extreuen. Els boscos, una eina per combatre l’emergència climàtica La gestió intel·ligent del bosc és una bona aposta de futur; una aposta per a les generacions que vindran, que necessiten un territori més resilient davant del canvi climàtic i dels impactes associats. Els boscos i els arbres ens poden aportar múltiples beneficis, ja que són una font de recursos naturals i renovables, i mentre viuen netegen l’aire i produeixen oxigen. Una gestió forestal sostenible redueix el risc d’incendis, millora la biodiversitat i maximitza els serveis ecosistèmics associats.   Dins les ciutats, els arbres també tenen un paper molt rellevant. Viure a prop d’un bosc, o tenir espais de qualitat amb arbrat al costat de casa, ens aporta benestar i experiències sensorials i de lleure que ens milloren la qualitat de vida. En el disseny de la ciutat, l’arbrat dels carrers es pot estendre a nous espais urbans, i es pot complementar amb espècies arbustives de port petit que incrementin la permeabilitat de les superfícies urbanes i organitzin els vials a una escala més humana i ecològica. Plantar boscos dins la ciutat també pot servir per recuperar teixits urbans degradats o crear extensions que, al seu torn, enfortiran les connexions ecològiques del conjunt de la infraestructura verda metropolitana.   Els boscos absorbeixen CO2,  regulen la temperatura,  i milloren la qualitat de l’aire Per tant, és imprescindible que les ciutats donin més espai a la natura. Dins del context actual de doble emergència, sanitària i climàtica, cal potenciar els boscos urbans i les àrees verdes com a solució basada en la natura. Per gestionar bé els boscos metropolitans cal fer una recerca seriosa que condueixi cap a la valorització de productes en forma de serveis ecosistèmics d’aprovisionament; així, iniciatives com la valorització de la fusta per a construcció, mobiliari i altres elements que puguin tenir la fusta com a referent són fonamentals per poder aplicar aquesta filosofia de gestió basada en una economia circular. Tal com exposava Cecil C. Konijnendijk durant la ponència del passat 22 d’octubre en el marc del projecte Clearing House  a Barcelona, caldria anar més enllà en la cerca de solucions. Konijnendijk planteja el pensament basat en la natura (nature-based thinking, NbT), perquè cal entendre amb més profunditat com funciona la natura i oferir-li més espais urbans per tal que s’hi desenvolupi a bon ritme. Relacionat amb aquest plantejament, una de les conclusions de Koniknendijk és que cal tenir en compte l’oportunitat que ens planteja la covid-19 per als boscos urbans, atès que “cal pensar de manera més verda per millorar les ciutats, amb més espais verds i de més qualitat”.       Tenint en compte els beneficis que aporten els boscos al territori i a la ciutadania, el projecte Clearing House planteja una sèrie d’esdeveniments com tallers, conferències i materials divulgatius, amb l’objectiu de generar coneixement sobre els boscos urbans com a solució basada en la natura. Us animem a fer-ne seguiment a través del web.    

