MERCÈ ACEVES

• Explica breument la teva formació, trajectòria professional i les tasques que realitzes dins la Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua.

Soc llicenciada en Químiques per la UB, tinc un màster en Enginyeria i Gestió Ambiental per la UPC  i vaig fer el doctorat al Departament de Química Ambiental del CSIC. Porto la Direcció Tècnica del Servei de Laboratori de l’AMB, especialitzat en l’anàlisi de mostres ambientals.

• Quin tipus de mostres analitzeu al Laboratori de l’AMB?

Al Laboratori s’analitzen totes les mostres que la Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua consideri necessàries per al control del cicle integral de l’aigua, des dels abocaments de les indústries i els col·lectors fins a la sortida de les EDAR i fins al control de les aigües regenerades per a la seva reutilització en els diferents usos: ambientals, agrícoles, industrials, etc. A banda d’això, també s’està col·laborant amb altres serveis com el de Prevenció de Residus o Espai Públic per al control de la qualitat ambiental de les instal·lacions de l’AMB i s’està participant en diferents projectes a escala europea per impulsar l’economia circular, tant en el camp de l’aigua com en el dels residus.

• Durant la pandèmia van haver-hi diverses notícies que deien que es podia detectar el coronavirus a les aigües residuals. Amb quina freqüència s’analitzen aquestes aigües per detectar la presència d’aquests i d’altres virus? Les dades obtingudes de les analítiques són accessibles a la població?

L’AMB ha col·laborat amb les diferents iniciatives promogudes per l’Agència Catalana de l’Aigua, el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico o la Comissió Europea per a la vigilància dels nivells d’ARN (fragments del virus SARS-CoV-2 presents a les aigües residuals) que arriben a les depuradores d’aigües residuals i que serveixen d’indicador del nivell d’incidència de la covid a les diferents zones de l’Àrea Metropolitana, incloent-hi tant els casos simptomàtics com els asimptomàtics, de difícil control a través de proves mèdiques. Les dades de la campanya promoguda per l’Agència de Salut Pública de Catalunya en col·laboració amb l’ACA es poden trobar a l’enllaç https://sarsaigua.icra.cat/.

• Els microplàstics són un contaminant del qual se’n parla molt darrerament i que dins el Compartim un Futur es treballen en les activitats que es fan a les platges i en alguns projectes d’aprenentatge servei. Des del Laboratori creieu que caldria abordar aquest problema més a fons per conscienciar la població del perill ambiental i de salut que suposa?

Quan es parla de microplàstics es fa referència a partícules de plàstic inferiors a 5 mm que, per la seva mida, són molt fàcilment dispersades i poden entrar a la cadena tròfica. Això és especialment preocupant en l’ecosistema marí, amb la lenta degradació de materials plàstics exposats al medi i la fàcil dispersió. No obstant això, també cal parlar de micro o nanopartícules de plàstic utilitzades en productes industrials com cosmètics, productes de neteja, d’higiene personal, pintures, etc. Són partícules microscòpiques que surten de les EDAR a través de l’aigua o els fangs. Si aquests fangs són utilitzats amb finalitats agrícoles, acabaran contaminant el sòl. La millor manera d’evitar la contaminació per plàstics es minimitzar-ne l’ús i fer-ne un tractament correcte per evitar la dispersió al medi.

També cal parlar de micro o nanopartícules de plàstic (…). Són partícules microscòpiques que surten de les EDAR a través de l’aigua o els fangs. Si aquests fangs són utilitzats amb finalitats agrícoles, acabaran contaminant el sòl.

MERCÈ ACEVES

Pel que fa als productes com el bisfenol A o alguns ftalats (el DEHP) afegits en la composició d’alguns plàstics o teixits per donar més flexibilitat i plasticitat, cada vegada hi ha més conscienciació per no utilitzar-los i buscar productes alternatius, atès que ja hi ha normatives que en fixen uns valors màxims a l’aigua.

• Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.

Que s’avanci en l’ús d’energies alternatives i de productes ambientalment més sostenibles.

CARME JOVÉ

• Explica breument la teva formació, trajectòria professional i les tasques que realitzes dins la Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua.

