- Explica breument la teva formació, trajectòria professional i quines tasques fas a l’Ecoparc de Montcada i Reixac
Soc ambientòloga, especialista en gestió ambiental i amb un màster en PRL. Des que vaig acabar d’estudiar la carrera a la UAB vaig començar a treballar amb residus. Primer en una empresa privada del sector automobilístic i, posteriorment, en una empresa de gestió de residus municipals, com a cap de Medi Ambient, Qualitat i PRL a l’Ecoparc 2 (el de Montcada i Reixac), en la qual he treballat fins avui (un total de 17 anys). Per mi va ser un somni començar a treballar aquí, un lloc que jo vaig visitar durant els meus estudis, que acabaven d’inaugurar, que em deixava bocabadada i que seria un avenç en la gestió de residus, i poder treballar aquí i com a cap de Medi Ambient, Qualitat i Prevenció… no m’ho podia creure!
Lidero tota la gestió ambiental de la planta en tots els seus factors: aire, aigua, sòls, etc., i, a més, soc la responsable de gestionar de la prevenció de riscos laborals de l’empresa, és a dir, d’implantar polítiques que assegurin una bona gestió ambiental de l’empresa i que assegurin la protecció dels treballadors en el desenvolupament de les seves tasques.
- Podries explicar-nos breument quin és el paper d’un ecoparc en una gran àrea metropolitana com la de Barcelona?
El paper d’un ecoparc és evitar que el residus generats pels ciutadans acabin directament a un abocador o a una planta de valorització energètica sense poder treure’n cap profit. La nostra feina és recuperar el màxim de materials possible per valoritzar-los i evitar que acabin en plantes finalistes sense cap ús. El nostre objectiu es millorar cada cop més, ser més eficients en la separació i recuperació, i incorporar assíduament noves tecnologies del sector que ens ho permeten. Tot i que la situació ideal seria reduir la generació dels residus, mentre treballem en aquest objectiu, plantes com la nostra fan que com a mínim es pugui recuperar gran part d’aquests residus i que tinguin una segona vida o ús.
- Quins productes i subproductes s’obtenen després que els residus que llencem als contenidors passin per l’Ecoparc 2?
Doncs a l’Ecoparc-2 s’obtenen diferents materials que es posen a disposició de valoritzadors finals. Són principalment diferents tipus de plàstic, brics, vidre, ferro i alumini. A més cal sumar-hi que amb la part biogènica fem energia elèctrica, que és suficient per abastir-nos i per posar a la xarxa l’excedent com a energia verda procedent de la biometanització de residus municipals. De la part orgànica excedent també generem fertilitzant, que s’aplica directament als camps agrícoles.
Per tant, del que es considera un residu dins del contenidor, quan aquest arriba aquí es transforma en un material valoritzable: matèria primera per a altres usos, energia elèctrica o bé fertilitzant.
- Fins a quin punt creus que és important l’educació ambiental per aconseguir un canvi d’hàbits? Com penses que podríem arribar millor a la ciutadania?
Doncs jo crec que l’educació ambiental és bàsica per reduir la generació de residus. Cada vegada és mes evident la necessitat de canviar els hàbits de la societat per assegurar-nos un planeta sa, i això passa per descarregar-lo també de residus. L’educació ambiental es necessària per formar i informar la gent que els petits canvis en la nostra vida diària que permeten una reducció d’envasos de consum, un reaprofitament dels recursos i una reutilització poden tenir un gran efecte positiu per a la sostenibilitat del nostre planeta.
Jo cada vegada veig més gent jove anar a comprar amb bosses reutilitzables i amb malles per a la fruita i verdures. Els veig utilitzar envasos reutilitzables com ampolles o carmanyoles, i això em fa goig. Realment, és gràcies a l’educació ambiental, ja que des de petits estem aprenent bons hàbits.
- Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.
Que no triguem gaire de temps a aconseguir un canvi d’hàbits significatiu que permeti reduir la generació de residus, incrementar la reutilització i el reciclatge. Que la prevenció de residus sigui inherent a la nostra societat, en els nostres hàbits. Que siguem responsables en les nostres accions diàries, com anar a comprar o separar les deixalles a casa, sense que sigui un esforç.
En aquest marc, desitjar que la legislació continuï anant en aquesta direcció, i que els grans productors també incorporin en les polítiques la reducció d’envasos innecessaris, i que utilitzin materials més sostenibles.