Actualment a Europa hi ha unes 120 grans ciutats i àrees metropolitanes on viuen al voltant de 359 milions de persones -el 72% de la població total de la Unió Europea viuen en grans ciutats i àrees metropolitanes i es preveu que en el 2050 superi el 80%. Aquesta definició de grans aglomeracions urbanes en el territori incideix en la governança territorial i institucional que s’imposen sobre les polítiques locals per tal de potenciar economies de major escala a favor d’un augment de l’índex de creixement econòmic.

El desenvolupament urbà és un fenomen de referència necessària per explicar la primera dècada del segle XXI. Comprendre els seus efectes sobre tots els aspectes que afecten a la governança local – socioeconòmics, geogràfics i mediambientals – així com preveure la seva evolució, s’ha convertit en una tasca ineludible pels governs. Més encara per les autoritats locals, considerant la previsió formulada per UN Habitat: l’any 2025 la població mundial vorejarà els 8.000 milions i dues terceres parts viuran a les ciutats i especialment a les grans ciutats i àrees metropolitanes.

En el context europeu, la metròpolis Barcelona té un paper important gràcies a la seva posició geogràfica i el seu pes poblacional. Disposa d’una xarxa de transport i comunicacions que l’interconnecten amb les principals àrees metropolitanes del continent. Aquesta configuració geogràfica li proporciona avantatges estratègiques que van més enllà del seu context immediat com per exemple la conformació del que es defineix com l’arc Mediterrani o el Sudoe, el Sud-est Europeu. Aquesta potencialitat territorial està donant lloc a que Barcelona, a nivell mundial, s’ estigui convertint en un referent global en quant a pol cultural i turístic, centre d’innovació i negocis, líder mundial en congressos internacionals o lloc de producció i recerca capdavanter.

També, en aquest sentit, les “portes” d’accés al territori esdevenen dos grans pols motor per l’economia. El port i l’aeroport de Barcelona  canalitzen els grans fluxos de persones i mercaderies. De fet, avui Barcelona és líder en creueristes amb una xifra que arriba als 2.587.325 creueristes (2013) i als 837 creuers. En mercaderies es produeixen 46 serveis directes marítims arreu d’Europa i 59 serveis directes marítims arreu del món. I pel que fa a vols aeris, hi ha 52.099 enlairaments mensuals, 395 connexions aèries, 163 destinacions.

Considerant aquests factors, entre altres, ens trobem en un moment clau de reflexió del futur Pla Director Urbanístic. Per això, s’està buscant un enfortiment de les aliances europees per debatre i compartir experiències metropolitanes en diferents ciutats europees. Un exemple és la trobada d’ Autoritats Metropolitanes Europees que tindrà lloc el proper divendres 13 de març a l’edifici Disseny Hub, amb la participació de ciutats com Paris, Oslo, Varsòvia, Rennes, Liverpool, Porto, Bolonya, Marsella, Viena, Lille, Torí, Brussel·les i Barcelona i que tractarà sobre temes de governança metropolitana, competitivitat territorial i cohesió social.