Clearing House i Llobregat&CO

Clearing House i Llobregat&CO

Clearing House és un projecte internacional que vol conèixer en profunditat els arbres i els boscos que trobem dins la metròpolis, com a solució basada en la natura, millorar-ne la gestió i potenciar-ne la presència dins les ciutats. Liderat per l’organització internacional European Forest Institute (EFI), aquest projecte compta amb més de 26 socis repartits en 10 ciutats i àrees metropolitanes europees i xineses. A Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el CREAF són les entitats líders d’un dels 10 casos pilot, que es durà a terme a la vall baixa del Llobregat. Per a aquest projecte, es vol crear Llobregat&Co, un laboratori viu de cocreació que aporti noves idees sobre com planificar, gestionar i governar l’entorn fluvial del Llobregat, perquè sigui un paisatge  amb més arbres que aportin beneficis al territori i a les persones de manera justa i equitativa. Els boscos urbans de la metròpolis Bona part del territori metropolità està constituït per espais de gran valor ambiental i social, com ara parcs naturals, espais fluvials, platges i sòls agraris. Aquests espais conformen la infraestructura verda metropolitana, en la qual els boscos urbans tenen un paper clau per fer més habitable la ciutat i repercuteixen en el benestar i la salut de les persones. Per tant, és imprescindible que la infraestructura verda s’integri en la planificació urbanística i que posi en valor els boscos urbans, la biodiversitat que acullen i els serveis ambientals que proporcionen. Si volem preservar els boscos i fer-los més extensos, caldrà afrontar els reptes del canvi climàtic i la justícia social, tenint en compte els seus valors ecològics i històrics. Això només serà possible mitjançant un model de governança local i participatiu que impliqui tots els agents del territori.   Els boscos urbans com a solució basada en la natura aporten molts beneficis al territori i a la salut de les persones.       Tenim l’oportunitat de posar la infraestructura verda al centre de la planificació del territori metropolità i, en concret, recuperar el valor vertebrador i ecosistèmic de l’espai fluvial del Llobregat. Tot i que és un riu molt explotat, pressionat pel traçat de les infraestructures i intensament humanitzat, té un paper clau per a la connectivitat ecològica i social de la metròpolis i un gran potencial de millora en relació amb els boscos i per a l’aprovisionament de serveis ecosistèmics.   El Llobregat dins la metròpolis, en xifres: Sabies que…. Tallers de cocreació Descobreix l’itinerari d’esdeveniments, que ofereix tallers, conferències i materials divulgatius per debatre i generar coneixements que posin en valor els boscos urbans com a solució basada en la natura. Vine i participa en els  tallers on podrem aprendre mútuament de les experiències locals i promoure els boscos urbans. Tots junts construirem una gran cartografia de la vall baixa del Llobregat!   Per a aquest projecte, es vol crear Llobregat&Co, un laboratori viu de cocreació que aporti noves idees sobre com planificar, gestionar i governar l’entorn fluvial del Llobregat, perquè sigui un paisatge més ple d’arbres que aportin beneficis al territori i a les persones de manera justa i equitativa. La formació i la sensibilització són bàsiques per fer front a aquest repte. Per això, us convidem el proper 22 d’octubre de 2020 a les 12 h, al webinar “Boscos i arbres de la metròpolis. Beneficis, funcions i experiències” que impartirà Cecil C. Konijnendijk, de la Universitat de la Colúmbia Britànica (Canadà) i del Nature Based Solutions Institute.   Per participar-hi cal inscriure’s a:             Coordinació:        

“Panses i figues i nous i olives…”

“Panses i figues i nous i olives…”