Soc llicenciada en Biologia per la UB i tinc un màster en  Gestió Integral de l’Aigua per la UPC. Abans de començar els estudis de Biologia vaig fer un mòdul professional de medi ambient, de tècnic especialista de plantes de tractament d’aigües, i vaig tenir la sort de col·laborar en el que llavors es coneixia com Servei de Policia de Rius d’Aigües de Barcelona. El 1992 començo a treballar en la inspecció amb un pioner en el tema del control dels abocaments, Rafa Mantecón. Des de llavors, ara fa ja 30 anys, que la meva feina ha estat sempre relacionada amb la inspecció i control dels abocaments industrials. Actualment soc cap de Secció d’Inspecció del Servei de Sanejament i Inspecció, i les tasques que portem a terme l’equip d’inspecció passen pel control del cens industrial, les inspeccions i presa de mostres de les aigües abocades per les indústries, el control d’episodis de contaminació i el control de la qualitat de l’aigua residual de la xarxa de sanejament, abans que entri a les depuradores metropolitanes.

Aquest control implica també el seguiment dels incompliments de la normativa vigent i, per tant, la proposta de les sancions corresponents a les empreses que no compleixen els límits d’abocament establerts.

• Quin volum d’empreses inspeccioneu per al control dels abocaments?

Tenim un cens d’empreses actives de l’ordre de 6.700, que classifiquem segons el seu potencial contaminant, que determinarà el nombre d’inspeccions que els fem, de manera que les que poden contaminar més són les que més inspeccionem. En un any fem aproximadament 800 inspeccions, en què es prenen aproximadament 500 mostres d’aigües residuals que són analitzades pel Laboratori de l’AMB. A més a més, prenem unes 850 mostres de la xarxa de col·lectors metropolitans que també s’analitzen de manera sistemàtica. Aquestes mostres són molt importants per detectar focus de contaminació industrial que a vegades no trobem a les inspeccions.

• En quin punt del sanejament de les aigües residuals es prenen les diferents mostres?

Els punts de mostreig de les aigües residuals varien en funció del tipus d’inspecció que es fa. Quan fem una inspecció en una indústria mostregem les aigües residuals que genera l’empresa, abans que arribin a la seva connexió al clavegueram. Ens hem d’assegurar que la mostra recollida és representativa únicament de l’empresa inspeccionada. Per altra banda, quan fem control del que ens arriba a les EDAR, mostregem diferents punts dels col·lectors metropolitans o de la xarxa de clavegueram municipal i les entrades i sortides de les EDAR. Moltes vegades, en el seguiment d’episodis de contaminació també hem de mostrejar punts de sobreeiximents a rieres o al marge del riu.

• Creus que el teixit industrial, després de tants anys de regulació administrativa dels abocaments, ha internalitzat els costos de depuració de les seves aigües residuals?

El teixit industrial metropolità es caracteritza per un tipus d’empresa petita i mitjana, la majoria del sector metal·lúrgic, tallers mecànics, indústria de l’alimentació, etc., que a diferència d’algunes de les nostres empreses grans, sobretot químiques o farmacèutiques, no han internalitzat els costos de depuració.

Moltes empreses encara no tenen una visió del cicle integral de l’aigua. Per tant, potser intenten reduir-ne el consum, però no gestionen els seus abocaments. Per a moltes d’aquestes activitats, els sistemes de depuració són un extra del qual prescindeixen si els suposa un sobreesforç econòmic.

• Com explicaries a un participant jove del Compartim un Futur la importància de les tasques d’inspecció i control des de l’Administració?

Durant tots aquests anys de normatives, he comprovat, tristament, que sense la pressió inspectora i sobretot sancionadora de l’Administració, les empreses no considerarien necessari invertir en processos de millora, optimització de recursos i depuració de les aigües residuals i precisament revertir això seria el meu desig mediambiental per a les generacions futures….

Hem d’injectar en l’ADN dels joves la inquietud de conèixer el que aboquem als nostres rius i mars. Hem de fer més transparents les nostres clavegueres.

CARME JOVÉ

• Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.

