És evident que ser un animal i viure en un entorn metropolità com el de Barcelona no és una tasca fàcil. Les carreteres, les vies de tren, l’ocupació urbana, les persones i tota una sèrie d’usos del sòl que es concentren en aquest territori provoquen la deterioració i la fragmentació dels hàbitats. Aquestes condicions dificulten els moviments dels animals i constitueixen una de les causes principals de la pèrdua de diversitat biològica.
Aquest fenomen no només passa a l’àrea metropolitana de Barcelona, sinó arreu, però en aquest entorn d’alta densitat de població i urbanització és més evident. En aquest escenari, els àmbits fluvials tenen un interès estratègic per a la conservació de la connectivitat ecològica, ja que en els rius, les rieres i les lleres els animals es mouen i hi troben refugi i aliment.
El riu Llobregat com a connector metropolità
El riu Llobregat travessa el territori metropolità i és un eix clau per a la connectivitat ecològica. L’AMB ha portat a terme un estudi per avaluar la connectivitat ecològica d’aquest espai fluvial, per conèixer la dificultat o facilitat que té la fauna terrestre per desplaçar-se entre el riu i els diferents espais naturals com Collserola i les muntanyes del Baix Llobregat i el Garraf.
Així, s’han analitzat tant el riu com els seus torrents i les rieres tributàries, per tal d’identificar els sectors d’interès per a la dispersió de la fauna i plantejar mesures per millorar la permeabilitat i restablir els fluxos ecològics entre aquests espais.
- L’estudi constata que el territori metropolità és un espai amb molta fragmentació territorial a causa de la superposició d’infraestructures viàries i ferroviàries, que esdevenen barreres per als animals i en dificulten els moviments dins del territori.
- Els resultats demostren que els rius i les rieres tenen un paper molt important, ja que la major part de les deteccions d’animals s’han fet a prop de cursos fluvials.
- Actualment, de 192 passos de fauna analitzats més de la meitat no compleixen els requisits de funcionalitat teòrica. En concret, un 43 % no els compleix per les seves dimensions i un 11 %, per presentar altres limitacions, com usos compartits no adaptats o inundabilitat.
- En el 42 % dels passos de fauna classificats com a no funcionals sí que s’ha detectat la presència d’animals, fet que permet concloure que els barems teòrics de valoració de la funcionalitat dels passos poden ser modulables en àmbits tan tensionats.
- Es pot afirmar que la qualitat connectora de la xarxa fluvial de l’àmbit d’estudi té molt potencial de millora, ja que el 87 % dels trams analitzats presenten una qualitat insuficient.
Els animals s’hi adapten o troben alternatives
D’entre més de 80 passos de fauna que no tenen les característiques que els facin teòricament funcionals, cal destacar que en un 42 % dels casos sí que s’ha detectat indicis d’activitat animal. Així doncs, el 68 % dels passos analitzats es poden considerar funcionals perquè s’han trobat empremtes o imatges de les càmeres de diversos animals (senglar, guineu, teixó, conill, geneta, esquirol, cabirol, entre d’altres). Aquest percentatge s’incrementa fins al 72 % si es consideren també els viaductes.
Les millores són necessàries i urgents
L’informe proposa un total de 200 punts d’intervenció amb gairebé 500 actuacions sobre 16 eixos de connectivitat. El cost d’aquesta transformació és de 23 milions d’euros. També es recullen vuit actuacions singulars, o de major envergadura, amb una inversió de 8 milions d’euros.
- Riera dels Canyars – pinedes de Gavà
- Riera de Sant Climent – la Murtra
- Cal Gaietano – el Poncic
- Riera de Can Soler – els Bimbaus
- Riera de Can Julià
- Riera de Can Mallol
- Riera de Torrelles – torrent de Can Miano
- Riera de Cervelló
- Riera de Vallvidrera
- Riera dels Bufadors – torrent de Batzac
- Riera de Corbera
- Riera de Rubí – torrent de la Font
- Torrent de la Garjola – riera del Palau
- Aiguabarreig dels rius Anoia i Llobregat
- Torrent Bo – basses de Ca n’Albereda
- Sot del Castell – torrent de Pegueres
Algunes de les actuacions tipus:
- Millora dels passos de fauna sota infraestructures: instal·lar tanques que condueixin els animals cap al pas per evitar que puguin ser atropellats o provoquin accidents, o tanques opaques per evitar l’afectació de les llums i el soroll dels vehicles.
- Millora dels hàbitats fluvials: eliminar espècies exòtiques, revegetar zones humides o crear basses per fomentar la biodiversitat o la millora de la qualitat de l’aigua.
- Millora dels hàbitats: revegetar i eliminar runes i deixalles o restes d’infraestructures obsoletes.
- Millora de l’encaix urbanístic en sectors pendents de desenvolupar: replantejar les propostes de creixement urbanístic que poden afectar la connectivitat ecològica en funció de com s’acabin desenvolupant.
- Actuacions singulars: ampliar els drenatges i crear nous passos inferiors o superiors tipus ecoducte o fals túnel.
