Aquest dilluns 20 de juliol s’ha presentat l’informe Entre el camp i la taula. Les cadenes de subministrament agroalimentari a Catalunya, elaborat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) i coordinat per AMCoop – Escola de Mobilitat Sostenible. La publicació ofereix una anàlisi detallada del funcionament de les cadenes de subministrament alimentari a Catalunya i dels canvis que han experimentat durant les darreres dècades, des de la producció fins al consum.

L’estudi aporta una mirada integral sobre el sistema alimentari català i analitza les relacions entre els diferents actors que intervenen en la cadena de valor —producció agrària, transformació, distribució, comercialització i consum—, així com els impactes socials, econòmics i ambientals derivats de la seva evolució. L’objectiu és proporcionar evidències que contribueixin a orientar el debat i el disseny de polítiques públiques alimentàries davant dels reptes actuals.

Un sistema alimentari cada vegada més concentrat

Una de les principals conclusions de l’informe és el procés de concentració empresarial que ha viscut el sistema alimentari català en les darreres dècades. La recerca mostra que aquesta concentració no afecta únicament la distribució comercial, sinó també altres baules de la cadena alimentària, amb un increment del pes de les grans empreses en activitats de transformació, logística i comercialització.

Pel que fa a la distribució, l’estudi assenyala que deu cadenes de supermercats concentren aproximadament el 65 % de les vendes d’aliments a Catalunya, una dada que il·lustra el paper creixent de la gran distribució en la configuració del sistema alimentari.

L’informe també descriu com la industrialització i especialització progressives del sector agroalimentari han modificat les relacions entre els diferents actors de la cadena i han condicionat la capacitat de negociació de la pagesia i de les petites empreses, així com la configuració dels canals de comercialització.

Recull d’experiències innovadores

L’informe elabora un recull d’algunes experiències innovadores i inspiradores pel que fa a la distribució alimentària, tant en l’àmbit nacional com internacional. D’una banda, es destaquen experiències institucionals, com el Foodback (Centre d’Aprofitament Alimentari de Mercabarna), HernaniKUA (projecte integral de tota la cadena de valor alimentari promogut per l’Ajuntament d’Hernani, al País Basc), Ecocomedores (projecte del Govern de Canàries per coordinar la compra pública en menjadors escolars, sanitaris i socials), el Mercadis de Montpellier (especialitzat en producte ecològic i de proximitat, integrat a la xarxa francesa de Mercats d’Interès Nacional de França) o les xarxes de restaurants públics al Regne Unit i a Polònia.

D’altra banda, es donen a conèixer experiències empresarials i socials pioneres i inspiradores en el camp de la distribució i comercialització alimentària, com Singulars (projecte actualment en procés de desenvolupament impulsat pel Col·lectiu Eixarcolant que té l’objectiu connectar la cadena agroalimentària sota una mateixa xarxa per millorar la viabilitat i competitivitat dels productors, elaboradors i comerços locals), Som Ecologística (plataforma que integra diverses cooperatives ciclistes en una xarxa de ciclologística, per repartir mercaderies en bicicleta a diverses ciutats metropolitanes), Mercado de Abastos de Santiago (gestionat a través d’un model públic cooperatiu des de l’any 2000) o Park Slope Food Coop (situada al barri de Brooklyn de Nova York, és una de les cooperatives alimentàries més antigues dels Estats Units).

Tretze propostes per transformar la distribució alimentària

L’estudi destaca que la configuració actual de les cadenes de subministrament alimentari té implicacions que van més enllà de l‘àmbit econòmic. Aspectes com l’accés a una alimentació saludable, la sostenibilitat ambiental, la viabilitat de les explotacions agràries, les condicions laborals o la capacitat del sistema per respondre davant de crisis climàtiques, energètiques o geopolítiques estan estretament relacionats amb l’organització de la cadena alimentària.

En aquest context, els autors defensen la necessitat de reforçar la governança del sistema alimentari i de disposar de més informació sobre el funcionament de les xarxes de subministrament per impulsar polítiques públiques i canvis estructurals que afavoreixin un model més resilient, sostenible i equitatiu.

L’informe articula 13 grups de propostes polítiques, enumerades a la taula següent i detallades a l’informe, que es troben orientades a tres objectius: 1. Fer possible una producció i distribució alimentàries sostenibles. 2. Assegurar unes condicions de treball i vida dignes per a tothom qui treballa en el sector. 3. Garantir una alimentació saludable, nutritiva, gustosa i assequible.

1. ESTRUCTURA PRODUCTIVA

1.1. Infraestructures estratègiques. Promoure l’adquisició pública d’infraestructures alimentàries.

1.2. Suport financer. Reorientar les subvencions públiques i la fiscalitat.

1.3. Flexibilització normativa. Establir una progressivitat normativa i una simplificació burocràtica.

2. DISTRIBUCIÓ

2.1. Distribució majorista. Definir una estratègia per avançar en un canvi de model majorista centrat en la dinamització agroecològica.

2.2. Venda al detall. Promoure entorns alimentaris saludables, equilibrats i diversificats.

2.3. Etiquetatge. Fer polítiques d’etiquetatge per promoure la distribució agroecològica.

2.4. Llei de la cadena alimentària. Desplegar els instruments necessaris per al compliment de la legislació.

2.5.  Compra pública. Definir una estratègia clara i aprovar una llei per a la compra pública agroecològica.

2.6.  Dret a l’alimentació. Desenvolupar mecanismes per garantir una alimentació saludable i sostenible.

3. GOVERNANÇA I PLANIFICACIÓ

3.1. Transparència. Promoure la transparència i publicació de dades al llarg de la cadena agroalimentària.

3.2. Governança. Transformar la governança del sistema alimentari per fer-lo més democràtic.

3.3. Canviar les regulacions transnacionals. Exercir representació i pressió institucional per canviar les regulacions europees i reorientar-les a la producció i la distribució agroecològica i al comerç just.

3.4. Transformació cultural. Impulsar canvis culturals com a palanca de transformació alimentària.

Consulteu l’informe

L’informe Entre el camp i la taula. Les cadenes de subministrament alimentari a Catalunya està disponible en accés obert al web d’IDRA, on es pot consultar i descarregar íntegrament.

📄 Descarrega l’informe en versió curta i en versió extensa.