Més endavant, però, aquesta cançó que cantem a finals de desembre ens avisa que “les figues són verdes”. T’havies parat a pensar mai que la figa no és una fruita d’hivern? I sabies que la poma i el kiwi només es conreen els mesos que contenen la lletra R? I que el litxi no es cultiva enlloc del continent europeu? Sovint, els refranys i les dites populars ens aconsellen sobre quan hem de consumir (o no) els diferents aliments, en funció de l’estat de maduració i l’època de collita: “Cada cosa al seu temps, i al maig, cireres”, “Qui menja pomes abans de Sant Joan, o les plora, o les plany, o les porta al ventre un any”, “Per Sant Jaume i Santa Anna, maduren el raïm i la magrana”, “A l’agost, figues i most”, “Octubre finit, raïm collit”, “Per Sant Silvestre, poca fruita a la cistella”… Els nostres avantpassats s’orientaven mirant el cel i vivien amb el que els donava la terra. Al llarg dels anys i amb els avenços tecnològics que ens han acompanyat, la relació amb la natura s’ha tornat més distant i la majoria de persones que vivim en les ciutats hem perdut els coneixements populars sobre el camp i els cultius. La globalització ha fet que es desdibuixin les fronteres i molts sectors, incloent-hi el de l’alimentació, ara treballen en mercats internacionals. Això té una repercussió directa sobre el medi ambient per diversos motius: els conservants químics que es posen als productes, els envasos per transportar-los i vendre’ls i els gasos contaminants que emeten bona part dels vehicles de transport de mercaderies tenen efectes molt nocius tant per al planeta com per a les persones i la resta d’éssers vius.   El canvi climàtic sobre la taula Què has menjat per dinar avui? Saps d’on venien els ingredients? Els has comprat envasats o a granel? Vivim tan de pressa que a vegades ens descuidem de qüestionar-nos coses molt bàsiques, i sovint no som conscients de la repercussió que pot tenir la manera com vivim el nostre dia a dia. Quins aliments comprem, on els adquirim i com ens els emportem a casa són tres decisions clau que cal prendre amb consciència. Primer de tot, és important saber quins són els aliments de temporada per tal d’afavorir que la producció sigui local i no d’importació, ja que l’agricultura depèn del clima de cada lloc i les plantacions varien en funció de l’època de l’any. Aquesta inquietud per saber l’origen dels aliments ha d’anar acompanyada, per força, d’una preocupació pels envasos que acompanyen els productes. Anar al mercat amb cabàs, comprar a granel o recollir una cistella ecològica periòdicament són petits canvis que poden generar un impacte molt gran, sobretot si anem teixint una xarxa de persones que s’afegeixen a aquest model d’alimentació més sostenible.     A només 8 km del centre de Barcelona hi trobem el Parc Agrari del Baix Llobregat, una extensió que supera les 3.000 ha i que ens permet comprar productes frescos sense intermediaris.   Agricultura urbana Sembla una fal·làcia, oi? Doncs no ho és. Cada vegada trobem més tipus d’agricultura a la ciutat. Volem unes ciutats més verdes, i l’agricultura n’és un dels elements clau. Sabem que els recursos són limitats, per això cal que aprofitem amb intel·ligència els espais oberts. Actualment trobem moltes iniciatives d’horts urbans arreu del territori, nascudes sobretot des de la ciutadania conscienciada amb voluntat de reivindicar espais infrautilitzats. Aquests cultius no tenen ambició de produir industrialment, però compleixen una funció ambiental i social molt més important, perquè acosten la natura a la ciutat i reforcen la cohesió de les comunitats implicades. De vegades es col·loquen horts a les cobertes dels edificis, que sovint són espais que queden desaprofitats. Però, i si en poséssim a tot l’edifici? De la mateixa manera que tenim plantes a dins de casa i al balcó, per què no posar-hi cultius? Podrien ser edificis d’oficines on la gent treballés envoltada de natura, o que l’agricultura fos la font de treball principal. L’agricultura vertical és una nova manera de cultivar que ens permet optimitzar l’espai i, per tant, fa més viable la convivència amb la densitat de les ciutats. Tenir la font de producció d’aliments més a prop permet reduir notablement les emissions que genera el transport que fa arribar els productes del camp a la ciutat, on la demanda és més alta. També indueix les persones a ser més partícips i, per tant, conscients de tot el procés.   I per postres… L’emergència climàtica ens obliga a actuar de manera ràpida i eficaç. El futur depèn de nosaltres, com a societat i com a individus. És important treballar en xarxa perquè els petits canvis que fem en la nostra vida quotidiana tinguin un impacte més gran i, a poc a poc, puguem transformar el model de societat en un model més sostenible. Cal que visquem el nostre dia a dia amb consciència i coherència, sense perdre de vista que tot el que fem repercuteix en el medi ambient i en la preservació del planeta. Així doncs, què menjarem de postres?  

