L’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) té com a missió fomentar el desenvolupament econòmic sostenible i millorar la qualitat de vida dels ciutadans a través d’iniciatives que impulsen la competitivitat, l’ocupació i la cohesió social a la regió metropolitana. L’Agència treballa per facilitar la col·laboració entre institucions, empreses i altres agents locals, així com per promoure la innovació, la internacionalització, la formació i el suport a l’emprenedoria i a les petites i mitjanes empreses, apostant per lideratges compartits i transformadors. Actualment l’evolució dels principals indicadors socioeconòmics del territori metropolità és positiva a nivell d’oportunitats laborals, afiliació, creixement econòmic, … En aquest context, els grans reptes de futur són:

1. Gestió del talent per tal de, a través de programes formatius (skilling i reskilling), potenciar les capacitats de les diferents persones, amb especial focus en les joves i les dones. Es destaca la posada en marxa d’una oficina pilot d’FP Dual descentralitzada a la zona Delta.
2. Combatre la vulnerabilitat, abordant l’emergència social i la necessitat de digitalització universal, entre d’altres. Es destaca la construcció d’un CUESB metropolità.
3. Transformació empresarial, fomentant, potenciant  i atraient empreses de 4a generació que generin impacte social i que posseeixin certs graus d’especialització tecnològica i sectorial. Es destaca l’experiència d’aplicació de la intel·ligència artificial d’Amazon al Prat de Llobregat, que va més enllà de la tecnologia smart i es posa de referència el model d’aprofitament dels sobrants dels green park d’EEUU, Alemanya i Singapur.
4. Sostenibilitat i emergència climàtica, amb necessitats d’adaptar, entre d’altres el sector de mobilitat i el de la construcció, fent-los més sostenibles.
5. Implantació de la IA. En aquest sentit s’explica la posada en marxa d’una oficina per donar suport i assistència tècnica als ajuntaments metropolitans en l’aplicació de la IA en projectes concrets, com per exemple, els serveis locals d’ocupació.

En el marc del saló Biz Barcelona 2024, es van convidar a persones responsables de les àrees de promoció econòmica d’ajuntaments metropolitans per tal de compartir opinions i punts de vista sobre com revitalitzar les ciutats en el futur més enllà de la creació de feina i què poden aportar les entitats supramunicipals en l’àmbit de la promoció econòmica local. A continuació es recullen les principals conclusions del Taller celebrat.

1. PRINCIPALS IDEES DEL DEBAT GENERAT

A continuació es recullen de forma estructurada les principals idees aportades al llarg del debat generat:

• Prosperitat, més enllà del desenvolupament econòmic. L’abast de les polítiques de promoció econòmica cada cop va més enllà del propi desenvolupament econòmic del municipi. Així, es planteja ampliar l’objectiu i centrar-lo en millorar la prosperitat, concepte amb implicacions més globals vinculades a la qualitat de vida de la ciutadania: oportunitats professionals i de formació de les persones, proximitat dels treballadors als llocs de treball, atractius territorials, …

• Planificació estratègica i estabilitat política. Es destaca la importància de dur a terme una planificació estratègica del municipi a llarg termini, partint d’una diagnosi compartida i tenint clar quin model de ciutat o territori es vol, per després anar-la desenvolupant. Un punt clau en aquest àmbit és l’estabilitat política que ha de permetre anar avançant sense fer canvis ni girs importants en l’estratègia definida. És important també disposar de projectes que emanin de l’estratègia pròpia, preparats per quan surten convocatòries de subvencions a les que puguin presentar-se, però intentant evitar que les polítiques de promoció econòmica vinguin condicionades de forma reactiva només en funció de les subvencions que van apareixent.

