Un passeig per la ciutat ens desvetlla una gran quantitat d’elements que configuren la seva complexitat. Veiem com els edificis, les illes, els comerços, els equipaments, els carrers, les autopistes i els equipaments, entre d’ altres, s’organitzen conformant una imatge i uns usos de l’espai públic.

No obstant, la complexitat de la ciutat contemporània va molt més enllà. Si pensem en l’inframón ocult sota aquests carrers ens vénen un munt d’interrogants. Com és el subsòl de la ciutat? Quins i quants elements hi ha? Té la mateixa estructura que la superficial o bé és un altra mena de laberint?

La metròpolis occidental és densa i compacta. Les limitacions d’espai donen lloc a que s’aprofiti el subsòl per a soterrar usos i funcions com per exemple aparcaments de cotxes o la xarxa de metro. També hi ha bona part del subsòl destinat a les infraestructures de serveis que necessitem pel dia a dia. Si mirem un plànol actual de la xarxa subterrània de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, veiem com la realitat subterrània és una interconnexió de múltiples canonades, dipòsits, línies elèctriques, plantes de tractament i torres de comunicació que arriba a cada una de les llars de la ciutat!

Però aquests només són alguns dels elements que s’ hi troben al subsòl ja que al llarg de la història, com explica Mireia Valls, directora del Centre d’Estudis de Simbologia de Barcelona en el llibre “la Barcelona subterrània”  han existit altres raons per les quals s’ha ocupat el subsòl de la metròpolis. Des del passat romà fins a la supervivència en diferents guerres, Barcelona ha construït un curiós laberint de coves d’aigua, refugis antiaeris, mines i sales secretes.

Alguns d’aquests espais ocults són visitables avui en dia com per exemple alguns dels 1400 refugis antiaeris que es van construir durant la guerra civil espanyola. A peu de Montjuïc tenim el refugi 307 del Poble Sec que és un dels més grans que es conserven. A Gràcia també existeixen refugis visitables a la Plaça del Diamant o a la Plaça de la revolució. En quant a la seva història, sabíeu que aquests refugis van ser dissenyats per Ramon Perera, un enginyer de  tan sols 21 anys sota encàrrec de la Generalitat? Es tractava de construccions amb volta catalana d’obra vista per resistir la força de les bombes i entrades en ziga-zaga per protegir-se de l’ona expansiva de la metralla. I aquestes construccions es feien amb la col·laboració de tota la població: els homes construïen, mentre les dones i els nens treien la runa a l’exterior. La història explica que hi ha milers de metres de túnels i habitacions excavades que recorren bona part dels nostres barris.

Una mirada al subsòl de la metròpolis ens ajuda a entendre que la ciutat és un palimsest de circumstàncies històriques i esdeveniments superposats al llarg del temps. La forma que desvetlla la ciutat en representar la seva part oculta soterrada no és massa coneguda i, en contrapartida, permet conèixer aspectes que mostren una realitat complementària que ajuda a entendre la complexitat creixent de la ciutat contemporània.

Nota: La imatge de la capçalera fa referència a la tesi doctoral realitzada per  l’arquitecta Rosina Vinyes, desenvolupada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona(ETSAB), que mostra amb tota mena de detalls els elements que componen la part oculta de Barcelona, el subsòl.