[Car]less is more

[Car]less is more

La manera que tenim de viure i la manera que tenim de moure’ns estan interrelacionades, i l’una condiciona l’altra. Malgrat això, l’urbanisme i el transport sovint es planifiquen per separat. Avui, a la metròpolis de Barcelona hi viuen 3,2 milions de persones, que fan més de 5,2 milions de desplaçaments motoritzats cada dia. Juntament amb els de mercaderies, aquests desplaçaments representen més del 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya i, en conseqüència, provoquen uns impactes que afecten greument la salut, el medi ambient, l’economia i l’equitat social. La creixent dispersió urbana (vivim més lluny i més separats els uns dels altres) i la fragmentació territorial, amb una forta desconnexió entre el centre i la perifèria, dificulten les relacions socials i posen en perill la cohesió de la metròpolis. La població que viu en les zones més allunyades del centre rep les conseqüències de la manca de transport públic suficient i sovint depèn del vehicle privat per dur a terme els trajectes diaris. Aquest model de mobilitat requereix unes grans infraestructures i un elevat consum d’energia i, a més, perjudica greument la salut de les persones. Integrar les infraestructures El context actual de canvi climàtic, les conseqüències del qual ja són presents, ens demana una adaptació i un canvi de model, que passa per repensar les xarxes d’infraestructures i la relació que tenen amb els teixits urbans. Per reduir les emissions de gasos contaminants i millorar la qualitat de vida de les persones, cal consolidar una ciutat compacta i de proximitat, que apropi la feina, el lleure i els serveis que utilitzem en el dia a dia i que permeti fer un consum racional dels recursos. A més, necessitem una xarxa d’infraestructures integrada en l’entorn urbà i ambiental, que restauri la connectivitat ecològica i recuperi l’espai viari perquè s’hi pugui fer vida (passejar-hi, anar d’un lloc a un altre, circular-hi en bicicleta, etc.). Promoure la mobilitat sostenible mitjançant una xarxa de transport públic col·lectiu eficient permetrà reduir bona part dels desplaçaments que avui en dia es fan en cotxe. Diversificar la mobilitat Les xarxes de transport agafen un sentit global quan es complementen entre elles. El territori metropolità és molt divers i requereix modalitats de transport diferents, que cal que estiguin ben interconnectades perquè la mobilitat sigui eficient. Si la ciutat és més compacta, la majoria de desplaçaments es poden fer a peu o en bicicleta. Per arribar a llocs més distants, s’ha de garantir l’accessibilitat en transport públic i facilitar les combinacions entre les diferents xarxes, procurant que hi hagi el mínim de transbords possible.   Vies estructurants metropolitanes Les infraestructures de transport poden tenir aspectes molt diferents en funció de les dimensions, la localització i la connectivitat que tenen respecte al territori. Algunes permeten connexions a gran velocitat per a vehicles i mercaderies, d’altres afavoreixen el pas de vianants i  bicicletes, però totes són importants per aconseguir una metròpolis més equitativa i sostenible. Corredor: via ràpida i segregada que connecta diversos municipis i permet el pas de vehicles i mercaderies a gran velocitat. Avinguda: carrer que estructura trames urbanes i que assegura la continuïtat per als vianants, les bicicletes, el transport públic i el transport privat. Connector: carretera que enllaça corredors, avingudes i camins, i que té un paper clau per assegurar la continuïtat de la xarxa. Camí: via que vertebra el territori metropolità, recupera els lligams històrics entre pobles i ciutats, dona accessibilitat als espais oberts i garanteix el pas de vianants i bicicletes.   Si ens hi fixem bé, doncs, les quatre vies tenen seccions molt heterogènies, que permeten diferents modalitats de transport, alhora que afavoreixen l’accés a espais de relació social. La natura cada vegada agafa més protagonisme i el verd s’infiltra en la ciutat a través d’aquests eixos, que formen part de la infraestructura verda. Al cap i a la fi, les vies metropolitanes són una oportunitat per naturalitzar la ciutat i han de respondre a les exigències de la metròpolis actual i futura, totalment marcada pel canvi climàtic. Com dèiem en començar, si aconseguim que hi hagi menys vehicles en circulació tindrem una ciutat més saludable, on podrem viure millor. I tu, com t’imagines les infraestructures que acompanyaran el futur de la metròpolis? Participa en el debat del PDU metropolità el dia 2 de desembre de 2019, a les 18.30 h, al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports (carrer dels Vergós, 16, Barcelona).

Recosir teixits

Recosir teixits

A la metròpolis de Barcelona hi viuen més de 3,2 milions de persones en 1,5 milions d’habitatges. Lluny de ser un teixit urbà uniforme, el parc d’habitatges està format per diverses tipologies amb diferents necessitats i requeriments. Hi trobem formes urbanes pròpies de la ciutat compacta mediterrània –edificis alineats al carrer– i d’altres de més recents, com els blocs d’habitatge o les cases unifamiliars –nascudes principalment com a conseqüència de les onades migratòries arribades a partir dels anys quaranta del segle XX. L’anàlisi actual del territori ens ha portat a identificar tres realitats residencials diferents, és a dir, tres tipus de grans zones on viu la gent. S’entén per continu urbà el seguit de ciutats que estan totalment unides. Hi ha una alta densitat –hi viu el 77% dels habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona– i una gran diversitat de població. S’hi concentren moltes activitats i té una vitalitat molt intensa. La seqüència de ciutats és una cadena de nuclis relativament densos –hi viu el 21% de la població– no homogenis, cadascun amb una identitat històrica pròpia. Aquestes ciutats segueixen una seqüència que alterna els nuclis amb espais oberts o infraestructures. Els assentaments dispersos són àrees de baixa densitat –hi viu el 2% de la població– envoltades de grans entorns naturals, on hi predomina l’habitatge unifamiliar. Els serveis bàsics sovint estan allunyats i, per tant, són zones amb una forta dependència del vehicle privat. Teixir el futur Els teixits residencials, juntament amb els d’activitat econòmica, ocupen gairebé la meitat del territori metropolità. La manera de viure en els diferents teixits està definida pel nivell de centralitat, l’accessibilitat en transport públic i la connectivitat que tenen a la xarxa viària bàsica. Per aconseguir un territori socialment cohesionat cal plantejar una distribució equilibrada dels centres urbans locals i metropolitans, en els quals accedir a les activitats i serveis estigui a l’abast de tothom. Per aquest motiu, és important determinar la futura localització dels habitatges i dels llocs de treball, així com saber on se situaran les principals dotacions de serveis, activitats, equipaments i espais públics. Les actuacions sobre els teixits residencials han de tendir més cap a la regeneració urbana i la rehabilitació arquitectònica que no pas cap al creixement urbà. Cal una reglamentació pròpia per a cadascun dels teixits que tingui en compte els elements preexistents i que permeti accions diferenciades segons el lloc, alhora que garanteixi l’equilibri de les condicions de vida. S’ha de vetllar, en general, perquè aquests teixits, les infraestructures de mobilitat i els espais oberts estiguin més ben cohesionats i que, consegüentment, augmenti la qualitat de vida de les persones. Un exemple de com es pot fer és acostar els equipaments a les àrees residencials, de manera que cada barri compti amb uns serveis de proximitat que potenciïn l’escala local dins la metròpolis. També es pot augmentar la presència de verd i d’espais per a vianants per afavorir els desplaçaments a peu i en bicicleta. El futur de la metròpolis passa per abordar la rehabilitació dels teixits urbans i equilibrar el complex sistema de relacions urbanes, així com per millorar l’habitabilitat i resoldre l’accés de la població a l’habitatge.

