Entrevista a Ruth Lamas i Laia Vilalta, tècniques de mobilitat de l’AMB i impulsores del grup “La Mirada Feminista”

Les dones són el grup de població que més es desplaça en transport públic i per això l’Àrea de Mobilitat, Transports i Sostenibilitat de l’AMB reforça les seves polítiques amb enfocament de gènere. Des del 2020, set tècniques d’aquest departament hi contribueixen decisivament des del grup La Mirada, que incorpora la visió feminista de manera transversal a totes les tasques desenvolupades en el conjunt de l’AMB. Dues de les seves integrants, les enginyeres Ruth Lamas (responsable de l’Oficina Metropolitana de la Bicicleta i coordinadora tècnica de la Red de Ciudades por la Bicicleta) i Laia Vilalta (que treballa en la gestió de contractes de transport) ens expliquen els reptes de La Mirada i les accions que estan impulsant tenint en compte les necessitats de totes les persones usuàries.

Què us va empènyer a posar en marxa el grup La Mirada Feminista?

Ruth: Tot va començar una mica de forma espontània. Algunes de les dones que treballem a Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB ens vam adonar que coincidíem en abordatges a l’hora d’executar la feina, i també identificant algunes mancances en el servei. Vam traslladar la nostra proposta a la direcció de l’àrea, que va creure en ella.

Laia: Els motius de fons que ens han portat a unir-nos són diversos. Per una banda, hi ha la consciència del paper que té l’administració com a element impulsor de canvis, de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats… però sobretot pensem que som un sector que genera molta ocupació i volem que aquesta sigui estable i de qualitat. Per una altra banda, sabem que les polítiques de mobilitat no impacten igual en totes les persones usuàries, perquè no totes ens movem igual. Per exemple, sabem -a través de les enquestes de mobilitat que es fan regularment- que les dones es mouen més en transport públic, i que les usuàries tipus de l’autobús són dones majors de 65 anys que es desplacen per motius personals. Aquests perfils d’usuàries tenen unes necessitats de mobilitat molt particulars.

L’objectiu és molt clar: intentar facilitar la mobilitat als més invisibilitzats i vulnerables, com són les dones, els infants, els joves, la gent gran, els migrants…

Em podríeu destacar els principals reptes que voldríeu assolir amb aquesta iniciativa?

Laia: Una cosa que totes tenim molt present és impregnar d’aquesta mirada nostra a tot l’equip. Creiem que això és un camí fàcil per la naturalesa dels que som.

Ens agradaria materialitzar als mesos vinents algunes de les accions que en aquesta primera fase en què ens trobem ara -que és més estratègica i de disseny.

Ruth: Tot l’equip de l’àrea de transports s’ha sumat a la roda i ha integrat aquesta sensibilitat.

El propi objectiu del grup és integrar aquesta mirada a la feina que fem, als serveis que oferim al transport, als contractes que licitem, i en general a tot allò que executem.

I després, com a repte en majúscules, seria molt interessant ultrapassar la frontera sectorial de la nostra àrea: nosaltres formem part d’una administració gran que està formada per altres àrees, i seria fantàstic que l’AMB, com a administració, assumís això com un eix de treball transversal en tota la feina que fa.

Una acció concreta a favor de la mobilitat de les dones engegada des de l’AMB és  el servei de Nitbus amb baixada a la demanda per a dones i joves. En què consisteix i quina resposta teniu de les usuàries en aquests tres anys en funcionament?

Ruth: Aquesta incitativa permet la baixada de determinats col·lectius (dones i menors) fora d’una parada. La persona usuària s’apropa al conductor i li indica quin seria el lloc on li agradaria parar i el conductor o conductora l’informa si aquell lloc concret és segur fer la parada (per tema de seguretat viària), o si la farà una mica més endavant o una mica més endarrere.Som conscients de la bona rebuda de la iniciativa.

Laia: Més enllà de les dades, , Estem facilitant que les dones facin uns desplaçaments que d’una altra manera probablement no farien o per por o per prudència. I això significa cuidar i garantir els drets de les dones. És un enfocament més des del punt de vista de la qualitat que de la quantitat.

