“Canviar les percepcions i els hàbits de les persones no és una tasca elemental ni senzilla”

Albert Torras, cap del Servei de Prevenció de Residus i Deixalleries

 

L’Albert és biòleg amb un màster i un doctorat en Didàctica de les Ciències Experimentals. Ara ha començat Antropologia a la UOC. Abans de treballar a l’AMB va ser mestre d’EGB ensenyant ciències, tecnologia o música.  Després, al Parc de  Collserola, es va ocupar d’organitzar l’acollida de tot el sistema educatiu des de preescolar a les universitats i una bona part del públic adult. I finalment, porta molts anys vinculat a l’AMB portant temes d’educació ambiental, de relacions amb els tècnics municipals i darrerament, de prevenció de residus i deixalleries.

Què és exactament el PREMET25 i per què es va crear?

El Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals (PREMET 25) és un document de consens que estableix els objectius que l’AMB es marca per millorar la gestió dels residus seguint les directives Europees, Espanyoles i Catalanes. Com que és un programa de treball, també contempla el pressupost necessari, el personal i els indicadors que han de permetre saber si anem bé i si arribem allà on volíem anar. Es va crear seguint els anteriors programes de residus (PMGRM) i afegint els elements que haurien de servir per arribar al 60 % de reciclatge de tots els materials.

En quin eix hi has treballat més?

La meva aportació ha consistit en provar de traduir les idees generals i polítiques en projectes concrets. Tothom té clar que caldria reduir els residus però no és gens fàcil saber com ho aconseguirem. En aquesta direcció és important desenvolupar serveis per als ciutadans: autocompostatge, reparació d’objectes, intercanvi de productes, evitar el malbaratar aliments, etc.

Quin són els objectius principals? Penses que els aconseguirem?

Primer, generar pocs residus, després reciclar tot el que no s’ha pogut evitar. M’agradaria dir que segur que s’aconseguiran, però l’AMB no té competència en la producció i circulació de mercaderies, el que fa que no puguem tenir control sobre totes les parts de l’economia circular. Cada cop que surten campanyes de descomptes (com hem vist fa poc, i ara que s’acosten festes) tenim una augment de consum… i de residus.

Amb tu va néixer el Compartim un Futur, has estat president la Societat Catalana d’Educació Ambiental… creus que ha evolucionat molt o poc la manera de fer educació ambiental sobre recursos i residus?

Ha evolucionat perquè la societat, els problemes i les persones hem evolucionat. Darwin, l’any 1859, ja ho deia. També hem passat per èpoques de bonança econòmica i de crisi. Cada cop estem més concentrats a les ciutats i ja estem veient que ni l’aire que respirem és el millor possible. Han canviat els temes importants i la manera com es poden combatre. Ara mateix no es pot imaginar cap campanya educativa sense pensar en les xarxes socials. De tota manera, canviar les percepcions i els hàbits de les persones no és una tasca elemental ni senzilla.

Per acabar, expressa un desig ambiental per a les properes generacions.

Aquesta és fàcil. Com que no podem tenir la certesa d’arribar al residu zero, potser podrem pensar en eradicar alguns materials perillosos com l’amiant, el plàstic… i totes les andròmines que siguin d’un sòl ús. Penseu quantes en teniu a casa i a la feina. Si es poden evitar… hi guanyarem tots.