Una alimentació sostenible no és la que considera només l’origen dels aliments i la seva qualitat, sinó també com els consumim
La manera de consumir els aliments és cabdal en la cursa per la sostenibilitat. De fet, només cal observar el carro de la compra o la prestatgeria d’un supermercat convencional per constatar que gran part del que s’adquireix no és menjar, sinó el material amb què se serveix, o sigui, els envasos i embolcalls: l’anomenat packaging. Pots de plàstic, paper film, cistelles de porexpan o tot combinat, fins i tot en aliments que no ho necessiten, com la fruita i la verdura. La història es repeteix al sector de la restauració, sobretot als serveis de menjar per emportar-se o de menjar a domicili, que amb la pandèmia han crescut exponencialment.
Què diuen les xifres?
Avui dia el 40 % dels residus generats mundialment prové dels embalatges. Segons Greenpeace, la producció global de plàstics s’ha disparat els últims 50 anys, especialment aquesta última dècada: en 10 anys s’ha produït més plàstic que en tota la història de la humanitat. El resultat? Contaminació per gasos amb efecte d’hivernacle que escalfen el planeta (un 3 % del total d’emissions d’aquests gasos prové de l’embalatge alimentari), illes de plàstic –com la de l’oceà Pacífic– equivalents a tres vegades la superfície de França i el desenvolupament de malalties metabòliques, entre d’altres, a causa dels microplàstics presents als aliments (com per exemple als peixos, que els ingereixen al mar).
aaa
aaa
____________________________________________________________________________________
“El 40 % dels residus generats mundialment prové dels embalatges“
____________________________________________________________________________________
aaa
La pregunta és: com hem arribat fins aquí?
Una mica d’història
Per entendre l’auge del plàstic cal viatjar en el temps, al 1862, quan l’inventor britànic Alexander Parkes va crear la parkesina, una substància transparent, dura però flexible, que més tard esdevindria el cel·luloide i donaria pas al que avui coneixem com a plàstic.
“El plàstic ha revolucionat la vida humana. És un material resistent, econòmic, lleuger, impermeable, aïllant i perdurable. Els avantatges d’aquest material en àmbits com el social, el tecnològic i, especialment, el mèdic, són inqüestionables”, s’explica a l’Expo Plàstic del Museu de la Vida Rural. “Després de la Segona Guerra Mundial, el plàstic va multiplicar els usos i la producció fins a esdevenir un material indispensable i erigir-se en símbol de modernitat, color i senzillesa”, apunta Gemma Carbó, directora del museu. La portada de la revista nord-americana Life, que el 1955 celebrava el Throwaway Living (la vida d’un sol ús, en català), n’és un exemple. “Els articles d’un sol ús redueixen les tasques domèstiques”, es llegeix en el subtítol. De cop i volta, el plàstic permetia disposar de més temps i més llibertat.
aaa
aaa
Amb el pas dels anys, però, les virtuts del plàstic –la seva resistència i el fet de ser d’un sol ús– s’han convertit en un dels reptes més importants del segle XXI. La seva bona reputació decreix, sobretot entre les generacions més joves, i lluny de ser un aliat comença a ser vist com un enemic.
Mort als plàstics d’un sol ús
El 3 de juliol passat van entrar en vigor les restriccions de determinats plàstics d’un sol ús (plats, coberts, gots, palletes de plàstic, plàstics oxodegradables, tasses de poliestirè i recipients alimentaris, entre d’altres) als estats membres de la Unió Europea. Un pas que, no obstant això, encara no és una realitat a l’Estat espanyol: “Espanya no ha transposat la normativa comunitària i la llei que ha de capar la proliferació de plàstic d’un sol ús a tot l’Estat es troba en fase parlamentària. La llei catalana –les competències de gestió de residus són autonòmiques– també va endarrerida i per això no hi ha marc legal que, a la pràctica, permeti controlar o sancionar incompliments d’aquesta prohibició ja en vigor a Europa”, explica aquest article de l’Ara.
aaa
aaa
L’auge dels materials compostables i biodegradables
Paral·lelament a la reducció de l’ús del plàstic, han anat apareixent alternatives que se centren a utilitzar materials menys nocius per al planeta. Són els materials compostables o biodegradables, que un cop convertits en residus poden transformar-se en biomassa o nutrients.
