El passat dijous 20 de març es va aprovar al Congrés dels Diputats la primera Llei estatal de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari i està llesta per a la seva publicació al BOE i la seva entrada en vigor. Aquesta normativa, que introdueix noves obligacions per a tota la cadena alimentària, té per objectiu prevenir i reduir les pèrdues i malbaratament d’aliments a tota la cadena alimentària, des del camp fins a la taula, mitjançant una gestió dels recursos més eficient amb l’objectiu d’aconseguir una producció i consum més sostenible.

Més d’un terç de la producció d’aliments es perd

Les pèrdues i el malbaratament d’aliments és un problema mediambiental que no ha parat de créixer any rere any. Segons la FAO, aproximadament el 31 % de la producció alimentària segueix perdent-se en qualsevol punt de la cadena alimentària, des de la producció dels aliments fins al consum als habitatges. A més, la pèrdua i el malbaratament d’aliments representen entre el 8 i el 10 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

L’objectiu de la Llei és evitar que cada any es perdin milers de tones d’aliments per males pràctiques. Les dades d’un estudi recent, elaborat pel CREDA i l’IRTA per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, posen de manifest que l’any 2024 es van perdre 173.000 tones d’aliments al conjunt de llars catalanes. Només a Catalunya, s’ha calculat que amb el malbaratament produït es podrien alimentar a més de 274.000 persones durant un any, fet que pot comportar cobrir les necessitats alimentàries del 14 % dels catalans en risc de pobresa.

Noves obligacions: elaborar plans de prevenció

Totes les empreses de la cadena alimentària han d’elaborar i implementar plans de prevenció per reduir les pèrdues i el malbaratament d’aliments. Aquests plans han d’incloure mesures concretes per minimitzar els excedents i establir protocols per a la seva gestió adequada, tals com per exemple la donació a entitats socials (a través de convenis o altres tipus d’acords). S’aplicarà tant a productors d’aliments, indústries transformadores, intermediaris o distribuïdors, i també a tots aquells establiments que tingui un servei de menjador, tals com escoles, hospitals, universitats, residències, presons, entre altres.

Queden exemptes d’elaborar el pla esmentat aquelles empreses com comerços, bars i restaurants que tinguin exposició i venda al públic menor a 1.300 metres quadrats. Aquesta norma tampoc afecta a les microempreses de menys de 10 treballadors i un volum de negoci inferior a 2 milions d’euros.

Prioritat, el consum humà a través de donacions

La Llei estableix una jerarquia de prioritats per a la destinació dels aliments no venuts però aptes per al consum:

• Donació per al consum humà: es prioritza la donació d’excedents a entitats socials per al consum de persones en situació de vulnerabilitat.
• Alimentació animal o altres usos: si la donació no és possible, els aliments poden destinar-se a l’alimentació animal o a la producció de subproductes.
• Transformació en altres productes: com a última opció, es contempla la transformació en compost o biogàs.

L’hostaleria tindrà l’obligació de facilitar als seus consumidors recipients perquè es puguin endur els aliments que no s’hagin consumit i que ho pugui fer “sense cost” en envasos reutilitzables o “fàcilment reciclables” i hauran d’informar-ho clarament. Aquesta obligació no s’aplica al bufet lliure.

Promoure la venda de productes imperfectes

La Llei també articula mesures de bones pràctiques en qüestions com promoure la venda de productes “imperfectes”, de temporada, de proximitat o ecològics, així com incentivar la venda de productes amb data de consum pròxima (oferint-los a preus reduïts) i ajustar les dates de consum preferent al màxim, tot garantint sempre la qualitat del producte i la seguretat alimentària.

A més, s’inclou el concepte d’espigolament, que es defineix com “la recol·lecció d’aliments que han quedat al camp després de la collita principal, o de les collites sembrades no recollides, amb autorització del titular o titulars de l’explotació, com una activitat complementària sense ànim de lucre destinada a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari”. Una pràctica que podran regular les comunitats autònomes com a activitat complementària sense ànim de lucre destinada a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

Sancions

La present Llei també inclou sancions per a aquelles empreses que no compleixin la normativa. Considera infraccions lleus que no s’apliqui la jerarquia de prioritats a l’ús dels aliments o que les empreses de distribució al detall, d’hostaleria i restauració no donin a entitats socials aquells productes no venuts aptes per al consum humà. 

Pel que fa a les empreses i entitats que rebin aquestes donacions, es considera infracció lleu el fet de no lliurar els excedents alimentaris a persones desafavorides, o que estableixin algun tipus de discriminació en l’accés al repartiment d’aliments.

També es considera una infracció lleu per part de les empreses el fet de no col·laborar amb les administracions públiques per a la quantificació dels residus d’aliments. Es preveuen per a les infraccions lleus multes o sancions d’advertència de fins a 2.000 €. Les infraccions greus poden comportar multes d’entre 60.001 i 500.000 €.

És important destacar que Catalunya ja compta amb una legislació pròpia en aquesta matèria des de l’any 2020, Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que obliga tots els agents de la cadena alimentària a disposar d’un pla de prevenció per evitar el malbaratament. En relació amb aquesta llei catalana, que estableix obligacions similars a la normativa estatal recentment aprovada, cal esmentar que encara s’ha de desenvolupar el reglament. Així mateix, s’està treballant en la redacció del Pla estratègic per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a Catalunya, que es preveu presentar a principis de l’any 2026.

Per saber-ne més, consulteu la nota de premsa.