Des de març dues línies més ofereixen parades a la demanda als busos nocturns. A quins trams en concret i per què s’han escollit?

Laia: El 2018 vam començar amb dos trams a la N1 (Zona Franca) i a la N9 (Montgat-Tiana) i al de març 2021 hem implantat dos trams nous: a l’àmbit aeroportuari (Prat) de les línies N16, N17 i N18 i el tram c-245 a Sant Boi de les línies N13 i N14.

S’han escollit els trams a partir d’un estudi de tota la xarxa nocturna i es fa una proposta concreta d’acord amb els ajuntaments i amb una anàlisi de diversos criteris: potser els més significatius serien la distància entre parades i els entorns amb poca activitat.

Ruth, segons dades de l’EMEF (Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner de l’ATM), a  Barcelona el  2%  de  les  dones es  mou  en bicicleta vers el 4,8% dels homes.  Des de l’Oficina Metropolitana de la Bicicleta, quines són les principals reticències que heu detectat per part de les dones a l’hora d’utilitzar aquest transport i quines accions proposeu per resoldre-les?

Afortunadament, pel que fa al transport comencem a tenir dades segregades per gènere. Això ens permet analitzar o preguntar directament si hi ha algun biaix, perquè passa, per poder aplicar polítiques també segregades, si cal.

Hi ha un estudi de referència del Col·lectiu 6 que es va fer l’abril del 2020, acotat a Barcelona, que mostra diferents elements que expliquen perquè les dones no utilitzen tant la bicicleta: en primer lloc, moltes vegades no fan el trajecte soles: el fan acompanyades o d’infants o de persones amb les quals fan un treball de cures. Si és en el primer cas -normalment per portar els infants a l’escola-, si no hi ha infraestructura segregada, no consideren l’espai urbà com un espai segur, ja no per elles, sinó pels infants.

En segon lloc, quan elles van soles sovint pateixen assetjament viari en carrers de convivència per part de vehicles a motor, siguin motos o cotxes. Altres motius serien la manca d’aparcament segur i la impossibilitat de les persones que fan cures de fer aquest trajecte amb bicicleta.

Per solucionar-los, des de l’AMB fa uns anys es va planificar la Bicivia, la xarxa pedalable metropolitana. Al voltant del 50% ja està executada. Afavoreix moviments entre els diferents municipals. També tenim polítiques de creació d’aparcament segur, amb els servei Bicibox, i de formació i promoció de la bicicleta.

Laia, La Mirada incideix també en la gestió de contractes de transport, que és el teu àmbit laboral directe. Podries donar alguns exemples d’aspectes que teniu en compte pel que fa a la perspectiva de gènere a l’hora de licitar?

Hem de posar la mirada en diversos nivells: en la gestió de contractes dels nostres operadors, per exemple, als plans de formació i igualtat, o també en els al nostres processos de licitació.

Pel que fa a plecs, estem demanant un seguit d’accions, com la baixada a  demanda, les marquesines il·luminades, que hi hagi sanitaris a almenys una terminal per cada línia de bus, entre d’altres.

Després, tenim una part de valoració de les ofertes dels processos de licitació. Darrerament, per exemple, els hi demanem que ens incloguin un pla d’informació i atenció al client que ha de contenir un protocol que garanteixi el tracte correcte i sobretot respectuós per part de tot el seu personal a totes les usuàries, especialment a persones d’edat avançada, amb diversitats funcionals o en situació de vulnerabilitat.

Un altre tema que per nosaltres és molt important és el llenguatge inclusiu.

 

El transport públic és cosa de dones?

El grup La Mirada Feminista ha col·laborat en la coordinació de la tercera edició del congrés ‘El transport públic és cosa de dones?’ de la PTP (Promoció de Transport Públic). Les tres sessions van ser online i van tenir lloc el 17 i 24 de març i el 7 d’abril a les 15h. https://transportpublic.org/tpcosadedones