Ens podries fer una breu presentació de la teva trajectòria curricular i professional?

Vaig llicenciar-me en Ciències Ambientals a la Universitat de Girona, i després vaig cursar un postgrau en participació ciutadana a la UAB. Durant 7 anys vaig treballar com a tècnica municipal de medi ambient en un petit municipi del Baix Penedès. Paral·lelament, durant aquest temps també vaig dedicar-me a l’àmbit de l’urbanisme sostenible (informes ambientals i processos participatius), fins que vaig entrar a treballar a l’Ajuntament de Badalona, on vaig estar-hi 2 anys, i ja em vaig orientar a l’àmbit de l’educació ambiental. Des de fa sis anys soc tècnica del Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic de l’AMB, i duc a terme projectes educatius i participatius als parcs i les platges metropolitans.

Quins tipus d’activitats i projectes coordineu al Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic de l’AMB? En quins projectes, activitats o recursos treballareu properament?

El Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic gestiona 51 parcs i totes les platges des de Castelldefels fins a Montgat. L’equip del qual formo part portem a terme el programa d’aprenentatge als parcs i les platges metropolitans anomenat Aprenem a la Xarxa, que inclou diferents projectes adreçats al públic escolar, familiar i adult.

Els objectius principals del programa són donar a conèixer els valors socioambientals dels parcs i platges metropolitans, promoure el vincle amb la població i aprofitar-los com a espais d’aprenentatge. Per això oferim tota una programació d’activitats per fer amb famílies a les 40 Jugatecambientals, un cicle d’activitats anual adreçat a tot tipus de públic, que organitzem amb el Museu de Ciències Naturals (Cicle d’activitats als parcs i platges metropolitans), i tot un seguit d’activitats i projectes educatius adreçats als centres educatius i entitats. Concretament, pel que fa l’àmbit educatiu, oferim una quinzena d’activitats als parcs i a les platges dins del programa Compartim un Futur, i una línia de suport per desenvolupar projectes participatius, basats en la metodologia ApS i servei comunitari.

Els parcs i les platges són per si mateixos espais naturals propers a les persones, per tant ja són d’entrada un bon marc de treball per a l’educació ambiental. Des de fa uns anys, però, el Servei treballa per millorar la biodiversitat d’aquests espais (Pla de millora de la biodiversitat dels parcs i platges metropolitans). I treballar en aquest marc d’actuació és un privilegi. Podem explicar per què naturalitzem els llacs, per què és important escollir la vegetació per atraure pol·linitzadors i/o per crear confort tèrmic, per què col·loquem hotels d’insectes i refugis de biodiversitat, la funció de les caixes niu i les menjadores, el paper de les dunes per fer front a la regressió litoral… I podem explicar-ho de manera puntual, en activitats guiades on facilitem l’aprenentatge, o bé també fent un pas més i oferint la possibilitat d’implicar-se en el manteniment, en el seguiment de l’evolució, en la difusió del valor que tenen… (a través dels projectes participatius/ApS).

A més, personalment m’agrada molt com els companys dins del seu dia a dia de la gestió dels parcs tenen en compte oferir a les escoles que participin: quan fan la reposició d’arbres i de plantes arbustives o quan col·loquen refugis de biodiversitat, per exemple, “esperen” a saber si hi ha alguna escola, institut o entitat a prop interessada a participar en l’acció. Aquestes són petites intervencions, però que per als infants poden ser grans experiències. A més, els alumnes interaccionen amb els jardiners del parc, i això visualitza la seva feina i pot ajudar també a fer que els més joves es responsabilitzin en la conservació de l’entorn.

En totes les activitats i projectes que oferim, intentem que la part vivencial i experimental tingui un pes important. I en el fons, el que ens mou també és pensar que aquests espais públics tenen una funció social important de dinamització i d’espai de trobada dels barris i municipis, i que amb aquests programes fomentem la pertinença.

Segons el teu punt de vista, diries que la pandèmia ha afectat (o hauria d’afectar) la manera de fer educació ambiental per part de les administracions?

S’han sentit moltes veus que recorden la importància d’aprofitar els recursos a l’aire lliure que poden estar a l’abast dels centres educatius. L’educació a fora de l’aula pot enriquir el coneixement pel fet de fer-lo més vivencial i saludable. Crec que caldria oferir més suport als centres educatius per poder fer més activitats i projectes a l’exterior: espais, recursos, materials, suport tècnic… Posar totes les facilitats possibles perquè els nens surtin i aprenguin a l’exterior. Que s’hi impliquin totes les administracions possibles. Nosaltres intentem posar un petit gra de sorra en aquesta línia, dins del projecte Escoles a prop.

En general, crec que s’hauria de parlar més sobre el que diuen molts experts: que aquesta pandèmia —així com d’altres que podrien venir— està causada per la pressió que fem als espais naturals, per la pèrdua de biodiversitat i pel canvi climàtic. Ja que ho estem vivint en pròpia pell, és un bon moment per parlar-ne i per debatre què ens ha portat fins aquí i què podem fer per evitar-ho. A més, a escala local durant el confinament hem observat com l’aire de les ciutats era més net, com la vegetació ha aparegut pertot arreu… i també n’hem viscut la part negativa: les desigualtats entre les persones per fer front aquesta situació. Són coses que ens han de remoure i que cal parlar-ne i trobar estratègies per ser crítics, per canviar-les.

Quina penses que és la clau per tal que les persones respectin i conservin l’entorn i facin canvis d’hàbits permanents en la seva vida?

Com sempre es diu, conèixer és estimar i, per tant, és responsabilitzar-nos per conservar. I per això no cal anar lluny: podem conèixer l’espai natural més proper que tenim dins la mateixa ciutat, podem descobrir que ens ajuda a viure més saludablement, que són reserves de biodiversitat, que ajuden a la qualitat de l’aire… I això podem fer-ho generant experiències i emocions: hi ha molts bons educadors ambientals que saben explicar-se i faciliten la interacció i l’aprenentatge, però que també estan atents al que passa en aquell moment precís per captar l’atenció i transmetre. Una caixa niu on hi ha un niu fet, unes mallerengues a les menjadores, observar els nius d’abelles solitàries dels hotels d’insectes…

Per acabar, expressa un “desig ambiental” per a les properes generacions.

Que els infants i joves creixin en un entorn on el pensament crític hi sigui sempre present, que sigui natural qüestionar-se les coses i lluitar per transformar les desigualtats ambientals i socials. Que els moviments juvenils que ara apareixen vagin en augment i que se’ls escolti, que remoguin consciències i provoquin canvis.