Cada vegada més empreses del sector del packaging i la restauració s’han sumat a les versions respectuoses amb el medi ambient dels seus productes; per exemple, amb coberts i palletes fetes a base de canya de sucre o fècula de patata. Jordi Jofré, director comercial i soci fundador d’Ecoologic.com, fabricant de productes compostables per a l’hostaleria i la restauració, parla d’un auge del compostable: “La demanda ara mateix és deu vegades superior a l’oferta de matèria primera compostable, que no només s’utilitza a l’hostaleria, sinó també a altres sectors com el del tabac, l’automoció o l’òptica, on des de sempre hi havia regnat el plàstic”, explica a El Correo. Aquest canvi de tendència és forçat per la crisi mediambiental i, comenta, creix gràcies a l’èxit entre els consumidors: “Cada vegada més persones demanen que els envasos del servei de menjar per emportar-se o menjar a domicili siguin sostenibles i empenyen els amos dels negocis a utilitzar materials ecològics o compostables.”
Substituir el plàstic per opcions més ecològiques és una alternativa més sostenible, però tampoc és la panacea. Perquè un embolcall compostable acabi convertit en compost cal llençar-lo a les escombraries orgàniques i portar-lo a una planta de compostatge on acabarà convertit en terra fèrtil. Aquest procés requereix infraestructures per dur-lo a terme: en primer lloc és necessari posar en funcionament un sistema de recollida selectiva de residus, concretament de matèria orgànica. En segon lloc, cal disposar de plantes de compostatge per poder-los tractar adequadament fins a transformar-los en compost.
Avui dia a Espanya encara no existeix un desplegament generalitzat de recollida selectiva dels residus. De fet, segons les darreres xifres publicades pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el 2018 només es van reciclar el 35 % dels residus generats. Una xifra que va empitjorar el 2019 (34,7 %, segons Eurostat) i que queda molt lluny del 50 % que fixava la directiva europea per a l’any 2020.
Només Catalunya (on l’AMB coordina i dona suport als municipis per al correcte funcionament de la gestió dels residus) i Euskadi han registrat xifres positives (50,1 % i 42,1 %, respectivament), mentre que la resta de comunitats autònomes demostren una gestió insuficient dels residus. Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB recalca que “tot i trobar-nos en un context atípic, marcat per una pandèmia que ha provocat un canvi d’hàbits, seguim veient com el model que impulsem des de l’AMB, basat en una individualització més gran de la recollida, està donant resultats. Tot i això, el ritme de millora encara és massa lent i caldrà treballar perquè més municipis facin el gran salt endavant en la recollida. Ja hem arribat al primer dels terminis marcats per la UE, el 2020, sense haver assolit l’objectiu, i l’única manera d’arribar-hi serà amb la individualització de la recollida“.
aaa
aaa
Sense un bon sistema de recollida selectiva municipal de la matèria orgànica és difícil que els envasos compostables acabin transformats en compost. La realitat és que molt sovint se’ls tracta com a la resta d’envasos: acaben en abocadors i incinerats, ja que és l’opció més barata (a Espanya tampoc no hi ha un marc fiscal generalitzat que penalitzi l’abocament i la incineració dels residus). Així doncs, i contra la voluntat de molts consumidors, sovint escollir envasos compostables i biodegradables també significa contribuir a la contaminació del sòl, l’aire i, en conseqüència, la crisi climàtica.
____________________________________________________________________________________
“Sense un bon sistema de recollida selectiva municipal de la matèria orgànica és difícil que els envasos compostables acabin transformats en compost (…) acaben en abocadors i incinerats”
____________________________________________________________________________________
aaa
Existeix realment un packaging sostenible?
