La Red de Municipios por la Agroecología i la Fundació Espigoladors han publicat el “Manual per a la prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari des del món local. Situació actual, anàlisi de normatives i accions palanca”, que recull diverses iniciatives per orientar els municipis a l’hora de reduir les pèrdues d’aliments i el malbaratament als seus territoris. S’alinea amb la nova llei estatal de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, una llei innovadora a Europa.

El document ha estat elaborat per Adrià Burniol García, Pablo Castro Castrechini i Raquel Díaz Ruiz, de la Fundació Espigoladors, per a la Red de Municipios por la Agroecología, i ha comptat amb el finançament de la Direcció General de l’Agenda 2030 estatal.

El manual defineix les pèrdues i el malbaratament alimentari com tots els aliments que es descarten de la cadena agroalimentària malgrat ser aptes per al consum humà. Es fa una diferenciació clara entre els conceptes de pèrdues alimentàries (el rebuig durant la fase d’explotació agrícola) i el malbaratament alimentari (el rebuig en les fases posteriors, com la distribució, el comerç o la restauració). Aquestes pèrdues i malbaratament alimentari són un problema estructural amb conseqüències en l’àmbit social, econòmic i ambiental.

Què poden fer els municipis?

El manual proposa una sèrie d’accions específiques, anomenades accions palanca, amb la intenció de reduir les pèrdues i el malbaratament alimentaris des dels diferents àmbits d’actuació municipal. Cadascuna de les propostes va acompanyada d’exemples reals de municipis que ja estan implementant aquestes iniciatives. Es proposen accions per a cada baula de la cadena alimentària.

En l’àmbit de la producció primària, es proposen accions com la promoció de l’espigolament, l’agricultura urbana (posant d’exemple Barcelona Espigola), o la compra pública planificada (posant d’exemple la Botiga del Prat). A les fases de transformació i distribució, es proposen accions com la recuperació d’aliments de mercats majoristes (com el Foodback de Mercabarna), o la creació d’incubadores per a empreses emergents (startups) i pimes enfocades en l’economia circular.

A la fase de comercialització es proposen accions com la sensibilització i pedagogia als mercats per reduir el malbaratament o la regulació dels mercats ambulants, mitjançant ordenances municipals, per tal que facin front al malbaratament a través de mesures de prevenció, redistribució dels aliments o gestió dels residus.

Per al consum final a les llars i en la restauració, es proposen accions com el foment d’envasos reutilitzables o la sensibilització sobre el problema als diferents menjadors col·lectius (com el programa escolar “Ens ho mengem tot” de Barcelona).

Finalment, el manual també proposa estratègies transversals en tota la cadena agroalimentària, com la creació de plans d’acció locals o el foment de polítiques de prevenció del malbaratament en totes les fases.

Per a més detalls, consulteu la Red de Municipios por la Agroecología i a la Fundació Espigoladors.