El canvi climàtic és una realitat cada cop més evident que es manifesta de diverses maneres. En els darrers anys, els seus efectes s’han notat més en el territori i també en la salut de les persones.
La contaminació, la sequera, les onades de calor, els temporals i els incendis forestals són cada cop més freqüents i de més intensitat. Aquests fenòmens tenen efectes nocius en la salut: hi ha un augment
de la mortalitat per cops de calor, hi ha més infeccions respiratòries, més incidència d’asma, més al·lèrgies, etc.
Efectes del temporal Glòria a les platges metropolitanes i les afectacions als serveis públics. 
Vista panoràmica de Barcelona. 
Vistes d’un incendi a Collserola Efectes del temporal Glòria a les platges metropolitanes i les afectacions als serveis públics.
Sabies que les platges perden 4.000 tones de sorra l’any?
Els temporals, l’augment de l’alçària de les onades i la pujada del nivell del mar a un ritme de 6 mm l’any transformen constantment el litoral metropolità.
El litoral és un dels espais amb més ús social de la metròpolis. Sense anar més lluny, el 2022 es va batre el rècord d’assistència a les platges, amb gairebé onze milions d’usuaris. Per tant, és importantíssim mantenir aquest espai tan
apreciat pels ciutadans. En aquest sentit, destaca el projecte de les Dunes Híbrides, que té una doble funció: per una banda, preservar la biodiversitat de les platges i, per l’altra, evitar l’erosió del litoral enfront dels temporals i els grans onatges. Actualment, s’han remodelat més de 15.000 m² d’espais dunars i s’han restaurat espècies autòctones de vegetació encarregades d’estabilitzar el terreny.
L’expansió urbana i la implantació d’infraestructures que fragmenten els espais oberts alteren els ecosistemes. En conseqüència, el paisatge tendeix a homogeneïtzar-se, és a dir que va disminuint la varietat d’espècies, tant de fauna com de flora, i a més hi ha poca interacció entre espècies. Per això es diu que es perd biodiversitat. Els efectes del canvi climàtic com les inundacions o els episodis de sequera també incideixen directament en la pèrdua de biodiversitat, sobretot en entorns urbans.
La pèrdua de biodiversitat incideix en la salut de les persones: s’ha demostrat que l’augment de la biodiversitat millora la salut de les persones. L’estudi determina que les relacions entre biodiversitat i salut són múltiples i complexes. La conservació de la biodiversitat és cabdal per fer una metròpolis més sostenible i resilient per afrontar els nous reptes com l’emergència climàtica.
Saps què és la pèrdua de biodiversitat?
La planificació de la infraestructura verda, com a mosaic agroforestal facilita la connectivitat ecològica i la combinació d’espècies autòctones forestals i agrícoles, que milloren la biodiversitat, al mateix temps que faciliten la gestió sostenible i, per tant, la seva adaptació al canvi climàtic.
Sabies que el 2022 el 25% del consum d’aigua potable de la metròpolis procedia d’aigua regenerada?
Cada cop plou menys i hi ha més episodis de sequera. La reducció dels recursos hídrics ha portat a explorar maneres de millorar l’eficiència del cicle de l’aigua com, per exemple, la depuració i regeneració de l’aigua per a usos industrials, agrícoles o ambientals. Amb l’escenari del 2050 al cap, cal establir mesures per reduir el consum d’aigua i potenciar els recursos hídrics i, així, garantir l’aigua potable a la metròpolis.
Un exemple sobre l’ús d’aigua regenerada per a usos ambientals és el projecte dels Aiguamolls de Molins de Rei. Actualment, els aiguamolls estan secs. Per aquest motiu s’està estudiant com conduir l’aigua regenerada fins a aquesta zona humida tan característica del Baix Llobregat. En aquest cas, garantir la presència d’aigua permetria restaurar la biodiversitat de la zona humida i recuperar el paisatge.
Sabies que el 48% de les emissions de CO2 provenen de la mobilitat dels vehicles motoritzats?
Cada dia feiner es produeixen uns 2,5 milions de desplaçaments dins la metròpolis. Si es vol reduir la
contaminació de l’aire, cal repensar com ens movem per la metròpolis, i amb quins mitjans. En aquest sentit, el PDUM proposa una xarxa d’avingudes metropolitanes que afavoreix la proximitat entre els habitatges, els centres educatius, la feina, l’oci, la sanitat, les zones verdes, etc., per tal de poder fer els desplaçaments que ens calen en el dia a dia a peu, en bicicleta i en transport públic. Aquestes vies seran eixos verds de caràcter cívic que connectaran els municipis de l’àrea metropolitana, com en el cas de la C-245, que ja s’està implantant.
En aquesta mateixa línia ja s’han fet diverses actuacions que afecten tota la metròpolis, com la xarxa pedalable Bicivia, un carril bici que connectarà els municipis metropolitans. El tram ja implantat adjacent a la B-23 entre Barcelona i Esplugues de Llobregat permet superar la barrera que representen la B-20 i la B-23 tant a peu com amb bicicleta.
Com hem vist, els efectes del canvi climàtic es manifesten en el territori i en l’espai públic. Per aquest motiu, l’AMB desenvolupa projectes i actuacions en col·laboració amb els diferents ajuntaments municipals per actuar en totes les esferes.
Totes aquestes accions que s’han descrit fins aquí formen part de la doble estratègia de l’AMB de mitigar l’impacte del canvi climàtic en tots els àmbits i poder fer que el territori metropolità s’hi adapti, és a dir, que sigui més resilient. Mitigar i adaptar-se al canvi climàtic són, doncs, principis fonamentals de totes les polítiques i actuacions de la institució.