Teresa Franquesa, doctora en Ciències Biològiques i màster en Psicologia Social

Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona endegant l’Agenda 21 i l’Agenda 21 Escolar (avui Escoles+Sostenibles) i va dirigir l’àmbit d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat, dins d’Ecologia Urbana.

Està clar que en 40 anys l’educació ambiental ha fet molts canvis. A dia d’avui, és suficient la feina que s’està fent des de l’educació ambiental per transformar la consciència ambiental de la població? On creus que és més important de dedicar els esforços?

Tenim el desafiament del clima i tenim el desafiament de milions de persones que viuen en l’extrema pobresa. Encara som a temps de fer front a aquesta crisi global, però calen canvis estructurals i canvis en els hàbits socials i personals. La responsabilitat d’idear les respostes a la crisi no es pot dipositar només en l’educació, però per contribuir a un canvi cultural tangible i rellevant certament cal una educació diferent de la tradicional. L’educació ambiental per la sostenibilitat ha de substituir l’educació pensada per perpetuar un sistema insostenible.

El CNEA d’enguany està centrat en la cultura de la sostenibilitat. Què es per a tu, exactament, la cultura de la sostenibilitat?

L’entenc com el conjunt de coneixements, valors i pràctiques que ens cal desenvolupar per afrontar els problemes socioambientals que tenim plantejats. Parlar de construir i estendre la cultura de la sostenibilitat és parlar de repensar com vivim i d’innovar per trobar solucions que millorin la qualitat de vida sense degradar el medi ambient i els recursos ni acumular problemes per al futur o per a altres llocs del món.

La cultura de la sostenibilitat ha de ser la cultura pròpia d’una societat madura i responsable, que accepta els límits i desplega solidaritat entre tots els seus membres.

Quin és el missatge més important que t’agradaria compartir en la sessió inaugural del congrés, on participes juntament amb Pablo Meira i Paco Heras?

M’agradaria que entre tots tres tinguéssim l’encert d’establir un bon punt de partida per a un congrés que aspira a establir bases compartides per transitar cap a la cultura de sostenibilitat.

Aquest any es parlarà sobre l’estat de la professió. Està ben reconeguda avui en dia?

Penso que es fa educació ambiental des d’àmbits i contextos diversos, en condicions també força diferents. Però, tenint en compte els anys que fa que es treballa en aquest camp, diria que s’ha avançat poc en la definició de perfils professionals, en la formació específica i en el reconeixement laboral.

L’edició d’aquest any estarà marcada, sens dubte, per la covid-19. Com creus que aquesta pandèmia ha afectat les ja existents crisis climàtica i de la biodiversitat?

Considero que la covid-19 ha accentuat una crisi global ja prou ben instaurada. Tant de bo fos una sacsejada eficient! Em fa por que empitjori el patiment de les persones més vulnerables sense fer gaire pessigolles al sistema.