• Estratègia i coordinació supramunicipals. Es valora positivament l’establiment d’una estratègia supramunicipal a nivell metropolità liderada per l’AMB per potenciar complementarietats i sinèrgies, i evitar solapaments entre les estratègies municipals. Alguns àmbits on es destaca aquesta necessitat és per exemple en el cas dels Polígons d’Activitat Econòmica (PAEs), ja que molts es troben en ubicacions colindants amb d’altres municipis, o en la definició de l’oferta formativa, en el que l’àmbit municipal queda petit i cal buscar coordinacions a nivell supramunicipal. Es planteja també l’eventual establiment de Districtes d’Innovació plurimunicipals. Finalment, existeix també un repte molt important a nivell supramunicipal en l’àmbit de les llicències ambientals, en el que cal un alineament entre els ajuntaments, l’AMB i la Generalitat de Catalunya i poder fer les modificacions legislatives corresponents. L’AMB pot jugar un rol important en la coordinació supramunicipal.

• Visió compartida, equips transversals i treball per projectes. Es destaca la importància d’evolucionar de departaments estancs a equips multidisciplinars focalitzats en projectes i/o objectius comuns. Disposar d’una visió compartida de la promoció econòmica pels equips de diferents àrees municipals (comerç, turisme, territori, llicències, obres, medi ambient, salut, esport, …) i avançar en una certa integració per abordar projectes concrets, afavoreix la implicació i els resultats. En aquest sentit, a l’àmbit metropolità coexisteixen dos models (l’àrea directament vinculada a l’ajuntament o l’existència d’una empresa pública dedicada a la promoció económica), i en aquests darrers es comenta que sovint és més difícil teixir complicitats i aconseguir col·laboració dels equips municipals.

• Bon coneixement de les empreses del municipi i foment del treball conjunt. És important el coneixement mutu entre l’equip municipal i les empreses del municipi. Més concretament, es considera que les àrees de promoció econòmica han de vetllar per tenir un bon coneixement de la salut de les empreses del municipi i de les seves necessitats futures. Es destaquen les Oficines d’Atenció a l’Empresa (OAEs) com una bona experiència, en la que els seus responsables desenvolupen un rol clau de traducció de les necessitats de l’empresa i els requeriments dels equips municipals de llicències, obres, medi ambient, … Es planteja l’oportunitat d’impulsar un treball més amb xarxa amb elles, evolucionant de la col·laboració públicoprivada a la co-creació i co-disseny de polítiques.

• Integració de la FP ocupacional. La formació de la ciutadania és una prioritat per la majoria d’ajuntaments i la FP juga un paper clau. Es lamenta que el SOC disposi d’un gran pressupost i d’una multiplicitat de programes desconnectats entre si, mentre que la FP disposa de pocs recursos, tenint en compte que la FP Ocupacional té el mateix propòsit que la FP o fins i tot que la Universitat. Es destaca però, que el problema de la FP és d’estructura i de gestió més que de recursos.

• Polígons d’Activitat Econòmica (PAEs) com a espais urbans. Els PAEs cada cop són més propers i oberts a les ciutats i cal considerar-los com a espais urbans. El concepte de polígon industrial ha quedat difuminat i es proposa anar-lo eliminant. Així mateix, es destaca que al formar part de la ciutat, han de tenir dret als mateixos serveis que la resta de trama urbana.

• Altres idees recollides:
  • Calen més trobades entre els equips de promoció econòmica locals del territori metropolità.
  • Un dels reptes és la incorporació de noves tecnologies en la promoció econòmica: CRM, IA, …
  • La Promoció Econòmica no és dels àmbits prioritaris de l’acció municipal, ja que no dona vots.
  • Cal preservar el sòl industrial.
  • Les llicències són un element clau de la promoció econòmica i requereixen un suport d’acompanyament per a les empreses.
  • Cada ajuntament té la seva singularitat, territori i organització.

1. BONES PRÀCTIQUES COMPARTIDES

• Sant Boi ha estat pioner amb l’elaboració de la seva Agenda Urbana Industrial, fet que ha reforçat el plantejament estratègic de la ciutat.
• Sant Vicenç dels Horts elabora un Pla Estratègic cada 5 anys.
• Viladecans ha definit dues missions de ciutat (Neutralitat climàtica i Abandonament Escolar 0) i ha desenvolupat els darrers anys un model d’innovació propi (MIA) amb Comitès transversals i basat en l’execució de projectes.