1. Explica breument la teva formació i trajectòria professional.

Soc enginyer tècnic agrícola i a l’inici de la meva carrera professional vaig treballar com a tècnic de camp per a una multinacional americana de llavors, fent assajos per tota la vall de l’Ebre. Vaig tornar a Barcelona per canviar totalment d’àmbit laboral: treballava en una consultoria fent expropiacions en terrenys agrícoles per a l’Administració. Després vaig fer les mateixes tasques a EMSSA, una empresa 100 % de l’antiga Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus (EMSHTR), i en aquesta etapa em va conèixer el cap del Servei de Patrimoni de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB i em va reclamar per treballar amb ell l’any 1996. Del Servei de Patrimoni vaig passar al de Promoció i Conservació de l’Espai Públic i, finalment, des de fa 12 anys, a la Direcció de Serveis de Prevenció i Gestió de Residus.

2. Quines tasques fas actualment a l’AMB, a la Direcció de Serveis de Prevenció i Gestió de Residus?

En el dia a dia faig tasques de manteniment de la base de dades del programa de gestió de residus. Diàriament ens arriben dades de les nostres plantes, i d’altres que no són nostres però en les quals els municipis metropolitans també descarreguen algun tipus de residu. Són moltíssimes dades i sempre hi ha errades que s’han de corregir en coordinació amb les plantes i amb els municipis.

També faig les declaracions mensuals d’entrades i sortides de les nostres plantes que tracten fracció orgànica o fracció resta al programa de l’Agència de Residus de Catalunya, i la declaració anual de la resta de plantes i deixalleries.

Els primers mesos de l’any confecciono el full de càlcul que conté totes les dades de residus de l’AMB de l’any anterior, per fraccions, per plantes, per municipis… Serveix de base per a les dades del web de l’AMB i és una eina de treball per als diferents serveis de residus.

3. Per a les visites guiades a les instal·lacions de residus és molt important disposar de les dades d’entrada i de sortida dels diferents materials i productes. Com s’obtenen aquestes dades? Cada quant s’actualitzen? I què se’n fa, d’aquestes dades, després? Qui les pot consultar?

En la majoria de les plantes, les dades s’obtenen directament de la bàscula d’entrada i sortida dels camions. Algunes tenen lector de matrícules i lector de codis QR, de manera que només cal una mínima intervenció humana. Pràcticament cada matí ens envien les dades del dia anterior i es carreguen a la base de dades, excepte les que tenen algun “defecte”, amb les quals hem d’esbrinar què passa i corregir-les. A la Direcció de Serveis de Prevenció i Gestió de Residus tothom pot consultar-les i, a més, trimestralment s’elaboren uns indicadors a partir d’aquestes dades i els comentem plegats. Les dades anuals per fracció i municipi les pot consultar tothom qui vulgui al web de l’AMB.

4. Segons ens has comentat, tractes moltes dades al llarg de l’any. Hi ha alguna dada de residus curiosa o molt significativa que creguis que pot fer reflexionar la ciutadania? Fins a quin punt penses que és important l’educació ambiental per aconseguir un canvi d’hàbits?

Una de les coses que més em sorprèn és la poca homogeneïtat dels diferents municipis de l’AMB quant a la recollida dels seus residus. Per exemple, si ens referim a la fracció orgànica, la recollida per persona del municipi que més recull és 6,6 cops superior al que menys recull. I no només això: hi ha municipis contigus que recullen 5 vegades més que els seus veïns.

Penso que, a banda de particularitats diverses, les polítiques públiques hi influeixen més del que ens pensem i sens dubte l’educació ambiental és una de les eines més potents que tenen els ajuntaments per assolir els objectius de reciclatge que ens marca l’UE. Però cal abordar l’educació ambiental integralment: no es tracta només de fer campanyes més o menys exitoses, o de modelar els hàbits dels més joves; per exemple, repercutir en els costos als ciutadans per la recollida i el tractament dels residus que generen (els que generen ells particularment, no els seus veïns) també és educació ambiental. I és que no podem esperar les generacions futures, ara més que mai és necessària una educació ambiental per a adults, que han de saber del cert que el que havien fet fins ara ja no serveix. Evidentment, cal valentia i generositat política, cercar el consens dintre dels paràmetres que ens garanteixin el futur.

5. Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.

Que les seves necessitats no superin la capacitat regenerativa del planeta i que la seva solidaritat permeti el desenvolupament de les poblacions més desafavorides.