Quins són els parcs més ben valorats de la metròpolis? Coneixes la xarxa de  parcs metropolitans? Hi descobriràs moltes històries, curiositats, noves espècies de fauna i flora… i, sobretot, moltes activitats per divertir-se i gaudir del paisatge.

El verd metropolità. La unió entre natura i ciutat és un tret principal de les ciutats europees, que des de principis del segle XIX van trencar les fronteres i on van néixer models urbans com l’Eixample de Barcelona o la ciutat jardí anglesa de Howard (1850-1928), que integraven espais verds –parcs, places i carrers– de manera contínua i enllaçada amb el teixit urbà. Avui en dia són moltes les ciutats europees que enfoquen les reflexions metropolitanes des dels espais lliures i la connectivitat ecològica entre els espais verds de la ciutat i els grans parcs naturals que les envolten. A París per exemple, plantegen un cinturó verd per al París del segle XXI  “Ceinture verte du Paris métropole”.

Dins de l’escenari metropolità, la dicotomia entre ciutat i espais lliures dibuixa un mosaic de peces territorials diverses, de sòls lliures, sòls urbans i infraestructures, en què els espais de natura o el que anomenem quotidianament “els espais verds” prenen un paper rellevant per a la biodiversitat i la ciutat sostenible. La metròpolis de Barcelona és una ciutat única per la gran xarxa de parcs de què disposa. Verds de totes les dimensions i tonalitats cusen les peces del mosaic: espais naturals urbans, arbres en filera als carrers, places, petits parcs urbans, parcs metropolitans i grans parcs naturals com el Parc de Collserola, el Parc del Garraf, la Serralada de Marina o el Parc Agrari del Baix Llobregat.

 

Els parcs metropolitans

Els parcs metropolitans són peces claus dins del territori metropolità, ja que reserven espais d’interès paisatgístic i cultural entre municipis, alhora que garanteixen l’existència d’espais naturals no urbanitzats per al lleure i l’oci dels ciutadans. En el conjunt dels 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, un total de 41 parcs metropolitans amb més de 225 hectàrees ofereixen espais paradisíacs i diferenciats de l’entorn urbà metropolità.

Dels parcs s’aprecia per sobre de tot la tranquil·litat d’un entorn no urbanitzat i pròxim a casa. Són espais naturals enmig de la ciutat, plens de vegetació i on hi trobem racons de repòs, llocs d’ombra i  refrescants per la presència d’aigua, horts urbans i moltíssimes especies de flora i fauna. Segons una enquesta realitzada per l’AMB a principis del 2016, els parcs metropolitans més valorats pels ciutadans del territori metropolità són:

El Jardí Botànic Històric (Barcelona)

Tranquil, autèntic i pintoresc . És la gran descoberta de tot visitant. Situat a la falda de Montjuïc, el Jardí Botànic Històric fou construït el 1929 per J. C. N. Forestier  i el seu deixeble Nicolau M. Rubió i Tudurí per a l’Exposició Universal, i encara a dia d’avui conserva l’autenticitat de l’època. Hi trobareu l’arbre més gran de Barcelona, un freixe de més de 40 m d’alçada, una masia o, més ben dit, el pavelló de l’Associació de Ramaders durant l’exposició del 29, i fins i tot hi trobareu murs de pedra en sec recuperats de l’antiga pedrera de Montjuïc. D’aquest parc se’n valora molt la tranquil·litat i la soledat que et permet descobrir centenars d’espècies vegetals i animals. En definitiva, un parc que teletransporta a un altre món.

 

El Parc de Torreblanca (Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat)

Màgic, històric i romàntic. El que un dia va ser el jardí romàntic del palau dels marquesos de Monistrol, avui és un indret ple de màgia i d’un romanticisme inusual per la metròpolis. Tot i que el palau de Torreblanca va ser malmès durant la Guerra Civil i va acabar derruït, encara en conservem la màgia dels seus jardins. El parc de Torreblanca ocupa 12 hectàrees de passió i bellesa entre els municipis de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, on trobarem tots els elements característics dels jardins romàntics: el llac, la gruta, el templet, l’espectacular laberint, el mirador, l’avinguda de les esfinxs, el bosquet, la pineda i, fins i tot, un roserar –un gran tapís multicolor que consisteix en una col·lecció d’espècies de roses cultivades iniciades a principis del segle XIX i que, avui en dia, pot ser una experiència inoblidable si es visita durant els mesos de maig i juny.

 

El Parc de la Fontsanta (Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat)

Cultural, agrícola i participatiu. Un paisatge cultural, un racó de natura amb un passat agrícola i una tradició de cultiu entre els veïns, on destaca la vinya (Vitis vinífera). El que va ser un paisatge de samontà agrícola als anys 70 es va convertir en un abocador amb la industrialització, i avui s’ha recuperat per rememorar la història. Un parc molt social i participatiu, on els horts urbans, les activitats i els tallers agrícoles involucren els ciutadans i difonen un passat no tan llunyà en un entorn completament urbà a prop de casa. Una de les novetats a destacar és el jardí de les papallones, dissenyat per afavorir la presència de papallones i altres insectes, que contribueixen a l’augment de la biodiversitat del parc, enriqueixen el patrimoni natural i són indicadors de salut ambiental.

 

El Jardí Botànic (Barcelona)

Modern, exòtic i privilegiat. Podeu experimentar un viatge pels paisatges del clima mediterrani d’arreu del món i descobrir espècies exòtiques com les del clima mediterrani de Califòrnia o Austràlia. Situat al vessant nord-oest, gaudeix d’unes vistes privilegiades de tota la ciutat de Barcelona. Té un disseny paisatgístic modern acompanyat de moltes col·leccions d’espècies que el doten per convertir-se en el centre de referència europea per a la conservació de la flora mediterrània. El projecte original fou construït al 1998-1999 de la mà dels arquitectes Carlos Ferrater, Josep Lluís Canosa i Bet Figueras, i li fou atorgat el Premi Fad d’espais exteriors l’any 2000.

 

El Parc de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat)

Elegant, autòcton i refrescant. És un pulmó verd en un entorn molt urbanitzat, un vestigi de tres mansions burgeses de finals de segle XIX que compartien jardí.  Avui en dia, té atractiu històric perquè conserva elements clàssics i romàntics com un estany, un templet, un antic safareig o un llac amb ànecs, així com l’originalitat d’una rica vegetació consolidada des de fa molts anys.  Entre les alzines, pins blancs i les palmeres hi podem trobar l’arbre Pota Grossa, una bellaombra (Phytolacca dioica) de més de 100 anys d’antiguitat, un xiprer del pantà (Taxodium distichum) i un pi blanc (Pinus halepensis) aïllat de més de 20 metres d’alçada i més de 90 anys d’antiguitat. Són molt interessants les visites guiades per conèixer les espècies i la història d’aquest espai tant emblemàtic i ben cuidat.