Reduir > Reutilitzar > Reciclar
Oriol Segarra, fundador i director de Bûmerang, una startup catalana que des de 2019 lluita contra els envasos d’un sol ús al sector de la restauració, ho deixa clar: “L’únic envàs veritablement ecològic és el que no existeix.” Si el menjar que se serveix pot evitar els embolcalls, per què ha de venir precintat? Per ajudar el planeta cal fer un canvi d’hàbits, un canvi cultural.
“Reciclar és un pas important, però segueix formant part d’un sistema econòmic lineal que extreu recursos, els transforma, els utilitza, els llença i els elimina”, explica Segarra. A més a més, el reciclatge no deixa de ser un procés fisicoquímic o mecànic que suposa una despesa d’energia i recursos naturals, com l’aigua. Reciclar ajuda, però hauria de ser l’última opció de la cadena.
Reduir i reutilitzar, en canvi, són solucions molt més sostenibles perquè eviten la producció i prioritzen l’ús d’allò que ja existeix. S’emmarquen en un sistema d’economia circular que imita el model cíclic de la naturalesa, en què el residu es converteix en recurs. Aquest model es basa, doncs, en reduir els recursos al màxim –només utilitzar els indispensables– i, alhora, reaprofitar-los per generar un impacte menor en el medi ambient. “Evita les emissions de CO₂ causades per la producció en massa, redueix el malbaratament dels recursos naturals i l’impacte de l’extracció i estimula la creativitat i qualitat dels productes, entre molts altres beneficis”, apunta Segarra.
aaa
aaa
____________________________________________________________________________________
“Reduir i reutilitzar són solucions molt més sostenibles (…). S’emmarquen en un sistema d’economia circular (…) en què el residu es converteix en recurs“
____________________________________________________________________________________
aaa
Iniciatives esperançadores
Actualment, a Catalunya ja hi ha diverses iniciatives en marxa que aporten el seu granet de sorra, amb la implementació de nous models respectuosos amb el planeta. Projectes que demostren que el canvi és possible i que sectors com el del packaging, la restauració i la gran distribució poden contribuir a fer de l’alimentació un àmbit més sostenible.
- Bûmerang: des del 2019, aquesta startup amb seu a Barcelona ofereix als restauradors un sistema d’envasos retornables i reutilitzables per eliminar els embolcalls d’un sol ús en els serveis de menjar per emportar-se i a domicili. “A Europa el menjar per emportar genera més de 20.000 tones de residus a l’any. Els envasos bio, compostables i eco segueixen sent un problema que genera milers de residus”, diu la seva pàgina web. El seu sistema és molt fàcil: només cal consultar el catàleg de més de 70 restaurants que ja utilitzen aquest servei, sol·licitar un envàs Bûmerang a través l’app i retornar-lo en un termini de quinze dies a qualsevol restaurant de la xarxa i de manera gratuïta.
- Foodstories: nascuda també el 2019, i operativa a Barcelona, aquesta empresa proposa comprar receptes i rebre a domicili tot el necessari per a preparar-les. Els productes són frescos, locals i de temporada, servits en les proporcions exactes (per reduir el malbaratament alimentari) i en envasos reutilitzables. Aquests, es retornen un cop utilitzats, es comptabilitzen, s’higienitzen i se’ls dona una segona vida.
- Re-pot market: és supermercat en línia nascut a Barcelona sense plàstics i de residu zero, en què tots els envasos dels productes venuts són retornables i reutilitzables. El funcionament és similar als anteriors: un cop feta la compra i gastats els productes, l’empresa recull els envasos i fa el retorn de la fiança inicial a l’usuari.
Davant la problemàtica del plàstic i la creixent conscienciació sobre la crisi climàtica, iniciatives com les anteriors recorden a la ciutadania el poder dels petits gestos. Consumir és un acte revolucionari i si es fa de manera responsable, pot arribar a canviar la narrativa: life in plastic, definitivament, no és fantàstic.