En un context de canvi climàtic accelerat i de constant creixement de la pressió humana sobre el medi natural, preservar la natura i la biodiversitat és una necessitat urgent. Ara bé, com es poden analitzar realment els valors d’un bosc? Quina és la importància d’un espai de connexió ecològica? Quina fragilitat té una plana deltaica? I, sobretot, com es pot transformar aquesta anàlisi en accions concretes enfocades a millorar la gestió per tal que el territori estigui més adaptat als nous escenaris?
El projecte LIFE AgroForAdapt vol demostrar que els sistemes agroforestals poden ser una eina eficient per adaptar-se al canvi climàtic i millorar la resiliència del territori. Així, per poder fer l’anàlisi prèvia d’una zona, determinar-hi la gestió més adequada i extrapolar-la a territoris de característiques similars, una de les accions que preveu el projecte és dissenyar i posar en pràctica una eina d’anàlisi multicriteri. Aquesta metodologia analítica permet avaluar la realitat territorial, fer-ne seguiment i planificar futures actuacions.
Una eina analítica al servei del territori
L’anàlisi multicriteri es basa en tres mapes temàtics, que es treballen amb sistemes d’informació geogràfica (SIG) i que es van actualitzant sobre la base de la informació disponible. Permeten comprendre la realitat del territori i orientar-ne la gestió. S’utilitza informació geolocalitzada per caracteritzar l’estat del territori i identificar possibles àrees de millora per fer-hi una gestió més adaptativa tenint en compte les projeccions de canvi climàtic.
Mapa de complexitat i funcionalitat
S’hi identifiquen les àrees amb més riquesa ecològica, espais amb valors ecològics singulars i zones que tenen una funcionalitat ecològica i que proveeixen serveis ambientals. Aquest mapa permet identificar les àrees amb gran diversitat biològica i alt grau de funció ecològica i és essencial per conservar-ne i potenciar-ne els valors ecològics.
Mapa de la vulnerabilitat ecològica
S’hi representen les zones més sensibles davant del canvi climàtic i altres factors de degradació causats per l’activitat humana. Aquest mapa permet identificar les àrees prioritàries per reduir riscos com l’erosió, la pèrdua de biodiversitat o l’impacte de fenòmens climàtics extrems.
Mapa de pertorbacions antròpiques
S’hi mostren els impactes de l’activitat humana: urbanització, infraestructures, agricultura intensiva o altres activitats que alteren els ecosistemes naturals. Aquest mapa permet detectar les zones més degradades o amb forta pressió humana on calen mesures de restauració o millora de les condicions ecològiques i ambientals
Les Muntanyes del Baix Llobregat, una prova pilot
En el marc del projecte LIFE AgroForAdapt, l’àmbit escollit per poder posar en pràctica la metodologia de l’eina multicriteri és l’espai agroforestal de les Muntanyes del Baix Llobregat, amb prop de 12.000 hectàrees i una cobertura forestal elevada.
En l’estudi Cartografia del potencial de manteniment i recuperació d’espais agraris a les Muntanyes del Baix, elaborat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) l’any 2022, es mostren les dades de superfície en funció dels usos i la capacitat de recuperació de conreus. Tenint en compte les necessitats territorials i el tipus de gestió que se’n fa, es podrien recuperar més de mil hectàrees de sòl agrícola.
Superfície: situació actual
| Superfície forestal | Superfície urbana | Resta d’usos | |
| Superfície per mantenir (ha) | 15.971,89 | 3.035,09 | 733,22 |
| % respecte de la superfície total de l’àmbit | 76,6 % | 14,6 % | 3,5 % |
| Superfície total de l’àmbit (ha) | 20.856,01 |
Superfície: proposta de recuperació agrícola
| Superfície agrícola total | Superfície forestal | Superfície urbana | Resta | |
| Superfície (ha) | 1.598,27 | 15.470,96 | 3.035,09 | 733,22 |
| % respecte superfície total àmbit | 7,7 % | 74,2 % | 14,6 % | 3,5 % |
| Superfície total de l’àmbit (ha) | 20.856,01 |
L’anàlisi territorial revela que:
- Les zones ecològicament més riques se situen lluny dels nuclis urbans.
