Ens acostem a l’equador de l’estiu. Un any més, les platges són un punt massiu de trobada, d’esbarjo, de vacances, de descans, d’esport… durant tot el dia, i els últims anys, a causa de les nits tropicals, també es visiten durant la nit. Davant d’aquest ús intensiu, la seva neteja i manteniment també han de ser intensius, no només des de la perspectiva del manteniment, sinó també des de la perspectiva sanitària.

Com són els serveis de neteja de les platges de l’AMB?

Les tasques es planifiquen en tres temporades al llarg de l’any: temporada baixa, mitjana (de Setmana Santa fins a finals de maig) i alta o de bany (des de l’1 de juny fins a mitjans de setembre), quan l’ocupació és més intensa. Durant la temporada de bany, cada dia es fan neteges manuals i mecàniques dels diferents espais.

Com es fa la neteja?

En una superfície extensa es fa de manera mecànica amb un procés de garbellament: es remou la sorra fins a 10 cm i es van filtrant amb un sedàs totes les partícules més gruixudes (que no són sorra). A més, els vehicles encarregats d’aquesta tasca porten un imant per eliminar residus metàl·lics de mida petita. Cal afegir que durant els mesos d’estiu es fan analítiques setmanals per controlar la qualitat sanitària i microbiològica de la sorra.

• 

El servei de gestió ambiental de platges fa una gestió diferenciada de les zones dunars i la superfície costera que es troba dins dels espais naturals protegits del delta del Llobregat. En aquests espais, no es treballa amb garbelladores: les tasques de neteja es fan manualment.

La neteja de les àrees de servei i equipaments es fa amb una combinació de tasques com l’aplicació d’aigua a pressió, escombradores i bufadores elèctriques, recollida manual de residus, buidatge manual de papereres i de contenidors semisoterrats multifracció. El buidatge d’aquests darrers contenidors, també anomenats “papereres de gran capacitat”, es fa amb un camió compactador preparat per circular per la sorra. Cal destacar que aquestes tasques es fan amb especial cura als espais protegits o espais dunars tancats per tal de respectar la flora i fauna autòctones.

Els serveis de neteja de sorra fan una divisió de sis zones de control:

• Àrees de servei: zona d’un metre d’amplada que envolta el conjunt d’elements que s’agrupen als accessos (dutxes, passeres, papereres, etc.).

• Zona no garbellada: superfície de platja (corresponent a 50 m d’amplada) on no es garbella la sorra, perquè és impossible accedir-hi i, per tant, la neteja es fa manualment. Inclou les zones amb vegetació i protegides que es troben dins del límit d’àmbit de manteniment.
• Zona garbellada: superfície de platja (corresponent a 50 m d’amplada) que, de manera periòdica, es garbella mecànicament.
• Zona humida: superfície de platja (corresponent a 50 m d’amplada) que forma la franja de sorra on arriben les onades i que es neteja principalment de manera manual.
• Rieres i punts de recollida d’aigües pluvials: cada riera o punt de sortida d’aigües pluvials a la platja, amb la seva zona d’influència (zona que queda coberta amb aigua quan sobreïxen).
• Esculleres, espigons i altres espais litorals: espais longitudinals d’uns 50 m d’amplada formats per agrupacions de roques, contínues o no, en les parts que limiten amb la sorra. Poden estar disposades paral·lelament al mar, com a defenses de passeigs marítims o de la mateixa costa, o bé perpendicularment, formant espigons. S’hi pot accedir des de la sorra. També s’inclouen en aquest grup les costes rocalloses naturals.

On van els residus?

Principalment es porten cap a la planta de triatge de Molins de Rei, on es tracta la fracció inorgànica del residu municipal (FIRM) del model de residu mínim dels contenidors (model amb fraccions: contenidor de paper, vidre, fracció orgànica i fracció inorgànica). Això significa que es recuperen metalls (ferralla i alumini), brics i plàstics de diferents tipus i, tot i que no hauria d’arribar-hi, també es recupera una part de paper, cartró i vidre.  Un cop se separen per fraccions, els materials reciclables es premsen en bales per tal de facilitar-ne l’emmagatzematge i el transport cap a les empreses recicladores i centres autoritzats que designi Ecoembes.

D’altra banda, el material vegetal que arriba després d’episodis de temporal, principalment canyes, es recull de manera separada i es gestiona en una planta de compostatge.

El valor del comportament de la gent

En paral·lel, el bon estat de les platges també depèn en gran mesura de com les persones gestionen els residus que generen. Què podem fer per reduir els residus a les platges?

El primer que cal fer, segons el que estableix la normativa actual (Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular), és prevenció, és a dir, pensar i planificar què portem i com podem minimitzar els embolcalls i elements que ens enduem, i intentar que no siguin d’un sol ús. Per exemple, fer servir embolcalls reutilitzables (Boc’n’roll), carmanyoles, ampolles reutilitzables, etc. A més, cal fer un ús adient de les papereres i separar correctament els materials. És important no deixar restes abandonades, no només per mantenir la platja en bon estat, sinó també per civisme amb l’entorn, per donar exemple i perquè altres persones no es facin ferides amb elements com vidres, llaunes o elements punxants.

Per facilitar aquest comportament responsable i cívic, hi ha papereres i contenidors en diversos punts, incloent-hi els accessos a les platges. A més, hi ha elements com cendrers de butxaca per no deixar burilles a la sorra, que es distribueixen gratuïtament en molts ajuntaments. Les burilles són un dels residus més abundants en entorns naturals com les platges i causen greus impactes ambientals i econòmics quan no se’n fa una gestió correcta.