Joan Carles Fernández, cap de la Secció de Sistemes de la Direcció dels Serveis de Prevenció i Gestió de Residus, DSPGR, de l’AMB i professor associat de l’ETSEIAAT de la UPC.

Ens podries fer una breu presentació de la teva trajectòria curricular i professional?

Vaig estudiar enginyeria industrial a la ETSEIB de la UPC i després vaig estudiar un màster en Prevenció i Gestió Ambiental. Acabat el màster se’m va oferir la possibilitat de fer un doctorat relacionat amb la gasificació de residus que tenia com a al·licient una estada a la Universitat de Sherbrooke (el Canadà). Arribat de la meva estada a l’estranger, i de nou a Barcelona, vaig estar col·laborant  amb l’AMB en la redacció del primer Programa metropolità de gestió de residus municipals 1997-2006, PMGRM, i després vaig treballar en el sector privat com a cap de procés i director tècnic en empreses relacionades amb processos tèrmics i/o de valorització de residus. Actualment soc el cap de la Secció de Sistemes de la Direcció dels Serveis de Prevenció i Gestió de Residus, DSPGR. En paral·lel i des de fa 12 anys, soc professor associat de l’ETSEIAAT de la UPC on imparteixo classes en temes energètics i de projectes d’enginyeria.

A finals de novembre s’ha celebrat la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2020. Creus que aquestes jornades ajuden a conèixer la problemàtica dels residus i a provocar un canvi d’hàbits en la ciutadania?

La Setmana Europea de la Prevenció és una bona eina, ja que se’n deriven actuacions i jornades que són de gran vàlua; però malauradament a aquestes activitats només hi accedeix una part de la població. Per tant, és bàsic que es facin en paral·lel actuacions per fer arribar el missatge de la prevenció a tota la ciutadania. Tant l’educació ambiental com les futures polítiques de pagament per generació, seran bàsiques a fi d’aconseguir la minimització en la generació de residus.

Com penses que ha afectat la irrupció de la covid-19 en la gestió dels residus?

La pandèmia ha posat a prova tot el sistema de recollida i gestió de residus. Voldria destacar la capacitat dels serveis de recollida municipals i del nostre Servei per afrontar uns moments tan difícils i assegurar que el model de gestió dels residus municipals funciona. És rellevant el treball conjunt entre la DSPGR de l’AMB amb els concessionaris per coordinar amb agilitat els canvis necessaris per tal de mantenir la qualitat del servei.

Addicionalment, el període de la covid ens ha aportat informació bàsica i rellevant sobre la generació de residus dels sectors de la restauració i del turisme per comparació amb el conjunt de les recollides selectives. Sens dubte, aquestes dades seran bàsiques per planificar futures actuacions per assolir els objectius fixats.

El PREMET25 (Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025) descriu uns escenaris de treball per l’assoliment dels objectius de reducció i reciclatge. Creus que les línies d’actuació i les mesures concretes permetran arribar als objectius establerts? Quines són per a tu les més importants i significatives?

Fins avui, l’èxit del sistema de recollida selectiva plantejat es basava en la bona voluntat i conscienciació de la població. Aquest model no incentivava de forma significativa i objectiva la ciutadania que feia correctament la selecció dels residus generats i/o feia prevenció. Tot això canviarà amb l’Acord metropolità cap al residu zero, que ha estat subscrit per l’AMB, l’Agència de Residus de Catalunya i els 36 municipis metropolitans. En aquest pacte, els municipis es comprometen abans del 2025 a implantar sistemes de recollida de residus comercial i domèstica individualitzada mitjançant el porta a porta o el tancament de contenidors. Aquests mecanismes es consideren l’eina clau per avançar vers el pagament per generació, que serà fonamental per assolir un 55 % de reciclatge a l’any 2025, objectiu del PREMET25.

La gestió de residus municipals és un tema incorporat al currículum dels centres educatius i força implantat en el dia a dia dels municipis. Així i tot, sembla que encara no es veu una milloria clara en relació amb els esforços. Com creus que l’educació ambiental pot ajudar a incrementar els índexs de prevenció i/o separació de materials en origen?

Personalment diria que l’educació ambiental és una de les actuacions més importants perquè els estudiants prenguin consciència de la necessitat de fer prevenció de residus i recollida selectiva. La joventut ha d’actuar com a catalitzador dels canvis d’hàbits i de costums a les seves llars, i així reduir els impactes ambientals i millorar la qualitat de vida de les nostres ciutats.

Des del meu punt de vista, el gran problema és que estem intentant transmetre el missatge seguint el model habitual de l’ensenyament basat en la relació docent-alumne. Aquest procediment clàssic és difícil d’interioritzar per la majoria d’estudiants, que s’ho prenen com una activitat escolar més. Serà un repte, per part de tots, aconseguir revertir el model educatiu i difondre els conceptes amb activitats on l’alumne canviï de rol i descobreixi per si mateix la repercussió de les seves accions i els seus hàbits en matèria de residus.

L’AMB construirà a Viladecans un centre de producció de biofertilitzant i adobs. El circuit per a visites educatives està previst. Quines creus que són les línies principals que caldrà destacar en aquestes visites?

En aquesta instal·lació caldria destacar dues línies bàsiques: l’agronomia i l’energia.

En referència l’element agronòmic, la nova planta de biofertilitzants i adobs és una excel·lent oportunitat per transmetre la circularitat no només de la matèria orgànica, sinó de la resta de nutrients com són el nitrogen i el fòsfor, que són essencials per al creixement de les plantes. Respecte a aquest punt, la instal·lació serà capdavantera a escala estatal.

Per altra banda, en relació amb l’element energètic, la planta podrà ser un instrument per mostrar el potencial de tres energies renovables com són la fotoelectricitat,  l’energia eòlica i el biometà generat a partir de la digestió anaeròbia dels residus orgànics.

Per acabar, expressa un “desig ambiental” per a les properes generacions.

El meu desig seria que les següents generacions siguin prou intel·ligents i valentes per fer un salt en la prevenció i gestió integrada dels residus de diversos sectors (agrícola, ramader, forestal, industrial, tractament d’aigües residuals i residus sòlids urbans) aprofitant sinergies, reduint la petjada de carboni conjunta i permetent no només la circularitat completa dels seus components com a recursos sinó la recuperació del nostre planeta com un espai natural més sostenible.