- Les àrees més vulnerables es troben tant a les muntanyes com a la plana deltaica.
- Les zones més alterades es troben a l’entorn de l’eix fluvial del riu Llobregat.
Aquesta anàlisi territorial, juntament amb el coneixement expert dels territoris més vulnerables davant de les projeccions climàtiques (augment de la temperatura, disminució de les precipitacions, increment de les pluges torrencials i de la freqüència i virulència dels incendis forestals) facilita informació per a la presa de decisions en clau de gestió. Tot plegat posa de manifest la necessitat urgent d’una gestió forestal activa, adaptativa i coordinada.
Cervelló 
Corbera de Llobregat 
Begues 
Torrelles de Llobregat 
Viladecans El Prat de Llobregat 
Gavà 
La Palma de Cervelló 
Pallejà 
Sant Andreu de la Barca 
Sant Boi de Llobregat Sant Climent de Llobregat 
Sant Vicenç dels Horts 
Santa Coloma de Cervelló
Les principals limitacions i obstacles per a la gestió agroforestal en aquest àmbit són:
- Abandonament progressiu de les activitats agroforestals i del sector primari de petita escala per manca de successió generacional
- Falta de rendibilitat de la gestió forestal per manca de productes fusters al mercat amb alt valor afegit
- Escassetat de mà d’obra especialitzada en gestió forestal
- Fragmentació de la propietat en finques de dimensions reduïdes
- Orografia que dificulta la mecanització d’intervencions
Actualment les accions forestals essencials que s’estan duent a terme són treballs d’interès públic, com el manteniment de franges i la gestió d’infraestructures energètiques per a la prevenció de grans incendis forestals. És essencial una estratègia de gestió conjunta pel que fa als massissos forestals per millorar la resiliència del territori.
Cap a una gestió agrosilvopastoral integral i sostenible
Amb la informació obtinguda a través dels mapes temàtics, el projecte LIFE AgroForAdapt proposa diverses línies d’actuació concretes, per promoure una gestió agrosilvopastoral integrada:
- Millorar la vitalitat forestal mitjançant la reducció de la densitat per afavorir el creixement, la regeneració i la diversitat genètica, i per reduir la vulnerabilitat.
- Millorar la regeneració vegetal afavorint la barreja d’espècies i la diversitat ecològica.
- Reduir la vulnerabilitat davant dels incendis creant paisatges resistents i diversos, amb un mosaic que inclogui espais oberts, i utilitzar la pastura per reduir el combustible i la continuïtat de la vegetació.
- Fomentar la diversitat ecològica, tant en composició com en estructura, afavorint boscos mixtos i preservant arbres vells amb gran valor genètic.
També es promouen accions socioeconòmiques com:
- L’associacionisme entre propietaris.
- La recuperació de terres agrícoles abandonades.
- El silvopastoralisme amb espècies diverses.
- La valorització de la fusta de pi blanc amb nous usos industrials.
- La promoció de la biomassa forestal local mitjançant la creació d’un centre logístic, per reduir costos i emissions.
Cap a una nova mirada del territori
Les millores tecnològiques són un suport molt útil per, juntament amb el coneixement expert de les dinàmiques que tenen lloc al territori, conèixer i poder fer un seguiment sistemàtic de com evolucionen i quina pot ser la millor gestió en clau d’adaptació. Amb l’anàlisi multicriteri i el compromís d’iniciatives com el projecte LIFE AgroForAdapt es poden fer passos reals cap a una gestió del territori més resilient, justa i sostenible. La biodiversitat no només beneficia la natura en si mateixa, sinó que és bàsica per a la pervivència de l’espècie humana.