Lídia Barceló fa més de sis anys que treballa a la Direcció de Serveis Ambientals de l’AMB gestionant el programa d’educació ambiental: Compartim un futur. És llicenciada en Ciències Ambientals i té un màster en Climatologia aplicada.

 

El programa d’educació ambiental de l’AMB ja té un llarg recorregut. Pots fer-nos una mica d’història i explicar-nos en quin punt es troba actualment?

El programa té uns 30 anys d’història. Inicialment només s’organitzaven visites a les depuradores i a les plantes de tractament de residus per a públic escolar. Poc a poc es va anar incorporant més activitats, fins que a partir del 2010, quan es va formar la nova Àrea Metropolitana de Barcelona a partir de les tres Entitats existents fins aleshores, el programa va començar a créixer exponencialment any rere any. En poc temps, el Compartim ha crescut fins a tenir 6 eixos temàtics principals i més de 70 activitats per a cadascuna de les ofertes (oferta per a formació reglada i per a formació no reglada). L’equip educatiu del programa està format per uns 40 professionals de diferents empreses i entitats que tenen una gran experiència en educació i en els diferents vectors ambientals. A banda de tota la varietat d’activitats i visites, també s’ofereix un gran ventall de recursos didàctics en diferents formats, com per exemple exercicis per fer abans o després de l’activitat, visites virtuals, pòsters, contes, etc. Igualment, la participació en el programa també ha crescut, passant de poc més de 14.000 participants durant el curs 2009-2010 a gairebé els 50.000 en les dues últimes temporades.

Quines novetats més rellevants aporta el nou Compartim un futur?

Una de les novetats en què ens estem centrant és la inclusió de les activitats i els recursos didàctics. Fins ara teníem activitats que s’adaptaven quan ens trobàvem davant d’un grup amb necessitats educatives especials. Tot i així, després de rebre una formació específica sobre aquest tema, ens vam adonar que aquests alumnes no necessiten que les activitats siguin adaptables, sinó inclusives. Així, hem començat a treballar per millorar aquest aspecte, de manera que, pel proper any, ja tindrem dissenyades tres d’aquestes activitats. A més d’aquest aspecte, també estem treballant en els projectes amb metodologia d’aprenentatge i servei. Arrel del Decret 187/2015 de la Generalitat de Catalunya, on regula que a partir del curs 19-20 serà obligatori que els alumnes de 3r o 4t d’ESO duguin a terme projectes de servei comunitari, vam creure convenient la idea de desenvolupar diferents propostes de projectes per tal que els alumnes d’aquests cursos tinguessin la possibilitat de treballar temàtiques ambientals. I per últim, una altra de les novetats més rellevants del programa Compartim un Futur és la nova figura de l’equip educatiu que se centrarà en donar suport, assessorament i informació sobre el Compartim a docents, participants i ciutadania en general. Encetem doncs, una nova etapa potenciant l’assessorament i el servei personalitzat, especialment a centres docents.

 Centrem-nos en aquest Servei d’assessorament o informació que s’inicia aquest curs 2018-19. Explica’ns una mica més detalladament en què consisteix aquest servei.

 Tal i com comentava abans, el programa ha crescut exponencialment en els últims anys en tots els aspectes. Això evidentment és molt positiu, perquè s’està arribant a moltes persones, però alhora comporta molts reptes, com el manteniment de la qualitat o la relació entre l’entitat i el centre. Volem que el Compartim siguin un programa proper, directe i que respongui a les necessitats de les persones i dels centres educatius. Per aquest motiu, amb aquesta nova figura es tindrà una comunicació més fluïda i bidireccional entre el programa educatiu i l’interessat per donar resposta a qualsevol dubte o petició. Per exemple, per sol·licitar informació complementària per preparar una activitat o una visita; per a l’assessorament en els projectes ApS que s’ofereixen des de l’AMB; quan sorgeixin dubtes a l’hora de fer una activitat prèvia o posterior; quan es necessiti ajuda per trobar un recurs de la guia didàctica; per comunicar una proposta de millora en qualsevol dels àmbits del programa, etc. A més, tenint en compte que s’està treballant per millorar la inclusió del programa, ja comentat anteriorment, quan un centre d’educació especial sol·licita una activitat o visita, se li ofereix fer una reunió prèvia (presencial o per videoconferència) per tal de conèixer específicament les casuístiques d’aquell grup i així l’educador o l’educadora sabrà com enfocar i dirigir l’activitat que s’hagi programat, sense sorpreses ni adaptacions d’últim moment. També, sempre que es requereixi, aquesta persona es podrà desplaçar fins al centre educatiu, entitat, associació, etc. per explicar les ofertes educatives i els recursos al personal docent o a altres responsables per orientar-los i escollir les activitats, recursos o projectes que més s’adaptin a les seves necessitats. A part de les reunions presencials, els canals que s’utilitzaran seran diversos: telèfon, correu electrònic, videoconferència, Whatsapp, Telegram i les xarxes socials. Properament es farà una difusió específica d’aquest tema on s’indicarà com sol·licitar aquest servei. Hores d’ara, totes les consultes relacionades es poden enviar a: educacioambiental@amb.cat.

