El 7 d’octubre és el Dia Mundial Metropolità en commemoració de l’aniversari de la Declaració de Montreal sobre Àrees Metropolitanes (2015), com a portaveu del grup metropolità En Comú Guanyem voldria apuntar algunes reflexions, reptes i propostes en clau metropolitana en el context d’emergència climàtica i de l’agreujament de problemes socials i econòmics que s’han fet més evidents amb la pandèmia COVID-19.
Estic convençuda que el dret a la ciutat, plantejat a la segona meitat del segle XX, ha d’incorporar necessàriament al segle XXI la dimensió del dret a la metròpoli, entesa aquesta com a assentament humà amb diversos centres urbans de personalitat pròpia i necessitats comunes.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) avui es un territori amb 36 municipis, inclosa la ciutat de Barcelona, que en un 2% del territori català aplega, amb més de 3,2 milions d’habitants, més del 43% de la població de Catalunya; un territori que concentra més del 50% dels llocs de treball. Una institució de segon nivell, potser no prou coneguda per la ciutadania però sí reconeguda pels poders locals i pels tècnics i experts urbans.
Disposar des del 2010 de l’AMB com a única institució de govern metropolità de l’Estat espanyol, reconeguda per llei, és una oportunitat que hem de seguir aprofitant en benefici de totes les veïnes i veïns i de la gran metròpoli que configuren els nostres municipis. La metròpoli ja existeix i, davant de la doble emergència social i climàtica que vivim als nostres barris i ciutats, tenim el deure i la voluntat de treballar per la seva sostenibilitat social i ambiental a partir de la doble acció de la ciutadania organitzada i d’una nova institució metropolitana més democràtica i consolidada.
La institució de govern metropolità és necessària i útil, com s’ha posat de manifest en l’àmbit territorial de Barcelona, per això mateix cal millorar-la, tant des del punt de vista tècnic i administratiu com des del punt de vista de la qualitat democràtica, la participació i la transparència, alhora que obrim la reflexió sobre el seu àmbit territorial. Entretant hem d’establir espais de concertació i acords amb les ciutats i pobles de la Regió Metropolitana, com ja s’està fent amb l’experiència exitosa de la formulació del Pla Estratègic Metropolità “Barcelona Demà” de vocació explícitament regional.
Una metròpolis postpandèmia que ha d’exercir totes les seves capacitats de govern, produir polítiques públiques i reforçar la seva governança democràtica tenint present que ja no es tracta només de recuperar la normalitat anterior sinó que cal construir la nova realitat transformant i impulsant els nous reptes que facin front a les desigualtats socials i l’emergència climàtica més accentuades amb la pandèmia.
No gens menys resulta sorprenent que a l’Estat espanyol siguem la única àrea metropolitana reconeguda. Si mirem els països del nostre entorn, la configuració de les metròpolis i la seva governança està molt arrelada i en procés de noves construccions amb les seves especificitats però, en totes elles, s’insereix la resposta a reptes comuns territorials des d’una mirada compartida en la planificació del territori, la prestació de serveis i la resposta coordinada als reptes en un marc ampli de cooperació de les institucions amb els agents econòmics i socials.
L’AMB com a govern multinivell ha de ser actor propositiu en la defensa dels béns comuns, en el desplegament de les polítiques públiques en la transició ecològica amb una mobilitat eficient i sostenible ambientalment, amb l’impuls de la transició energètica i l’acompanyament a les comunitats locals energètiques, en la preservació del litoral, el verd i els espais agrícoles i forestals.
No podem passar per alt que l’origen social, el nivell de renda i els barris de residència son tres factors entrecreuats que fragmenten encara més l’estructuració social i comunitària de la metròpolis. Les desigualtats en les condicions de l’habitatge, els temps de cura, la dimensió digital i l’educació, l’impacte de la salut diferencial per rangs socioeconòmics i de barris, la solitud que afecta a les persones més vulnerables, son diferents vectors que han aflorat amb més evidència al llarg d’aquest període i que sols poden ser abordades de forma efectiva amb una actuació supramunicipal i coordinada.
És per això que l’AMB orienta les seves polítiques cap a la inclusió social garantint habitatge digne, establint xarxes socioeducatives i de cures metropolitanes, fent front a la vulnerabilitat social i les emergències des d’una intervenció metropolitana, apostant per la regeneració urbana amb l’actuació cap a uns barris verds, inclusius i generadors d’ocupació.
La nostra administració metropolitana ha de ser també un agent impulsor de la innovació econòmica com estratègia de reactivació econòmica i d’ocupació amb un model productiu més verd i digital.
Una commemoració que ens posa deures per superar les dinàmiques quotidianes i ens esperona a posar solucions per a un futur sostenible i inclusiu i alhora fer més democràtica i participativa l’administració metropolitana per dotar-la de més autoritat política i moral.
Laura Campos i Ferrer
Portaveu del Grup metropolità En Comú Guanyem