LLUÍS MIJOLER
Alcalde de El Prat de Llobregat i vicepresident de l’AMB
Encetem el 2020 amb una onada d’esperança: per primer cop des de la recuperació de la democràcia s’ha assolit un govern de coalició d’esquerres a l’Estat. Sens dubte, aquest executiu haurà d’entomar grans contradiccions. Però neix amb l’objectiu de ser el més avançat que hem tingut des del 1978. Per això, neix també entre el soroll eixordador i gairebé colpista de la dreta, la ultradreta i la ultra-ultradreta. Perquè els portaveus dels poderosos saben que aquesta és una victòria que ve de lluny, i que és deutora de molta gent.
Aquesta és, en primer lloc, una victòria de la gent comuna. De la gent que va omplir les places el 15-M, i de la gent que porta moltes dècades a peu de carrer, a peu de fàbrica; a peu de lluita. De persones compromeses, intel·ligents i audaces. Persones com l’Aina Vidal, una jove diputada d’En Comú Podem que va encarnar a la sessió d’investidura la dignitat i la valentia d’aquesta gent i a qui li transmetem tota la força i estima en la seva lluita contra el càncer.
I aquesta és també una victòria de les ciutats. En els darrers anys, molts municipis hem estat baluards solitaris d’esperança per tota aquella gent colpejada per la crisi. Mentre altres institucions com l’Estat o la Generalitat naufragaven en la paràlisi i el bloqueig, els ajuntaments no ens podíem permetre aturar-nos; no podíem deixar de donar respostes a la ciutadania. Les hem donat, i les hem donat mentre els governs conservadors i inoperants del PP ens retallaven competències i recursos, amb lleis com la LRSAL. La dreta sap que, històricament, el municipalisme ha estat una llavor de canvi i transformació. Per això va impulsar aquesta norma, que es pot titllar de llei mordassa dels municipis.
És esperançador que un dels primers compromisos del nou govern sigui derogar-la i ampliar les competències dels governs locals. No és l’únic acord de la nova coalició que haurà de permetre’ns avançar en la construcció d’unes ciutats més pròsperes, justes i netes. El nou executiu també s’ha marcat el deure d’impulsar una mobilitat sostenible, amb especial èmfasi en les necessitats d’àrees metropolitanes com la que habitem. Per descomptat, serà determinant que es materialitzin els compromisos que, d’una vegada per totes, permetin que el dret constitucional a un habitatge digne sigui quelcom més que paper mullat. També és urgent reformar la legislació laboral regressiva del PP per tal d’acabar amb el fenomen dels i les treballadores pobres: persones que, tot i estar en actiu, pateixen unes condicions tan precàries que necessiten igualment el suport d’acció social. Sense oblidar que les ciutats hem de ser agents imprescindibles en una transició energètica i una agenda de desenvolupament sostenible que el nou govern vol entomar amb la prioritat i urgència que requereix l’emergència climàtica que patim.
Massa sovint en la darrera dècada, els municipis hem estat illes on demostràvem que sí que es podia; que hi havia alternativa a les receptes fracassades del passat. Ara ja no estem soles. Ara, hem d’acompanyar amb la nostra experiència i la nostra exigència el nou govern perquè també a l’Estat demostrem que sí, que es pot governar diferent al servei de la gent.
S’ha acabat el temps del bloqueig i de la solitud de les ciutats. Ja tenim un aliat a l’Estat. I ara, caldrà que el tinguem també a Catalunya.
(Publicat a El Far el 9/1/2020)