Míriam Artacho i Isaac Giner, pescadors de la zona del Maresme i propietaris del compte d’Instagram @masquepescadores.
- Ens podríeu fer un petit resum de qui sou, a què us dediqueu i des de quan?
Em dic Míriam Artacho i el meu marit, Isaac Giner. Els dos tenim la mateixa titulació, de Patró de Pesca Polivalent, i tots els títols complementaris que el govern exigeix professionalment, com el de primers auxilis al mar, ràdio i altres. Tot i això, l’Isaac ara mateix no pot exercir de patró a causa d’un glaucoma, però els dos seguim pescant junts i jo porto la barca. És molt difícil dir quant fa que l’Isaac es dedica a la pesca. Ell és fill, net i besnét de pescadors i des de petit ha acompanyat el seu pare a la barca. Quan va tenir l’edat mínima, la pesca es va convertir en la seva professió. En el meu cas és més senzill, ja que al novembre va fer tres anys.
- En quina zona normalment pesqueu? Quina és la vostra pesca objectiu? Però què acabeu pescant també?
El nostre vaixell té base de pesca a Arenys de Mar, així que pesquem a la zona del Maresme. És una embarcació petita, no arriba a fer 12 metres d’eslora, així que no ens allunyem gaire de la costa. Ens dediquem a la pesca d’arrossegament. Consisteix en deixar caure una xarxa al fons del mar i arrossegar-la a baixa velocitat pel fons marí de manera que acabem pescant tot el peix que entra a la xarxa. El més comú es agafar rap, roger, lluç, pop, canana, calamar i besuc, entre d’altres. Però també acabem “pescant” molts residus. L’Isaac ja hi estava acostumat, però jo em vaig quedar sorpresa de la quantitat de brossa que recollíem amb el peix. Per aquest motiu, al març d’aquest any vaig obrir un compte a Instagram (@masquepescadores) per compartir amb les persones la realitat del fons marí.
- Quins són els residus que més hi trobeu? Heu vist una evolució en els últims mesos en el tipus de residus i la quantitat?
Doncs hi trobem de tot. Hi trobem molts plàstics de diferents tipus (ampolles, testos, etc.), eines de jardineria, aspersors, pneumàtics, talls de canonades, taules, cadires, cubells, matalassos, joguines, llaunes… També recollim articles d’higiene: compreses, preservatius i sobretot tovalloletes. I des de fa uns mesos va aparèixer un residu nou: les mascaretes. La veritat és que pensava que a mesura que anàvem traient residus del mar n’aniríem trobant menys amb el temps, ja que els pescadors tenim un “camí” traçat per on sempre hem d’anar. Però la realitat és que el volum no disminueix, sinó que va augmentant.
- Què en feu dels residus que trobeu?
Acumulem les deixalles en un racó de la barca. En aquests moments és quan aprofito per fer una foto i penjar-la al compte d’Instagram. Quan arribem al moll les baixem i les llencem en un contenidor del port especial per a residus que trobem al mar.
- Quina penseu que seria la solució per tal que els residus no arribin al mar i també per netejar els que hi ha actualment?
Després de veure aquesta realitat, personalment em sento molt impotent. L’única manera és que les persones tinguin un compromís 100 % amb aquesta qüestió i que no llencin residus al vàter, ni al mar, ni a les rieres, etc. Però per netejar els que hi ha ara actualment penso que és molt complicat.
- En el vostre compte d’Instagram hi pengeu moltes fotos amb els residus que acabeu “pescant”. Quin és el missatge que voleu transmetre a la ciutadania?
Hi ha la famosa frase feta en castellà que diu ojos que no ven, corazón que no siente... Per això espero que si les persones veuen amb els seus propis ulls el que ens trobem cada dia, potser ho poden “sentir” i això els pot fer reaccionar. De fet, un dia que vam treure moltíssima brossa vaig fer un post i vaig escriure: “si moltes barques, cada dia, estem fent aquesta segona feina d’escombriaires del mar i no acabem mai, a quina velocitat estan entrant les deixalles?”. El que vull transmetre és que els humans estem destruint l’ecosistema marí i hem de posar-hi remei al més aviat possible. No podem seguir així.
