Com dibuixaries Barcelona a vista d’ocell? El pla de Barcelona té la singularitat de trobar-se delimitat per quatre elements naturals: el mar Mediterrani, el riu Besòs, el riu Llobregat i la serra de Collserola. Però, són realment límits? Es tracta de barreres infranquejables?

 

Límits o oportunitats?

Temps enrere, els rius eren sinònim de vida, riquesa i intercanvi, i les persones procuraven instal·lar-s’hi a prop per treure’n el màxim benefici. Amb el pas dels anys, el creixement demogràfic, l’expansió de les ciutats i l’avanç de la tecnologia han fet que els humans ens anéssim desvinculant d’aquests elements naturals que abans formaven part del dia a dia. Durant molt de temps han quedat a l’esquena de la ciutat: han esdevingut llocs residuals i bona part han estat soterrats i canalitzats.

L’àrea metropolitana de Barcelona compta amb una xarxa subterrània molt extensa de rius i rierols, que inclou elements emblemàtics com el Rec Comtal i altres canalitzacions. El soterrament i la canalització d’aquesta xarxa blava es van dur a terme en un període de creixement expansiu en què el desenvolupament es trobava supeditat al cotxe i no es tenia present el canvi climàtic ni els seus possibles efectes.

 

Mentre la metròpolis creixia, els rius eren fronteres que separaven municipis i que, d’alguna manera, marcaven el límit de creixement de les ciutats. Les noves infraestructures van fer possible sobrepassar aquestes barreres i, avui dia, la metròpolis està formada per 36 municipis interconnectats. Però les nostres necessitats canvien i els reptes metropolitans també. Els rius continuen sent-hi, i el que en el seu moment van ser límits ara són llocs d’oportunitat; espais urbans amb un gran valor ecològic i amb molt de potencial social. Avui és necessari replantejar-se com volem que sigui la relació entre la ciutat construïda i aquests elements naturals, tenint en compte des d’una persona que passeja pels camins de ribera fins a l’escala territorial.

A la metròpolis hi destaquen dues conques hidrogràfiques, la del riu Besòs i la del riu Llobregat. Podríem dir que el Besòs i el Llobregat són germans de caràcters molt diferents. El primer té un cabal inferior, el seu entorn és més urbà i el tram final, que era un espai marginal, s’ha reconvertit en un parc fluvial. Es troba en una cota inferior respecte de la ciutat i és un espai natural agradable, amb un passeig fluvial que s’omple cada dia de milers de persones que practiquen esport o descansen a la gespa.

El riu Llobregat, en canvi, és força més llarg i cabalós, i encara manté la seva irregularitat en forma de meandres durant bona part del curs. Juntament amb el Parc Agrari del Baix Llobregat, formen un gran espai natural amb un ampli ventall de flora i fauna. També acullen molts visitants de diferents edats, incloent-hi grups escolars, que aprofiten per aprendre coses sobre les diverses espècies que hi habiten.

Aquests connectors ecològics han passat a ser els elements estratègics del projecte metropolità. S’hi han fet intervencions com ara parcs lineals, miradors que permeten observar la biodiversitat existent, ponts que connecten municipis d’ambdues bandes, recuperació de la llera del riu i camins de ribera. S’han convertit en espais d’oci i lleure per a la ciutadania, punts de trobada on tenir una relació més propera amb la natura i les poblacions veïnes.

Tampoc no podem oblidar el paper que tenen dins del territori els rius i rierols, els aqüífers i les zones humides com a elements clau de la infraestructura verda. A més de permetre una sèrie d’activitats, els rius són grans connectors ecològics i les principals fonts de subministrament d’aigua potable a la metròpolis. L’aigua és un recurs escàs: cal garantir la continuïtat del seu cicle i fer-lo el més eficient possible. És per això que, al llarg dels anys, s’han anat buscant maneres d’aconseguir una aigua més neta i aprofitar-la i reaprofitar-la al màxim. Actualment, l’àrea metropolitana ja té més de 10 depuradores i estacions de regeneració d’aigua i més de 10 plantes potabilitzadores.

Per tant, tot i que la relació amb l’aigua és diferent respecte a l’origen de la civilització, els rius continuen tenint un paper molt important en la metròpolis. Per això, quan tornis a obrir l’aixeta, quan passegis per la vora del riu o creuis un pont, pensa en tot allò que els cursos fluvials ens aporten i en totes les possibilitats que ens ofereixen. La responsabilitat que els rius es conservin i formin part de la metròpolis del futur recau en nosaltres.