En els darrers anys estem veient com els vells mercats del barri han remodelat tant el seu contenidor com el seu contingut. Heu anat a comprar al mercat de Sants o al de la Sagarra de Santa Coloma? Són dos dels molts exemples de reforma integral de mercats reoberts durant el darrer any. No només han sofert un rentat de cara importantíssim amb intervencions estructurals i canvis de distribució sinó també amb noves maneres d’exposar la oferta de productes que van dels més bàsics als més delicatessen.

Amb tot, un nou concepte de mercat s’ està consolidant per oferir noves experiències lligades a la gastronomia. Els edificis s’ han adequat per millorar els seus acabats i aconseguir millor il·luminació, també s’ han ampliat els passadissos i s’han reduït parades que ara són més àmplies i amb dissenys contemporanis. Hi trobem aules gastronòmiques, llibreries especialitzades de gastronomia o botigues d’ utensilis de cuina de disseny. A més, moltes parades no només ofereixen la venta del producte sinó també espais de restauració on degustar-lo. Qui encara no hagi anat a tastar un lluç o a prendre un còctel en un mercat s’està deixant escapar una de les tendències més actuals!

També els horaris s’han flexibilitzat i s’ organitzen esdeveniments entorn del producte fresc als vespres com la “tasting nights” del Mercat de Sarrià o les nits de tapes del Mercat de la Llibertat. L’ oferta d’ activitats és cada cop més variada. L’ èxit d’aquest tipus d’ oci vinculat al paladar està tant en alça que fins i tot existeixen “rutes gourmet” pels mercats com un atractiu més per l’estranger.

El mercat té una tradició molt arrelada a la nostra cultura. És un dels motors econòmics principals del barri de cara al petit comerç i genera múltiples activitats complementàries en el seu entorn. Urbanísticament i socialment, no només són el cor del barri, espais de trobada i intercanvi, sinó que van associats a un estil de vida. Recordem que al segle XVIII els mercats barcelonins se situaven a l’ aire lliure. Es muntaven de matinada i es desmuntaven cada dia al voltant de les dotze del migdia. Al XIX, coincidint amb el creixement de les ciutats, es van fer les primeres edificacions de mercats que ja s’obrien pràcticament tots els matins. I avui en dia disposem d’ una xarxa de 39 mercats a Barcelona i 94 a l’àrea metropolitana.

Així doncs, al llarg d’aquests anys, l’ activitat comercial ha anat transformant-se a la vegada que la societat ha anat adquirint nous gustos i noves formes de viure. Si l’aparició dels autoserveis i dels horaris laborals va obligar als mercats a idear noves fórmules per atraure clients i defensar la qualitat del producte fresc, les tecnologies actuals com la venta on-line o les aplicacions mòbils ens poden fer replantejar possibles escenaris de futur.

Així doncs, com serà el mercat d’aquí a vint anys?