Creus que l’educació ambiental del territori s’està adaptant bé als nous reptes ambientals com el canvi climàtic, la transició energètica, el malbaratament alimentari, etc.?

Des del Compartim estem fent molts esforços per cobrir aquesta necessitat i així donar resposta a aquests reptes. Pel que fa al canvi climàtic, arrel de la recent aprovació del Pla Clima i Energia 2030, ja estem treballant per donar impuls a les activitats i recursos sobre adaptació al canvi climàtic. També estem desenvolupant projectes d’aprenentatge i servei per a secundària on es treballen els conceptes d’eficiència energètica i rehabilitació per a edificis NZEB (Nearly Zero Energy Building). Quant a sistema alimentari, durant aquest curs hem obert aquesta nova línia i ben aviat podrem estrenar una nova activitat amb dues propostes educatives per a primària i secundària que farà èmfasi no només en el malbaratament, sinó també en els efectes de la nostra dieta sobre la salut ambiental i de les persones i com podem millorar els nostres hàbits alimentaris per minimitzar aquests impactes.

L’educació ambiental, com molts altres entorns, és un món professionalment força tancat. Creus que després de tants anys de treball els tècnics/ques que s’hi dediquen estan prou motivats? 

Sí, ho crec. Penso que l’educació i la desmotivació són paraules totalment incompatibles. Sí que és cert que és possible que puguin sorgir certs moments de desmotivació, especialment quan no s’obtenen els resultats que un esperava o quan no es poden desenvolupar les idees que un té al cap per falta de recursos (tant econòmics com humans). Tot i així, els i les professionals que s’hi dediquen són persones que s’esforcen per donar tot el que poden d’elles mateixes per transmetre coneixements, sensibilitzar i dotar a les persones d’eines que els puguin motivar a fer un canvi d’hàbits i així millorar l’entorn i la seva qualitat de vida. Si un realment no ho sent o no està motivat, el fracàs està assegurat. Així, més ens val a tots esforçar-nos al màxim per mantenir la passió per a la nostra professió.

Per últim, expressa un “desig ambiental” per a les properes generacions.

Penso que és complicat expressar un sol desig i que no pugui semblar utòpic. Només cal veure els 17 objectius del desenvolupament sostenible (ODS) per adonar-nos que hi ha molta feina a fer i que també en deixarem molta per fer a les generacions futures. Tot i així, un dels desitjos que m’agradaria que es complissin és que les properes generacions tinguin l’oportunitat de gaudir del contacte directe amb la natura i que aquesta formi part de l’entorn educatiu. Avui dia es parla molt del síndrome per dèficit de la natura (SDN). El ritme de vida que portem, especialment a les grans ciutats, i la tecnologia, estan afectant al desenvolupament de les capacitats dels nens i les nenes. Alguns estudis indiquen que la falta de contacte directe amb la natura pot causar depressió, hiperactivitat, dèficit d’atenció, baixa autoestima i obesitat, entre d’altres. Si la natura es converteix en una aula d’aprenentatge, a banda de disminuir tots aquests efectes sobre la salut, augmentaria el respecte i el sentiment de protecció cap al nostre entorn.