El divendres 30 d’abril vam fer una nova trobada de formació sobre perspectiva de gènere i inclusiva per a l’equip educatiu del programa. També vam aprofitar per convidar l’equip d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental i els tècnics d’Espai Públic. Unes 20 persones vam aprendre estratègies de participació inclusiva i vam aprofundir sobre la relació entre el gènere i el medi ambient en el cicle de l’aigua, el canvi climàtic i l’energia, la mobilitat, els recursos i residus i la salut ambiental. Aquest contingut nou s’ha incorporat als guions de les activitats educatives i els projectes d’aprenentatge servei (ApS) i servei comunitari (SC) ambientals i a la resta de recursos didàctics.
Per aconseguir una participació equitativa i activa a les activitats independentment del gènere, l’origen, la classe social i les capacitats diverses es va parlar d’estratègies com l’ús de l’humor, organitzar grups mixtos, Word cafè per a tothom (reflexions pròpies i diàleg compartit sobre un tema), Philips66 (grups de sis persones per a sis temes en rondes de sis minuts, en què el vocal recull les aportacions i es posen en comú totes les visions), participació escrita… entre d’altres.
El contingut socioambiental interpel·la millor quan és més significatiu i fa visible les diverses realitats. A tall d’exemple, l’escassetat d’aigua als països del sud del planeta limita l’accés als estudis a nenes, joves i adultes, ja que principalment són les que van a buscar l’aigua (i els aliments), cosa que demana dedicar-hi un temps que després no poden dedicar a la formació. Al nord, les decisions sobre el consum d’aigua afecten les tasques de cura de la llar i de les persones (rentadores, neteja, dutxes, anar a comprar…).
El canvi climàtic provoca migracions, que, en el cas de les nenes i dones, suposen un risc més elevat de patir agressions físiques durant el trajecte (incloent-hi violacions) i també un cop són al lloc d’arribada. A més, tenen més difícil l’accés a l’escolarització, cosa que al seu torn implica menys possibilitats de millora sociolaboral. El sistema energètic actual al sud se sustenta en l’extracció de combustibles fòssils. Algunes de les tasques necessàries per obtenir-los les duen a terme criatures i dones, que ho han de fer forçosament i per un sou molt baix. Al nord, on les dones continuen decidint sobre com gastar el pressupost familiar (menjar, neteja familiar, casa, roba, cures, anar a comprar) l’increment del preu de l’electricitat fa que calgui reajustar els moments per fer aquestes tasques i la manera de fer-les, així com aguditzar l’enginy per poder estalviar. La pobresa econòmica i la pobresa energètica estan feminitzades.
Pel que fa a la contaminació de l’aire, el gènere també és un component diferencial, ja que hi ha espais tancats a la llar, principalment la cuina, on encara la dona hi és més present, cosa que afecta negativament la seva salut. Així mateix, la contaminació de l’aire afecta la salut reproductiva d’homes i dones, i també el creixement i desenvolupament de les criatures.
A més, s’incorporen als indicadors quantitatius i qualitatius del programa aspectes de gènere. Per exemple, en el cas de les enquestes de satisfacció de les activitats, s’incorpora la resposta “no binari” per garantir el dret de tothom (treballadors i participants) i recull en quin grau l’educador o educadora ha aconseguit una participació equitativa i si hi ha hagut alguna incidència per aspectes de gènere, d’origen i de capacitats. Aquesta inclusió permetrà que el programa aprofundeixi en la qualitat de les activitats i dels projectes educatius. Us enllacem la presentació per si és del vostre interès.