M’agradaria que els joves que s’hagin d’incorporar al mon laboral fossin conscients que tots els actes que fem tenen conseqüències i que el medi ambient no és cap excepció. Tot allò que produïm, que fabriquem o que manipulem pot tenir efectes sobre nosaltres o sobre el medi, i per tant hem d’injectar en l’ADN dels joves la inquietud de conèixer el que aboquem als nostres rius i mars. Hem de fer més transparents les nostres clavegueres.

ALEXANDER PRADA

1. Explica breument la teva formació, trajectòria professional i les tasques que realitzes dins la Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua.

Soc enginyer tècnic industrial, especialitat en Química Industrial i màster en Enginyeria Ambiental per la UPC i graduat en Enginyeria en Organització Industrial per la UNIR.  Vaig començar la meva trajectòria professional en el sector de l’aigua en el Servei d’Inspecció i Control Ambiental de l’EMSHTR (actual AMB) fins que vaig passar a fer tasques relacionades amb el sanejament. Actualment soc cap de Secció de Sanejament del Servei de Sanejament i Inspecció, i ens ocupem de portar el control tècnic i econòmic de l’explotació de les EDAR, de les reposicions i millores que són necessàries perquè funcionin de manera òptima i de les noves inversions que hi ha previstes. També es controlen les incidències que puguin tenir.

• Una de les activitats estrella del Compartim un Futur és la visita guiada a una EDAR (estació depuradora d’aigües residuals) metropolitana. Ens podries explicar quantes EDAR estan en funcionament al territori metropolità i per què no hi ha EDAR a cada municipi?

Al territori metropolità hi ha 7 EDAR: Gavà, Begues, Besòs, el Prat de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat i Vallvidrera. Aquestes instal·lacions donen servei a més de 3 milions de persones. A més, també donen servei al sector industrial i de serveis.  Tractar l’aigua de manera conjunta permet tenir unes instal·lacions amb més capacitat. Això significa que s’estalvien recursos i que es necessita menys superfície per tractar l’aigua que no pas si hi hagués una depuradora per a cada municipi.

• Quins punts destacaries per animar la ciutadania a visitar una EDAR?

Visitar una EDAR és una experiència molt interesant. Sobretot ens serveix per comprendre com funcionen i per saber per què són importants per a la conservació del medi natural: l’aigua que s’hi tracta surt amb prou qualitat per poder ser retornada a riu o al mar. Si no la depuréssim, no la podríem abocar.

Durant la visita també es veu l’impacte que tenen alguns residus, com per exemple les tovalloletes, que arriben a les depuradores perquè no se n’ha fet una gestió adequada.

• També ets responsable del seguiment de les ERA (estacions de regeneració d’aigua). Quina és la seva funció? Quins usos té l’aigua que se n’obté? Per què es diu que l’aigua regenerada pot ser un recurs molt valuós per a l’adaptació al canvi climàtic?

Les ERA són instal·lacions complementàries a les EDAR. El que fan és un tractament encara més intensiu a l’aigua que surt de les depuradores. L’aigua que en surt es pot retornar al medi, però a més a més, té prou qualitat per a altres usos: ús domèstic (recàrrega de WC), ús industrial, recàrrega d’aqüífers i altres usos ambientals.

Tenir aigua regenerada és important, especialment en un moment en què es preveuen greus episodis de sequera, ja que es podrà utilitzar per a usos que no requereixin una qualitat d’aigua potable, però que sí que necessiten aigua d’alta qualitat.

ALEXANDER PRADA

Tenir aigua regenerada (que és com se’n diu que l’aigua que surt d’una ERA) és important, especialment en un moment en què es preveuen greus episodis de sequera, ja que es podrà utilitzar per a usos que no requereixin una qualitat d’aigua potable (la que fem servir per beure o cuinar), però que sí que necessiten aigua d’alta qualitat.

• Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.  

M’agradaria que fossin conscients de la importància del sanejament per a les societats desenvolupades i la sort que tenim de gaudir-ne, a diferència d’altres regions del món. Que és un servei que funciona 24 hores al dia i mai no es pot permetre el luxe de deixar funcionar, i que justament quan funciona com toca, no ens adonem que existeix.

Pel que fa a l’aigua regenerada, que siguin capaços de valorar l’aigua per la seva qualitat i no pel seu origen.