Entrevista a Miquel Gallego, tècnic expert en continguts i responsable dels perfils de Facebook i Instagram del Compartim un Futur.

Podries fer-nos una breu descripció de la teva vida professional?

Tota la meva vida professional ha estat dedicada a la publicitat i la comunicació. M’hi dedico des del 1989… Més de 30 anys! Buf! I com han canviat les coses des d’aleshores. Actualment, soc tècnic expert en continguts de comunicació a Anthesis Lavola i m’encarrego de gestionar els perfils de Facebook i Instagram del Compartim un Futur.

La teva incorporació al Compartim un Futur és força recent. Per què creus que el teu perfil és important dins d’un programa educatiu com aquest?

Em vaig incorporar al programa l’octubre de 2019 amb la missió de dinamitzar i regularitzar els continguts de les xarxes socials del programa. La importància del meu paper és relativa: més aviat el que faig és ser un recopilador d’històries sobre la sostenibilitat i les notícies que genera el programa per triar les que més puguin interessar els nostres seguidors. És a dir, poso un granet de sorra perquè el Compartim un Futur es conegui millor.

Quantes xarxes socials del programa Compartim un Futur té la ciutadania a la seva disposició? Quines xarxes socials tenen més embranzida en l’actualitat?

El programa disposa de 2 perfils propis a xarxes socials: Facebook (@AMBEdusost) i Instagram (@CompartimunFutur), a més del perfil de l’Àrea de Sostenibilitat de l’AMB a Twitter (@sostAMB), que també dona suport comunicatiu al programa. Tenim més seguidors a Facebook, però actualment està pujant força el nombre de persones que ens segueixen a Instagram. Sense oblidar-nos d’altres canals tan importants com la web, el blog i els butlletins del programa.

És difícil fer arribar el missatge educatiu de la sostenibilitat a la majoria de la població? Quins criteris s’utilitzen per a fer-ho possible?

Penso que el plantejament del programa educatiu ‒ basat en activitats presencials ‒ ajuda moltíssim a fer que el missatge de la sostenibilitat arribi plenament a les persones que les han viscut i n’han gaudit en persona. La tasca divulgativa dels educadors és imprescindible i molt efectiva: es recorda molt més l’aprenentatge viscut un dia en una visita guiada, l’experiència vital que representa, que no pas molts missatges comunicatius per diferents xarxes socials. El que és una mica complicat és aconseguir que les persones arribin al Compartim un Futur. En aquest aspecte la tasca de difusió que fem des dels diferents canals de comunicació és molt important per atraure nous públics al programa.

En aquests moments de confinament a causa de la COVID-19 hi ha hagut un repunt de publicacions a les xarxes. Creus que és una oportunitat per millorar la difusió de recursos i l’especialització de l’equip educatiu?

Durant el confinament moltíssima gent s’ha digitalitzat a marxes forçades. Les xarxes socials, les app de xat o de videoconferència ens han ajudat d’una manera que era impensable fa tan sols dos mesos. Què haguéssim fet sense totes les eines digitals que tenim a l’abast? Com hauríem pogut comunicar-nos amb les persones del nostre entorn? En aquest sentit, des del Compartim un Futur hem sabut donar una resposta àgil i des de la primera setmana de confinament hem aconseguit que un programa eminentment presencial sigui una mica més virtual. Estem molt contents dels resultats perquè estem donant continuïtat al programa i seguim al costat de la gent.

Des del teu punt de vista “digital”, com creus que serà l’educació en general, i concretament l’ambiental, en un futur proper?

Encara que n’hi ha alguns que pensen que el món digital no s’ho menjarà tot com una mena de “Matrix”, estic convençut que això no passarà. Encara estem aprenent a ser éssers digitals i la crisi mundial de la COVID‒19 ens ha permès fer passos molt importants per integrar els beneficis de la digitalització en la nostra societat. Respecte de l’educació, ara estem en un moment d’experimentació de nous models que permetin l’equilibri entre assistir a classe i fer aprenentatge virtual a casa. I pel que fa a l’educació ambiental, res pot substituir l’experiència d’estar en un entorn natural real… El tacte de la terra, respirar l’aire, omplir els ulls de paisatges, sentir el vent en els arbres o el mar, acostar la vista a una flor o un petit animal… Ara per ara, cap recurs digital pot substituir això.

Per acabar, expressa un “desig ambiental” per a les properes generacions.

Que les properes generacions puguin agraïr-nos el llegat que els deixarem: protegir el nostre planeta, salvaguardar la biodiversitat que encara conservem. És la nostra responsabilitat, no tenim alternativa i disposem de molt poc temps. I la crisi de la COVID-19 ha demostrat que quan la humanitat para, la natura es recupera ràpidament. Per tant, hem de ser capaços de deixar de destruir el nostre entorn. I el motiu és ben fàcil d’entendre: no tenim una altra Terra.