Es van alliberar 3 exemplars de merla blava a l’antic dipòsit de residus de la Vall d’en Joan, en procés de restauració per part de l’AMB
Guardes forestals del Parc del Garraf van alliberar divendres 30 de juny tres exemplars de merla blava (Monticola solitarius) a l’antic dipòsit controlat de la Vall d’en Joan, un espai que des del 1974 fins el 2006 va rebre 26,6 milions de tones de residus, i que en els darrers anys està sent recuperat ecològicament per l’AMB.
Els tres ocells, rescatats com a pollets, han crescut i s’han refet durant 7 setmanes al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa i a la seu de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA). Procedien d’un niu que havia caigut i que els agents rurals van trobar el 10 de maig al polígon Sud Magarola, d’Esparreguera. Davant la impossibilitat que els pares poguessin continuar criant els polls, van ser traslladats al Centre de Torreferrussa, on els van alimentar fins que es van convertir en polls volanders. Posteriorment, van ser traslladats a l’ADEFFA perquè agafessin musculació i per complementar-ne la criança fins a poder-los alliberar.
La merla blava es distribueix típicament en sectors muntanyencs de clima mediterrani, especialment en indrets secs, termòfils i amb relleu accidentat, tant d’interior com en penya-segats marins. És una espècie habitual a les pedreres, tant si estan actives com si no, i en zones sense un entorn rocós abrupte pot arribar a ocupar edificis com masos, corrals, runes i fins i tot edificis en nuclis urbans.
Espai amb una gran diversitat d’ocells
La clausura i el segellament de l’antic abocador, dels quals l’AMB ha dut a terme el projecte i les obres, així com la restauració de l’enclavament, actualment en marxa, han estat un repte en matèria de recuperació ecològica per al territori metropolità ja que han servit per reclamar un espai natural emmarcat en el Parc del Garraf i l’han convertit, a més, en un exemple d’economia circular, per la seva capacitat d’aprofitar el biogàs resultant dels residus i convertir-lo en energia.
Aquest entorn s’està transformant, un cop finalitzades les obres de clausura, en un espai amb una gran diversitat d’ocells, perquè és un espai obert seminatural. La dominància dels espais oberts, coberts per herbassars i no per vegetació arbustiva i arbòria, permet que moltes espècies d’ocells hi trobin aliment i, fins i tot, un lloc per criar.
Actualment, ja s’hi ha detectat la presència de fins a 57 espècies, entre les quals destaquen, per la seva raresa o interès, el botxí (Lanius meridionalis), l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata), el tallarol trencamates (Sylvia conspicillata), la merla roquera (Monticola saxatilis), la merla blava (Monticola solitarius), la cogullada fosca (Galerida theklae) o el bitxac comú (Saxicola torquatus).