L’urbanisme exposat

L’urbanisme exposat

Cada vegada més, els projectes de ciutat i els plans urbanístics incorporen la participació ciutadana com una part essencial del procés de redacció. Al cap i a la fi, qui més viu la ciutat és qui més la coneix. Però de quina manera una vivència personal o col·lectiva pot transformar-se en un requeriment tècnic? Una necessitat local pot convertir-se en acció global? La participació de la ciutadania en les decisions que afecten la ciutat és necessària. No obstant això, de la mateixa manera que no fem un pastís sense mirar la recepta, no podem decidir sobre la ciutat sense tenir cap noció d’urbanisme. Explicar els conceptes tècnics de qualsevol àmbit a un públic general no és fàcil, i tampoc no ho és entendre’ls si no ets especialista en el tema. L’urbanisme metropolità actual s’esforça perquè això canviï. Per això, l’objectiu principal de l’exposició “Metròpolis de ciutats” és apropar l’urbanisme metropolità a la ciutadania d’una manera divulgativa i interactiva. L’exposició es planteja com un pont entre ciutadans i tècnics, un punt de trobada on s’expliquen els conceptes bàsics que planteja el futur Pla director urbanístic metropolità, aquells que determinaran el futur de la metròpolis. El relat expositiu es construeix de tal manera que qualsevol persona pot adquirir unes nocions bàsiques, però, si algú ja té coneixements previs, també té la possibilitat d’aprofundir en les idees clau de cada temàtica.  Així, els ciutadans poden entendre i participar en els debats oberts emmarcats dins del procés participatiu que acompanya la redacció del Pla. També poden fer suggeriments a través d’un formulari web. Els apartats de l’exposició s’agrupen en illes formades per panells de fusta i compten amb audiovisuals, maquetes i fullets per emportar-se que reforcen la interacció entre visitant i exposició. Hi podem trobar unes ulleres de realitat virtual que ens permeten passejar-nos per la infraestructura verda de la metròpolis, per exemple. Quan parlem de teixits residencials, podem emportar-nos una postal que explica les característiques del tipus de teixit on vivim. També podem marcar, en una maqueta de fils i agulles, els nostres recorreguts diaris pel territori especificant la modalitat de transport que utilitzem. S’han buscat maneres per fer-ho divertit i dinàmic i que el visitant ho visqui en primera persona, que es reconegui en els diferents espais de la metròpolis i s’aconsegueixi, així, que l’urbanisme esdevingui quelcom proper. Per a grups interessats en una més tècnica s’organitzen visites guiades.   Com que l’objectiu també passa per arribar al màxim de persones possible, l’exposició s’ha plantejat amb caràcter itinerant i va recorrent els diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així es reforça que els ciutadans de la metròpolis se sentin part del territori, que ja no és només la ciutat de Barcelona sinó una metròpolis de ciutats que comprèn els 36 municipis, amb les especificitats i la identitat de cadascun. Les decisions que es prenen en un municipi repercuteixen en la resta, i cal alternar la visió local amb la metropolitana per aconseguir un desenvolupament que millori la vida de tothom. Fins ara, l’exposició ha viatjat a Cornellà de Llobregat, Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, el Prat de Llobregat i Cerdanyola del Vallès, on la podem trobar fins el 9 de novembre. Del 16 al 28 de novembre es podrà visitar a l’antiga fàbrica Caci, a Badalona, i al desembre tornarà a Barcelona per tancar el període d’itinerància i el procés participatiu. I tu, on vius? Tens la tarda lliure? Anima’t a descobrir com funcionen les nostres ciutats i quins són els reptes de la metròpolis del futur. Tu també hi pots dir la teva!