El riu Llobregat: un espai de proximitat

L’àmbit metropolità del riu Llobregat compleix una funció social molt important i alhora és un espai clau de connectivitat ecològica i biodiversitat. Les persones dels municipis propers al riu sempre han estat molt en contacte amb l’entorn fluvial conreant els camps propers i tenint cura dels arbres fruiters.

A partir dels anys 70 comença la construcció de les grans infraestructures: autopistes, vies ferroviàries, carreteres, línies elèctriques, grans col·lectors… de manera que la superfície agrària es redueix i la xarxa de camins queda força truncada.

A finals del anys 90 es comencen a plantejar les primeres propostes per recuperar els espais fluvials metropolitans. En el cas del riu Llobregat s’inicien els primeres estudis a principis dels 2000 i en aquesta primera dècada del segle XXI es porten a terme projectes de recuperació de l’entorn fluvial en diversos trams.

Recuperació de l’espai fluvial del riu Llobregat (2011).
Passarel·la sobre la riera Comerç a Sant Feliu de Llobregat (2018).
Recuperació del front fluvial, fase 2, a Molins de Rei (2020).

Quanta gent visita el riu Llobregat?

L’estudi “Ús social de l’àmbit metropolità del riu Llobregat: sistema de seguiment de l’afluència, freqüentació i perfils dels visitants”, elaborat per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’AMB, posa en relleu la importància del valor social de l’àmbit metropolità del riu Llobregat. Un espai natural que suma 60 km de camins i rep 2,5 milions de visites l’any.

Segons les xifres recopilades en aquest estudi s’estima que durant el període entre el juliol del 2021 i el juny del 2022 l’àmbit metropolità del riu Llobregat va rebre un total de 2.464.473 visites, de les quals la majoria van ser de visitants recurrents. L’obtenció d’aquestes dades ha estat possible mitjançant l’ús d’ecocomptadors, comptatges manuals i enquestes d’ús social de l’àmbit metropolità del riu Llobregat del juliol del 2021 i del febrer del 2022. D’aquest recompte de visites, el 58 % es fan a peu, mentre que la resta es fan en bicicleta. Aquesta xifra destaca l’ús extensiu i la rellevància de l’espai per als ciclistes. La zona més visitada és la part sud, que també és la més densament poblada, des de Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí fins a la desembocadura, al Prat de Llobregat.

Gual inundable de Sant Boi de Llobregat a Sant Joan Despí.
Entorns del pont Nelson Mandela al Prat de Llobregat.
Platja de la Ricarda – Ca l’Arana.

La majoria de visites al riu Llobregat les fan persones que viuen en algun municipi metropolità (93 %). La gran majoria (88,3 %) accedeix al riu caminant o en bicicleta. Per a molts, el riu es percep com un espai quotidià que forma part de la seva rutina setmanal, amb un 37,4 % que el visita entre dos i tres cops per setmana, i un 20,6 % que el visita diàriament. Aquestes xifres demostren la importància de l’indret com a espai recreatiu i d’esbarjo de proximitat en aquest àmbit.

Com és el visitant del Llobregat?

El perfil de visitant més recurrent són els homes de mitjana edat (entre 45 i 64 anys) que es desplacen a peu i bicicleta, amb proporcions similars a les que es donen en altres indrets naturals metropolitans com el Parc Natural de la Serra de Collserola. Tot i així, les dones són el grup d’usuaris que més visiten l’espai fluvial a peu, i només un 15,1 % del total s’hi desplaça en bicicleta.

El moment de més afluència als indrets metropolitans del riu és durant els caps de setmana, en què es nota un augment dels usuaris de 65 anys o més, de dones i de ciclistes de totes les edats.

Camins i punts d’interès

Encara que la majoria dels enquestats no planifiquen la ruta amb antelació (66 %) ni amb cap finalitat turística, hi ha punts d’interès amb més concentració de visites, com el mirador d’avions, les platges metropolitanes o el pont del Diable, que van rebre prop de 100.000 visites cadascun en el període entre el juliol del 2021 i el juny del 2022.

El riu Llobregat esdevé, així, una peça clau del territori metropolità, que combina natura, biodiversitat, esport i lleure, elements essencials per al benestar dels habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les dades obtingudes reafirmen el compromís de l’AMB per compatibilitzar l’ús social amb la recuperació ecològica i consolidar aquest entorn com un referent de sostenibilitat i benestar per a la ciutadania.

Galeria de vídeos